Posts sobre l’ebook i l’univers del llibre “La Less i la salamandra”
Aprofitant que és la diada del llibre i veient que ja en tinc un parell de publicats, aprofitaré per a fer un bon descompte 😉
Durant aquesta setmana els llibres de ˝the Bastet Ladies˝ (en les seves diferents versions i idiomes) i també ˝el cel de Vetema: La Less i la Salamandra˝ tindran grans descomptes, prop del 90% segons un o altre.
És una bona oportunitat per a conèixer aquestes dues històries tan especials i alegrar-me el dia una mica 😛
Hi ha una gran varietat de llocs interessants a visitar pels que vulguin fer turisme al món de la Less. Avui parlarem de la ciutat on viuen les salamandres i els tritons; Dos Mons. Bona part de la trama de l’historia es desenvolupa aquí, i hi ha varis llocs d’interès. Avui ens centrarem en el Districte salamandra.
Dos Mons està dividit en tres parts principals, el districte tritó, la Gran Llacuna i el districte salamandra.
El districte salamandra es distingeix per a tenir una distribució especial i una arquitectura pròpia molt curiosa. Podríem dir que aquest districte barreja el millor de Venècia i nius de termites. Però no té res a veure realment amb cap de els dues coses.
Les salamandres són éssers terrestres, però que viuen amb una dependència extrema de l’aigua. No deixen de ser amfibis. El districte es caracteritza per ser una successió radial de canals que van i venen de la Gran Llacuna, aquests canals són poc profunds i serveixen per a que totes les espècies de salamandres puguin desplaçar-se per la ciutat sense por d’assecar-se excessivament. Les espècies més terrestres, si ho prefereixen, tenen uns camins que ressegueixen els canals, però estan poc utilitzats i serveixen més aviat per a prendre el sol entre capbussada i capbussada.
Les salamandres tenen unes cases fetes de fang que s’enfilen cap el cel. A dins només hi ha una habitació i potser alguna rampa que puja cap amunt per a sortir a prendre el sol en un balcó que algunes cases tenen. Dins de la casa hi ha l’estany interior, que pot ser més o menys gran depenent de les necessitats de cada espècie. Algunes salamandres només necessiten un raconet d’aigua mentre que altres com els ambystomes al tenir una vida pràcticament aquàtica al 100% requereixen que aquest estany ocupi la totalitat de l’interior.
Aquest estany és sempre el unt d’entrada de la casa, s’uneix als canals de la ciutat per un canal d’entrada molt més petit i que passa per sota la porta de la casa. Algunes salamandres fan créixer falgueres a l’entrada per a tenir una mica és de privacitat, tot i que no és un tema que els importi molt.
Es pot apreciar en la diferent morfologia de les cases com hi ha una gran varietat d’anurs amb necessitats diferents convivint plegats. El districte salamandra és un lloc acollidor, agradable i ple d’urodels simpàtics amb les visites, solen ser molt curiosos amb les cares noves, sobretot si són espècies exòtiques qui els visiten…
Els que coneixien el projecte des del principi (i ja fa quasi un any que el vaig començar) estaven convençuts de que es tractava d’un treball equiparable al de «the Bastet Ladies». Havien vist il·lustracions de la Less, les salamandres, paisatges fins i tot pàgines de còmic… I estaven convençuts que seria un llibre il·lustrat com els tres de les Ladies. Es quedaven parats en saber que no tindria ni un dibuix el llibre. Que seria només una novel·la amb una gran quantitat de text.
«Llavors, perquè t’has dedicat a dibuixar tant?» Em preguntaven, bé… Hi ha moltes raons, la principal i és important és que necessitava que el projecte tingués un component visual, a la llarga m’agradaria explotar-lo en altres àmbits i tots l’experimentació que he fet ara és feina que m’estalvio després. Amés, com més clara tenia la idea i com més referències tenia millor resultaven els capítols a mesura que els escrivia.
L’altre pregunta que em feien mentre anaven veient els personatges era l’estrany aspecte que la Less tenia. I no precisament per les seves proporcions facials, amb els ulls enormes i el nas i boca petits en comparació. Si no per la pinta de ˝guarrona˝ que tenia la protagonista.
La meva primera resposta era «Bé, a tothom li agraden les guarrones visualment no?» però no era una resposta ben acceptada i m’havia endut més d’un clatellot, de familiars, amistats (menys verdets que els semblava perfecte) i xurri. Així que em tocava reflexionar una resposta millor.
El cas és que m’havia cansat de dibuixar nenes mones com les Ladies, que… No deixaven de ser nenes. SI que eren molt mones i si que tenien un disseny bonic, però necessitava fer dissenys més divertits. M’havia passat fent sexy a la tia de les Ladies i no semblava que acabés d’agradar això en un producte enfocat a un públic infantil. Així que la Less venia a salvar-me i a permetre’m fer dibuixos divertits.
La idea inicial era fer una cosa totalment oposada a the Bastet Ladies, volia distanciar-me el màxim possible i dotar de personalitat pròpia a la Less, que no podia ser relacionada de cap manera amb la meva altra marca. Era una història completament diferent i un personatge atípic.
El disseny modern de la Less parteix d’una petita història que vaig començar seguint el camí que havia començat amb les Ladies: havia de ser un projecte transmedia i pretenia tenir un llibre il·lustrat i una minisèrie de dibuixos animats, exactament igual com vaig fer amb les Ladies, us deixo aquí sota les dues animacions que en vaig fer:
La primera és una animàtica per planejar el primer capítol animat
La segona és una prova de disseny del persoatge on aquest es mou 360 graus i poder veure-la per davant i darrera.
