Ja hem dissenyat els personatges, ara ens falta la història. Però com planifiquem una bona història? O almenys una que tingui sentit de cara els personatges? És complicat, però hi ha certs aspectes i lleis no escrites fàcils que podem descobrir si fem una mica de treball de camp.

Primer de tot ens farà falta un personatge principal. Però a aquest personatge li falta alguna cosa no? Si! De fet n’hi falten moltes. Si expliquem la història d’un personatge sol en una habitació a les fosques dormint segurament ens sortirà una història una mica avorrida no? Si, segur que si.

És un exemple una mica dràstic per entendre el que vull explicar. De fet al personatge li falten varies coses principals:

– Definir la personalitat

– Altres personatges principals.

– Personatges secundaris.

– Context

– Entorn.

La personalitat del personatge principal

És potser el pilar central de la narració. El protagonista és qui durà el pes de la història, per tant ens haurem de plantejar seriosament com serà aquest personatge: Entendre’l i definir-lo bé. Segur que al principi tindrem un dibuix o un esbós que ens semblarà molt guapo, i que ens motivarà i inspirarà mil coses. Això és bo! Però ara toca aclarir què és el que ens inspira, i per a fer-ho podem escriure quatre coses en el mateix full que hem fet servir per dissenyar-lo.

Coses com: «té mal caràcter» o «és molt ingenu» ja ens deixaran clar moltes coses de com es relaciona el protagonista, i també podrem començar a imaginar els problemes que això li pot comportar. No es relacionarà amb els altres personatges un protagonista amb mal caràcter que un d’afable i simpàtic. Tampoc ens donarà el mateix joc narratiu, potser un personatge malcarat però de bon cor ens permet donar a lloc més situacions que el descriguin.

El mateix pot passar amb un personatge molt sobreprotector, garrepa, alegre… com més adjectius siguem capaços de donar-li més definida tindrem la seva personalitat. Però no caiguem a la trampa! No és bona idea donar-li trets molt contradictoris com «és una noia molt simpàtica i agradable, però es discuteix i pega a tothom perquè té una mala llet que no se l’acaba…». Com podeu veure no es pot agafar per enlloc, una persona que pega i odia a tothom, no serà simpàtic amb ningú.

Si que pot haver-hi algun esdeveniment argumental que faci tornar el protagonista agradable i simpàtic en algú desagradable, però és una cosa puntual que ha passat per un motiu ben justificat, i que tot i que canvia l’actitud del personatge, aquest mai deixarà de ser simpàtic i amable i tard o d’ora tendirà a tornar-ho a ser.

Per variar us deixo l’exemple de la sèrie que estem desenvolupant «the bastet ladies» on podeu veure la descripció de la protagonista:

Altres personatges principals:

Si definir un personatge pot ser complicat, definir-ne uns quants pot ser molt dur. Però és una feina essencial. Bàsicament es tracta de repetir el mateix que amb el personatge protagonista. Són personatges principals i amb quasi tanta com el protagonista, això que decidirem ara ens condicionarà i ens ajudarà molt a desenvolupar la història. Pràcticament seran els personatges amb qui més diàlegs tindrà el protagonista, i amés, entre ells també tindran una forta càrrega argumental. Per tant, definir-los bé en aquest punt ens facilitarà moltíssim alhora de plantejar l’argument, ja que entendrem com es comporta cada personatge en cada situació.

El viatge

No és un punt que hagi esmentat al principi de la entrada, però va tan estretament relacionada amb els protagonistes i personatges principals que es mereix que ho comenti.

El nom de «El viatge» és una metàfora. No parlarem ni us diré que els viatges siguin necessaris (a menys que en l’argument sigui necessari), si no que em refereixo que els personatges per tal que la història i ells siguin creïbles necessiten una evolució.

De la mateixa manera que en un viatge surts d’un punt A per a arribar a un punt B, els personatges van madurant i van canviant la seva forma de ser, de relacionar-se entre ells i de veure les coses a mesura que la història avança. Això és important, ja que si no aconseguim donar-ho a entendre ens trobarem que els personatges semblaran uns robots. Faran el que hem programat que facin, ho faran molt bé, però només faran això! La història, per tant, es tornarà avorrida.

