S’acosta Halloween, i toca passar por, molta por! Així que com a bon friki que sóc enlloc de posar-vos una selecció de pelis de terror us posaré la meva llista de videojocs de
terror
…
Comencem el meu rànquing de recomanacions personal! El primer candidat (molt ajustat amb el segon…) és:
Project zero 4 / Fatal frame 4
No sabria dir si és més o menys terrorífic que el segon. El que està clar és que l’ambientació és molt més propera per la ment occidental: Un manicomi abandonat. Potser és aquest el motiu que connectés ràpidament amb el joc, que tot i mantenir l’essència de la saga amb un estil molt japonès em sembla una mica més occidental.
En aquest joc els protagonistes (per separat) hauran de descobrir els macabres tractament i rituals tradicionals de la illa que tenen a veure amb fenòmens paranormals.
Tristament el joc no va sortir del Japó degut a la gran quantitat d’errors de programació que té, així que aconseguir-lo traduït és bastant complicat. Tot i així no el deixeu escapar, els ensurts són constants i l’argument us mantindrà amb intriga i tensió.
Project zero 2 / Fatal frame 2
És considerat un dels jocs més terrorífics de la història, i ho aconsegueix sense necessitat d’espantar al jugador cada pocs minuts, si no que ho fa amb una gran atmosfera opressora que et manté amb una tensió asfixiant. Tot està preparat i ben pensat per quan surti el fantasma l’ensurt estigui garantit.
L’argument en aquest joc ens situa en un poble desaparegut i aturat en el temps. On tots els habitants van morir per un fenomen estrany i els seus esperits segueixen atrapats i revivint les seves últimes hores. Impressionant.
Resident evil (remake)
Resident evil va popularitzar el gènere de terror. La adaptació per a la Nintendo Gamecube va ser extraordinària. Tant que avui en dia segueix impressionant tant en gràfics com en disseny. La història és de sobres coneguda per tots: uns agents especials es veuen atrapats en una mansió molt especial i plena de zombies.
La revisió per a la Gamecube ens ofereix nous entorns i una història revisada on apareix l’espantosa Lisa i el seu passat. Gràcies a ella el joc es converteix en una experiència espantosa i divertida.
El joc està en tercera posició perquè basa el terror exclusivament en ensurts, no aconsegueix l’atmosfera dels Fatal frame.
Resident evil 4
Un altre clàssic, sigui quina sigui la versió que jugueu s’ho val. Tot i que abandona el terror dels quatre jocs anteriors a ell (residents 0, 1, 2 i 3) per passar-se a l’acció pura aconsegueix certs moments realment terrorífics que m’han quedat gravats a la memòria (ho descobrireu quan quedeu tancats a la cambra frigorífica plena de cadàvers…).
Un gran joc en quasi tots els aspectes, però que com a joc de terror no acaba de lluir. Tot i així l’ambient i la diversió que ofereix s’ho valen.
Silent Hill: Shattered memories
Ja era estrany que a la llista no entrés cap Silent Hill, una de les sagues de terror emblemàtiques juntament amb Resident Evil i Fatal Frame. Aquest és el marginat de la saga, però no per això és pas mal joc.
L’Argument ens situa en un poble (Silent Hill) enmig d’una nevada que ha tallat totes les comunicacions. El poble és normal i corrent, però per alguna estranya raó té un vincle amb una altra dimensió. La manera de narrar la història és tan bona que constantment estarem dubtant de si estem en la dimensió segura o la perillosa, i fins i tot si hi ha alguna diferència entre les dues. El joc aposta molt per no deixar-nos confiar gaire. Amés té unes de les millors localitzacions que he vist en un joc.
Tot plegat aconsegueix que no et desenganxis de la pantalla per entendre què està passant. I no ho descobrirem fins segons abans d’acabar el joc.
Eternal darkness
Un clàssic de Nintendo, però mai em va enganxar. Té molts alts i baixos, i és degut a la seva narrativa, ja que tracta històries dels avantpassats de la protagonista, ja que tots van viure unes situacions terribles. I això és la seva virtut i el seu punt feble: Algunes d’aquestes històries són brutals amb unes ambientacions impressionants, mentre que altres no gens. EL joc és una muntanya russa constant.
El millor que té és que és capaç de trencar la barrera de la pantalla i fer-te creure que passen coses al teu voltant mentre jugues… i ho aconsegueix!
EL punt negatiu és un bug (això si que genera terror) que no em va permetre acabar el joc, potser per això el tinc en tan poca consideració. Tot i així m’encantaria un remake actualitzant els gràfics ja que l’original té un aspecte entremig entre jocs de 32-64 bits i de 128 que queda molt estrany.
ZombiU
El joc amb que vaig inaugurar la WiiU. Molt divertit i intens. En aquest cas l’argument ens situa en un apocalipsi zombi, i ho fa d’una forma molt realista des del punt de vista d’un supervivent… o de varis! Ja que cada cop que morim agafarem un altre supervivent per a començar la seva aventura de supervivència.
El joc és emocionant i genera tensió, els afectes de llum i atmosfèrics són perfectes pel tipus de joc. Però el que hauria de ser la mort definitiva dels supervivents, enlloc de generar tensió per no perdre’l acaba sent una espècie d’excusa per tenir vides infinites que treu la tensió del joc i el nivell de terror. En cap moment ens sentirem identificats amb cap supervivent.
Hi haurà molts ensurts i alguns de qualitat, però no aconsegueix mantenir-me constantment en tensió. Tot i així és un joc divertidíssim que no em canso de jugar! Matar als zombies a cops de bastó no té preu, i els gràfics aconsegueixen fer-te sentir que és un món «viu». Et fa creure el que ha passat.
En fi… Aquest és el meu ranking de jocs per a passar unes tardes-nits de terror aquests dies… espero que us hagin agradat! Espero que passeu molta por…