Com podeu veure ja té bastanta similitud amb la Less que coneixem, els ulls rodons i els cabells mal pentinats cap a un costat. Em fa gràcia que al principi l’havia dissenyat pel-roja, i ara és rossa destenyida. Ja no recordava que havia de ser pel-roja! Però tampoc em desagrada….
Després de reflexionar-hi molt vaig creure que no era bo enfocar-me tant al públic infantil, fer una història més profunda i amb tocs de mala baba podia ser divertit per a molta més gent i, amés, jo m’ho passaria millor fent-la.
Finalment vaig començar a redissenyar a la protagonista. Volia que fos diferent, que intimidés però que al mateix temps resultés atractiva i agradable. Que caigués bé vaja… Però que en tot moment donés una sensació de ˝pajara boja˝ que donés mal rotllo.
La vaig començar a dissenyar morena i amb els ulls pintats de forma extravagant, però aquesta combinació li donava un aspecte gòtic que, si bé m’agradava, no encaixava amb el personatge que volia crear… Els ulls em van encantar, així que ho vaig mantenir i la vaig pintar de rossa. Em va molar que hagués estat morena primer de tot, així que li vaig deixar les puntes negres, com si li quedessin restes de tint de feia molt de temps. D’alguna manera va aconseguir un disseny atractiu i sofisticat, però amb un punt de deixada que resultava graciós i entranyable.
Finalment vaig haver de dissenyar-li el cos. Com he dit abans volia una cosa totalment oposada a les ladies, que eren nenes, però tampoc voliaf er una tia massissa com la tieta Angora de ˝the Bastet Ladies˝. La millor solució que se’m va ocórrer va ser fer-la molt estilitzada i bastant prima, sense gaire pit, però que sent tan prima li destaca força.
Finalment la vestimenta, això va ser el més complicat. És una noia que viu aïllada, no hi ha gent al seu voltant i vesteix com vol. No és que sigui una ˝pajarraca˝ que li agradi provocar, perquè no hi ha ningú a qui provocar. Ella té mal gust i vesteix el que vol i com vol, per tant és exactament igual com vesteixi i es dedica a fer barreges de peces i combinacions de colors extremes. Donant un aspecte de ˝xoni cutre˝ que resulta molt divertida.
Queda molt poc per a que el llibre de «El cel de Vetema: la Less i la Salamandra» Es publiqui en ebook a Amazon (com ja vaig fer amb «the Bastet Ladies». Fa poc més d’una setmana que per fi vaig trobar el final digne per a l’història.
El procés de tancament de la trama va ser curiós ja que, al igual que durant tota l’aventura, només tenia una idea bàsica i general de com hauria de ser, era mentre ho escrivia que procurava donar-li els matisos i profunditat. El cas del final va ser especial, ja que des del principi tenia dubtes, tenia clar el final, però no les formes. Els personatges havien passat per molt i un desenllaç feixuc em semblava molt mala idea per una història que, sense ser complicada, era bastant llarga. Necessitava trobar una forma de tancar el llibre que fos satisfactòria, agradable i que digués molt dels personatges i la relació que s’havia format entre ells. Però havia de ser un final elegant i això em costava.
Després d’escriure (també dibuixant per tenir referències visuals) molts finals i descartar-los tots malgrat que tots explicaven el mateix vaig aconseguir trobar la fórmula.
I per fi la història estava tancada i ben tancada!
Així que és el moment de començar a parlar-ne per a promocionar-lo, potser ho hauria hagut de començar a fer abans, perquè conegueu una mica l’univers que us trobareu.
Avui parlaré una mica per sobre del món on es desenvolupa la història. Em preguntareu, perquè no parles dels personatges primer? Doncs ja ho he fet! He començat a construir la LandingPage del llibre, allà dins hi trobareu informació i il·lustracions currades dels personatges i descripcions. A mesura que vagi passant el temps l’aniré completant i ampliant. Però de moment ja teniu informació dels protagonistes, feu-hi una ullada aquí.
És un continent sense nom, els seus habitants no saben ni que és un continent ni la seva grandària, així que no s’han preocupat per posar-hi nom. El que si té nom són els petits poblats i ciutats que hi ha i que són habitades per espècies variades.
El continent es llarg i abasta la totalitat de la llargada del planeta avançant des del pol nord al pol sud. Tot i així no és un continent gegant si no que es tracta d’una terra llarga i estreta. Com podeu imaginar el mar és part de la vida quotidiana de qualsevol de les civilitzacions i races que hi ha i malgrat tot no s’atreveixen gaire a explorar i allunyar-se de la costa, per tant el que hi ha més enllà és un gran misteri per a totes elles.
Hi ha climes de tot tipus, com podeu deduir les terres més properes al nord i al sud estan cobertes de neu i gel mentre que les més centrals són càlides. Hi ha una gran varietat de climes diferents sent el menys abundant el clima desèrtic, estar tant envoltat d’aigua de mar per a tot arreu afavoreix tenir moltes precipitacions. Tot i així a la part equatorial (que en el mapa està marcat amb un «!») no es pot considerar que hi hagi clima tropical si no que la temperatura és bastant temperada.
En aquest món hi ha 8 mesos d’hivern i 4 de bones temperatures: un més de primavera, dos d’estiu i un de tardor. Mai arriba a fer una temperatura excessivament elevada i els canvis d’estacions solen ser ràpids i bruscos en qüestió de dies. Les espècies i races superiors que hi viuen hi estan perfectament adaptades, tan en tecnologia (rudimentària en molts casos) com anatòmicament.
Això és tot per avui, aviat més detalls sobre aquest estrany univers que podreu descobrir ben aviat!
