Animació 2: Disseny de personatges

He estat pensant en profunditat què podia explicar en la següent entrada didàctica, i al final m’he decidit en explicar una de les parts que -almenys a mi- m’ha suposat més esforç i planificació: El disseny de personatges.

I és que com he dit abans, dissenyar personatges suposa un esforç i planificació gran, MOLT GRAN! És segurament la part més complicada del procés de creació d’una animació, ja que implicarà el caràcter, la personalitat i dotarà d’atractiu del projecte.

El primer que hem de tenir en compte és quin estil gràfic ens anirà bé pel nostre projecte. No és el mateix un llibre il·lustrat on hi podem dedicar hores i hores en un sol dibuix que no pas un còmic on hem d’anar fent vinyetes i vinyetes. I tampoc és el mateix un còmic en vinyetes que una animació!

Com segur que heu pogut deduir en els exemples que he posat cada un comporta més feina que l’anterior: llibre il·lustrat > còmic > animació. I encara hi ha molts més àmbits, estils i tècniques que hi encaixarien entre mig d’aquests tres exemples.

Què vull dir amb tot això? Doncs ben clar: imagineu que teniu un personatge, en aquest cas l’Àgatha de la sèrie «the Bastet Ladies» que estem desenvolupant:

Aquests dibuixos no estaven pensats per a cap ús en concret, només es tracta dels primers esbossos, el pas necessari per a tenir clar el disseny i l’aspecte que tindrà el personatge. És un pas important, ja que a partir d’ara tota la feina que es faci es recolzarà aquí! Tampoc amagaré que abans de la Àgatha final hi va haver desenes «d’àgathes» que es van quedar a la llibreta perquè no agradaven.

Com podeu veure la creació d’un personatge és una feina laboriosa i llarga, aquí només he posat els dissenys finals (ja no sé on paren els esbossos descartats) però la feina que hi ha darrera és llarga. Tot i així, aquest disseny final només és el principi. Amés, no estem parlant de la creació d’un personatge aquí, si no del disseny! Encara queda molt per comentar al respecte! Mireu:

De sobte els personatges que havia fet van tenir una oportunitat, però per l’estil que se’m va demanar no encaixava el que havia fet fins al moment. Es tractava de fer un llibre il·lustrat, i els dibuixos anteriors no eren prou desenvolupats ni detallats. Tocava redefinir els personatges per encaixar-los a la història! Així de maca va quedar l’Àgatha en el llibre «Ecos de Bastet».

Van ser uns mesos molt intensos treballant en el llibre, però la feina va valdre la pena, i tot i que al final no va ser editat el projecte va quedar impressionant amb més de 50 pàgines dibuixades a tot detall i amb una maquetació deliciosa.

Però no es podia acabar aquí el projecte, una idea em voltava pel cap mentre acabava el llibre i veia els dibuixos originals: «això podria servir per a fer una sèrie animada».

I aquí és on comença la part important del que volia tractar en aquesta entrada (però m’he despistat una mica), i és que el disseny dels personatges evoluciona per a funcionar en diferents formats. Fins ara hem vist els dissenys originals i els dissenys del llibre. Els dos funcionen molt bé per la seva funció, però funcionaran igual de bé en el cas que decidim animar-los?

La resposta és NO.

En el cas dels dissenys del llibre està clar, són dibuixos molt detallats, però poden resultar avorrits al ser en blanc i negre. Però els originals encaixen molt millor per a una sèrie animada! Genial, però… tenen molt detall, els vestits tenen arrugues, estampats, brodats… Amés, passa el mateix amb les botes i complements. Les cares també són molt detallades, tenen llavis molt marcats, moltíssimes pestanyes i els cabells són molt abundants.

Tenim un problema. Si que es pot animar un dibuix així, però el temps necessari és molt, i no disposem de temps infinit per a desenvolupar un capítol pilot.

Arribats a aquest punt ja us puc dir el que és més important de tot, i la raó de ser d’aquesta entrada. El més essencial és conèixer bé les nostres habilitats i capacitats, així com també el temps que disposem, de l’ajuda i del pressupost. En funció de tot això el dibuix que farem servir serà més o menys detallat. Però generalment els dibuixos animats solen ser de traç i formes senzilles.

Per tant el pas que toca fer és agafar el disseny original i simplificar-lo al màxim, quedant així:

Queda clar que la simplificació respecte el disseny original. Els cabells s’han reduït en nombre de detalls, ara són poques desenes d’elements, els ulls ara estan formats per figures simples i la roba ha estat reduïda a una samarreta i uns shorts. Tot i així encara és la mateixa Àgatha que hem pogut veure als dissenys originals: ha estat simplificada però ha mantingut l’essència.

Però no tot és tan maco com sembla, els 5 minuts que dura el capítol pilot van suposar més de 300 hores de feina, moltes més de les necessàries. Què havia fallat? Varies coses, algunes les tractarem més endavant, però en aquesta entrada tractaré només del disseny de personatges (que per això es titula així).

Tot i que havia simplificat el personatge seguia resultant molt complicat. Per exemple: els cabells tenien més de 30 peces en molts casos (el cerrell ja n’eren moltes, i se li sumen els del clatell que eren molts triangles…). Al final tot resultava molt complicat d’animar, havent de dedicar-hi moltes hores (masses) en cada presa.

La solució? Replantejar el disseny dels personatges. Quedava clar que eren molt complicats, però es poden simplificar més? Segurament no. No es pot simplificar una cosa que ja ha estat simplificada al màxim, només quedava una solució: Degenerar els personatges.

Al principi pot sonar una idea molt radical, però així aconseguim dues coses, la primera és estalviar-nos feina, i la segona és crear un estil visual que doni més personalitat al projecte.

I quan dic degenerar no vull dir convertir-los en monstres, si no començar a eliminar tot allò que sobra, ja siguin ombres, contorns, elements repetits (no cal fer 10 cabells si amb 2 n’hi ha prou), i el mateix amb els elements estructurals del personatge: si amb una sola línia puc fer tota la cara encara que quedi grotesc… perquè no fer-ho? El mateix amb la disposició dels elements, no cal posar els ulls, el nas o la boca a llocs coherents i realistes, fent-ho de forma que el dibuix quedi expressiu n’hi ha prou!

I així és com ha quedat finalment l’estil visual de la sèrie, com podeu veure hi ha hagut un procés llarg que ha durat anys, passant per projectes molt diferents i per reflexions després de cada un d’ells. També diré, que no hi ha tots els projectes que s’han fet, el segon llibre ha estat ignorat, ja que feia servir l’estil visual del capítol pilot d’animació. Per tant hauria estat fer la explicació molt recurrent. Tot i així en parlaré més endavant ja que en vaig treure unes conclusions importants que m’han ajudat per a poder fer la sèrie tal com és ara a nivell visual.

Aquesta entrada només ha tractat del procés de disseny d’un personatge, però no he parlat ni de guies d’estils ni d’altres temes importants. Això és perquè per a poder tractar aquests temes és important primer haver desenvolupat un estil que mereixi ser ben documentat per a explotar-lo de forma constant.

Espero que la entrada hagi estat interessant, si teniu algun dubte o consulta no deixeu de fer servir la secció dels comentaris!