Els que coneixien el projecte des del principi (i ja fa quasi un any que el vaig començar) estaven convençuts de que es tractava d’un treball equiparable al de «the Bastet Ladies». Havien vist il·lustracions de la Less, les salamandres, paisatges fins i tot pàgines de còmic… I estaven convençuts que seria un llibre il·lustrat com els tres de les Ladies. Es quedaven parats en saber que no tindria ni un dibuix el llibre. Que seria només una novel·la amb una gran quantitat de text.
«Llavors, perquè t’has dedicat a dibuixar tant?» Em preguntaven, bé… Hi ha moltes raons, la principal i és important és que necessitava que el projecte tingués un component visual, a la llarga m’agradaria explotar-lo en altres àmbits i tots l’experimentació que he fet ara és feina que m’estalvio després. Amés, com més clara tenia la idea i com més referències tenia millor resultaven els capítols a mesura que els escrivia.
L’altre pregunta que em feien mentre anaven veient els personatges era l’estrany aspecte que la Less tenia. I no precisament per les seves proporcions facials, amb els ulls enormes i el nas i boca petits en comparació. Si no per la pinta de ˝guarrona˝ que tenia la protagonista.
La meva primera resposta era «Bé, a tothom li agraden les guarrones visualment no?» però no era una resposta ben acceptada i m’havia endut més d’un clatellot, de familiars, amistats (menys verdets que els semblava perfecte) i xurri. Així que em tocava reflexionar una resposta millor.
Dissenyant a la Less, una nova heroïna atípica.
El cas és que m’havia cansat de dibuixar nenes mones com les Ladies, que… No deixaven de ser nenes. SI que eren molt mones i si que tenien un disseny bonic, però necessitava fer dissenys més divertits. M’havia passat fent sexy a la tia de les Ladies i no semblava que acabés d’agradar això en un producte enfocat a un públic infantil. Així que la Less venia a salvar-me i a permetre’m fer dibuixos divertits.
La idea inicial era fer una cosa totalment oposada a the Bastet Ladies, volia distanciar-me el màxim possible i dotar de personalitat pròpia a la Less, que no podia ser relacionada de cap manera amb la meva altra marca. Era una història completament diferent i un personatge atípic.
El disseny modern de la Less parteix d’una petita història que vaig començar seguint el camí que havia començat amb les Ladies: havia de ser un projecte transmedia i pretenia tenir un llibre il·lustrat i una minisèrie de dibuixos animats, exactament igual com vaig fer amb les Ladies, us deixo aquí sota les dues animacions que en vaig fer:
La primera és una animàtica per planejar el primer capítol animat
La segona és una prova de disseny del persoatge on aquest es mou 360 graus i poder veure-la per davant i darrera.
Com podeu veure ja té bastanta similitud amb la Less que coneixem, els ulls rodons i els cabells mal pentinats cap a un costat. Em fa gràcia que al principi l’havia dissenyat pel-roja, i ara és rossa destenyida. Ja no recordava que havia de ser pel-roja! Però tampoc em desagrada….
Després de reflexionar-hi molt vaig creure que no era bo enfocar-me tant al públic infantil, fer una història més profunda i amb tocs de mala baba podia ser divertit per a molta més gent i, amés, jo m’ho passaria millor fent-la.
Finalment vaig començar a redissenyar a la protagonista. Volia que fos diferent, que intimidés però que al mateix temps resultés atractiva i agradable. Que caigués bé vaja… Però que en tot moment donés una sensació de ˝pajara boja˝ que donés mal rotllo.
La vaig començar a dissenyar morena i amb els ulls pintats de forma extravagant, però aquesta combinació li donava un aspecte gòtic que, si bé m’agradava, no encaixava amb el personatge que volia crear… Els ulls em van encantar, així que ho vaig mantenir i la vaig pintar de rossa. Em va molar que hagués estat morena primer de tot, així que li vaig deixar les puntes negres, com si li quedessin restes de tint de feia molt de temps. D’alguna manera va aconseguir un disseny atractiu i sofisticat, però amb un punt de deixada que resultava graciós i entranyable.
Finalment vaig haver de dissenyar-li el cos. Com he dit abans volia una cosa totalment oposada a les ladies, que eren nenes, però tampoc voliaf er una tia massissa com la tieta Angora de ˝the Bastet Ladies˝. La millor solució que se’m va ocórrer va ser fer-la molt estilitzada i bastant prima, sense gaire pit, però que sent tan prima li destaca força.
Finalment la vestimenta, això va ser el més complicat. És una noia que viu aïllada, no hi ha gent al seu voltant i vesteix com vol. No és que sigui una ˝pajarraca˝ que li agradi provocar, perquè no hi ha ningú a qui provocar. Ella té mal gust i vesteix el que vol i com vol, per tant és exactament igual com vesteixi i es dedica a fer barreges de peces i combinacions de colors extremes. Donant un aspecte de ˝xoni cutre˝ que resulta molt divertida.
