En qualsevol projecte que fem hi ha un problema que és important resoldre; i és donar una personalitat definida al projecte.
Hi ha varies formes per les quals es pot dotar de personalitat, una d’elles és l’estil visual dels personatges, i en properes entrades del blog aprofundiré en altres que segurament seran interessants. Avui però, com que ja heu vist dos capítols de «the Bastet Ladies» parlaré del que potser és el seu tret més curiós: Els diàlegs són escrits enlloc de fer servir veus reals.
Hi vaig pensar molt en això, realment el que volia era fer servir veus humanes reals! Però no tenia la possibilitat de gravar veus en qualitat. Feu una ullada al capítol pilot, per bones que fossin les interpretacions el minúscul micròfon (i el fet de viure en un lloc amb molt de trànsit) va suposar que alhora de treure el soroll de l’àudio aquest quedés massa espatllat.
Ei! però sóc dissenyador gràfic! Un veritable creatiu! He estudiat i m’he preparat per a resoldre problemes i no només això, si no convertir problemes en oportunitats! O això era el que pensava… vaig estar mesos i mesos buscant un bon software per editar àudio.
Desesperat vaig desistir. Fins que un dia dibuixant un còmic, ho vaig veure clar. Perquè no fer de la sèrie de «the Bastet Ladies» un còmic animat?
I aquesta idea em va emocionar, vaig començar a desenvolupar la sèrie com un còmic en moviment i aquest seria el «feeling» que tindria!
Però no és tan fàcil com això, s’ha de fer bé i dedicar-hi una profunda reflexió. Primer de tot és hora de planificar com funcionaran els globus.
Primer de tot és important entendre com funciona el «marc» on es visualitzarà per començar a treure’n algunes idees:
Com podem veure no té gaire secret, és una pantalla en format 16:9 és a dir un format estàndar.
Però ara pensem com hi aniran els diàlegs a dins… No els podem posar sense cap criteri, ni tampoc sense cap planificació prèvia. Així que mirant aquest rectangle que és la pantalla podem deduir que el més assenyat serà establir-ne una retícula on aniran els diàlegs:
Molt bé, això ja és una altra cosa, com podem veure hem dividit la pantalla en 9 parts i amés hem deixat un marge al voltant per tal de que els globus quedin sempre encaixats de la mateixa manera dins de la pantalla.
I partint d’aquesta divisió podem fer varis globus diferents que farem servir segons ens faci falta.
El principal motiu de dividir l’espai així és poder encaixar al mateix temps el text i la figura o personatge sense que tinguin cap interferència entre ells.
A partir d’ara en la composició de les imatges que es mostraran no només tindré en compte les figures, els fons i elements que vulgui destacar, si no també els textos a incloure-hi. Això comporta unes preses amb uns enquadraments força especials, però tot i així equilibrats, ja que respecten la regla dels terços que tan es fa servir en la fotografia. Un altre motiu important pel qual he fet la divisió de la pantalla així.
Per acabar també us comentaré que al no ser una animació amb veus humanes i fer-ho amb text apareix un problema (poc important) que és reconèixer el personatge amb la veu. Per a resoldre-ho la solució és simplement, pintar els globus d’un color concret per a cada personatge. Així visualment ràpidament entenem qui és qui parla pel color. I també aconseguim que visualment sigui més atractiu.