Des de fa molt de temps que estem sentint com per a tots els mitjans es parla dels «smartwatch», de com les grans empreses presenten productes que van fent més i més gran aquest mercat dels rellotges intel·ligents, i també com la gent es torna boja (fins a límits preocupants) amb el rellotge intel·ligent d’Apple.
A mi m’encanten aquests trastos, qualsevol peça de tecnologia nova que aparegui crida la meva atenció. Qualsevol nou gadget em fa posar les dents llargues, però a diferència dels telèfons i les tauletes, als rellotges intel·ligents no els hi trobava la utilitat. Per més que mirava i remirava les seves prestacions em sorprenia com estava de mal resolt el concepte. Tenien molt bones idees, i si que facilitaven moltes coses, però realment no tenien cap mena de sentit en si mateixos i els veia una mica com un despropòsit en molts aspectes.
Tot i així, el fet de donar-li voltes em va fer venir ganes de tenir-ne un, i vaig començar a mirar models, prestacions i preus. No entraré en gaire detall de cada un d’ells, però tots tenien els 2 problemes que em feien tirar enrere comprar-ne un: La pantalla tàctil i la bateria. I és que la pantalla preciosa de milers colors i resolució increïble que tenen tots resulta ser tàctil, i em preocupava que la experiència de fer servir una pantalla tàctil tan petita pogués resultar un problema. Quin sentit té posar el dit en una pantalla i tapar-la tota? És absurd…
Com també és absurd la duració de la bateria. Un aparell tan petit no pot tenir una bateria gaire gran, i com que és petita dura molt poc… Pel que he llegit al voltant de 8 hores en la majoria de models i amés, per estalviar bateria la pantalla s’apaga! Però és un rellotge que no mostra l’hora fins que fem encendre la pantalla? Com veiem el concepte de rellotge intel·ligent va perdent encant.
Així és com buscant alternatives basant-me en la bateria vaig trobar el Pebble watch. I tot i ser un rellotge intel·ligent era radicalment diferent de la resta de productes que havia vist. La pantalla no era de tinta electrònica! Com els ebook, i per tant el consum de bateria era molt baix, tan baix que pot durar fins a 7 dies! (a mi m’ha durat un màxim de 6, però li foto molta canya). I amés, la pantalla no és tàctil i sempre està encesa, cosa que acaba d’arrodonir el rellotge.
Si bé no és tan vistós i atractiu a la vista com els rellotges de la competència, si que resulta molt més útil perquè és l’únic que compleix el seu propòsit. No cal estar patint per la bateria ni vigilar de no fer-lo servir gaire, no fos cas que es quedés sense bateria abans d’acabar el dia.
Però perquè serveix el rellotge intel·ligent? Sense entrar en els milers d’aplicacions que té, que resulten molt interessants, el rellotge és molt eficient alhora de rebre notificacions. Pots tenir el telèfon a qualsevol punt de la casa o en silènci, que si reps una trucada el rellotge el vibrarà perquè ho sàpigues i puguis anar a buscar-lo, i per tant no perdre-la. És sorprenent com he deixat de tenir trucades perdudes al meu telèfon! I el mateix passa si vas pel carrer i et truquen quan el duus dins de la bossa, te n’assabentes (i ja sabem que els telèfons no es senten quasi gens en mig d’un entorn sorollós). I el mateix passa amb els missatges del wtahsapp, twitter i altres. NO se t’escaparà ni un missatge, i es pot contestar fàcilment amb els emoticons que porta el mateix rellotge o amb una llista de paraules i frases pre-definides per l’usuari (la majoria de cops que agafem el whatsapp per respondre és un «ok» o un «ja arribo». Així que en aquest sentit compleix sobradament!
No pretenc convèncer a ningú. Jo ben content que estic. Però això és un blog de disseny principalment, i tot i que jo soc dissenyador gràfic i no industrial, puc entendre quan un objecte està ben pensat i fet tenint en compte tots els reptes que implica per tal d’assolir la seva funció. I per tant només em queda dir que el Pebble watch (el que és en blanc i negre, ara aviat sortirà el nou amb pantalla de tinta electrònica a color!) és l’únic rellotge intel·ligent fet per gent intel·ligent. I per això fer-lo servir és un plaer.