Aquest «viatge» es donarà gràcies als següents punts:

Personatges secundaris

Els personatges secundaris tenen una personalitat no tan definida com els protagonistes, i no tenen tant marge d’evolució per a madurar i evolucionar. Serveixen sobretot per a recolzament de la historia i guien una mica les decisions i actes dels personatges protagonistes. Són personatges que poden ser molt importants o poc importants, durar molt en la història o durar poc. En tot cas han de durar pel que necessiti el seu propòsit, ja sigui donar un missatge o una important lliçó vital que canviarà el rumb de la història o l’evolució d’un dels protagonistes.

Tot i així, a vegades també poden evolucionar i acabar convertint-se en personatges principals.

Context

El context és el que farà que la història avanci. És el que passa fora del control dels protagonistes que els impulsa a tirar endavant i a moure l’argument. Pot ser des d’un desastre natural, passant per un esdeveniment imprevist, fins a un moviment intencionat per part de l’antagonista de l’historia.

Això farà que els personatges hagin de prendre decisions i a actuar tal com els hem descrit i decidit. És la manera que tindran de fer-nos creure que són personatges de carn i ossos i que cada un d’ells té la seva personalitat i maneres de veure les coses. I el que, per tant, farà que ens interessem per la seva vida i aventures. Han de resultar creïbles: Actuar de forma coherent segons la forma que són i la situació en que estan immersos.

Entorn:

L’entorn comprèn varies variables: la primera és el «paisatge» en que es desenvolupa l’acció. Aquest entorn no és només un decorat que no aporti res. Els personatges no actuaran ni resoldran la situació igual si es troben en un desert, en una ciutat o un poblet d’alta muntanya. Cada entorn està ple de possibilitats i limitacions que ens poden anar molt bé per a fer madurar els personatges i a avançar la seva història.

Per exemple –I seguint amb l’exemple del desert, la ciutat i el poble– si ens trobem que un dels personatges principals es posa malalt els altres no tindran les mateixes solucions en aquests escenaris. EN un desert pràcticament no tindran res a fer per ajudar-lo, i es trobaran amb la dificultat en cooperar, de mirar d’orientar-se i localitzar algun tipus de senyal o pista que els indiqui com arribar a algun lloc on puguin ajudar el membre malalt.

En una ciutat seria molt diferent, però també implicaria el conflicte de que per força s’hauran de relacionar amb personatges secundaris per a esbrinar on hi ha un metge. I entraria en gran importància la personalitat i habilitats socials de cada un dels protagonistes per tal d’assolir l’objectiu, que de ben segur que en la velocitat i ritme de vida de la gran ciutat pot ser molt complicat.

En un poblet d’alta muntanya en canvi segur que troben algun habitant que s’ofereix a ajudar-los, i per tant la història es podria centrar més en desenvolupar les relacions entre els protagonistes.

Com veiem un mateix context pot canviar i tenir solucions molt diferents en entorns diferents. Això implica sobretot els personatges secundaris que es podran anar trobant en cada un d’ells: Alguns molt atents, altres que els ignoren i s’aparten…

Hem d’anar seleccionant amb cura aquestes variables per a fer la història entenedora i creïble, fer-la evolucionar i també explicar com interactuen els personatges entre ells.

Per acabar (i no enrotllar-me més, que avui ha estat llarg). La història dels personatges com hem dit és un trajecte des del punt A inicial fins al punt B final. Nosaltres hem de tenir molt clar com és el personatge en cada un d’aquests dos punts, i també tenir en ment què els passarà d’important durant aquest viatge per tal d’arribar al punt B. El cas és que el resultat sempre serà el que haguem decidit d’entrada, però el trajecte no serà igual d’interessant si apliquem unes variables o unes altres (personatges secundaris, entorn i context…) i això és el que és important, el viatge i no el destí, l’hemd e fer emocionant i memorable.