Porto dies donant voltes sobre què escriure, a vegades n’hi dono tantes que perdo la noció de tot i no sé de què parlar en el blog. El millor que es pot fer en moments d’aquests és parar, relaxar-se, mirar de tocar de peus a terra i pensar en el que et comenten més, el que sorprèn més a la gent del que tu fas. I fins i tot, els dubtes que jo tinc de forma recurrent per a trobar temes per parlar.
Així que avui faré una espècie de qüestionari, o com es diu en el «mundillo» d’internet: de FAQs (Frequently Asked Questions)
Ja saps on t’estàs fotent?
Aquesta potser és la pregunta més important que m’han fet. Me la va fer un professional a l’Anima’t (una fira d’animació) de l’any passat i em va fer reflexionar.
Realment no ho sabia on em fotia… El cas és que després de quasi dos anys desenvolupant el producte per encàrrec per l’empresa on portava anys treballant em vaig trobar sense feina.
Així que… perquè no mirar d’aprofitar tot el que tenia fet per treure-li un rendiment?
Però això no respon la pregunta, ho sé. No sabia on em fotia. El món real és molt més exigent que la empresa on treballava, i els mínims de qualitat també. El problema no és animar o fer un llibre il·lustrat. És fer-ho bé, fer-lo atractiu, amb una inversió assequible, i en un plaç de temps raonable.
Reflexionar sobre el flux de treball, i resoldre els problemes tècnics amb enginy i ràpid! Calcular-ho tot bé per tal que no s’escapi cap detall… És un mal de cap constant!
Així que no sabia on em fotia, i ho he anat intuint més o menys amb el temps. Tot i així segur que si aquí un any m’ho tornen a preguntar respondré el mateix: No sé on m’he fotut!
M’agraden molt els teus «dibuixets», però ara hauries de canviar d’estil
Aquesta és de les coses més intrigants que m’han preguntat, i és una pregunta del meu pare que insisteix una vegada i una altra que són molt macos, però que és millor variar i fer-los sempre diferents per no estancar-me.
No els puc canviar! És un producte i ha de ser reconeixible! Per tant… toca seguir fent-los com fins ara. Però el que puc fer és fer un altre projecte i fer-lo diferent. De fet, ho estic planejant ja…
Quanta estona dediques als projectes?
Aquestes és de les que més em frustren, perquè quan responc tothom em mira amb cara de sorpresa i de desaprovació. I és que darrer de tot hi ha molta feina sempre! Per un capítol animat tardo un més (anant a tot gas), per fer el guió, l’storyboard, els dissenys i finalment tota la feina d’animació… per 2 minuts de video! Penseu que és una gran millora ja que el capítol pilot era de 4 minuts i vaig dedicar-hi quasi 500 hores…
Per les il·lustracions puc tardar un parell d’hores a quatre per a cada una, i per un llibre il·lustrat doncs al voltant de 3 o 4 mesos, tot depenent de la magnitud.
Perquè només hi ha noies a la teva història? Ets algun tipus de pervertit?
La història era un encàrrec, i la proposta deixava clar que havien de ser 6 noies (havia de ser un retallable), i cada una d’elles amb un estil molt marcat en moda (una gòtica, una pija, una princeseta, una rastes…) i tristament ser un quasi plagi de la marca Bratz. El client o jefe mana… Al final en van ser només quatre noies i un cop acabat ens van tombar el projecte. Així que se’n va anar a els escobraries.
Al cap d’unes setmanes revisant els esbossos em van seguir agradant i vaig fer la primera història. Poc a poc es va anar transformant, evitant barrejar tants estils de moda forçats i abandonar l’estètica Bratz per a buscar-ne una pròpia. Amb els mesos va anar transformant-se amb el que és ara.
I no, no sóc un pervertit…
Quin pla tens per a tirar endavant el projecte?
Hi ha un pla bastant estudiat. Tot i així cada pocs dies apareixen idees noves que fan que el retoqui. Quan vaig reformular el projecte estava clar que el que havia de fer era no basar-me en la sèrie animada si no amb els llibres si volia fer calerons. La sèrie ho promocionaria i aniria bé per poc a poc popularitzar la marca.
En quant als llibres el primer que havia estudiat era regalar els 2 que tinc fets i m’havien encarregat sense retocar-los. I jugar-m’ho tot a una carta amb el tercer llibre fet amb cara i ulls.
Però la feinada que suposava adaptar els llibres a un nou format era bastant gran. Amés l’estil tan «nyonyo» que m’havien demanat feia que no em sentís còmode. No era la meva manera de fer ni expresar-me.
Després de reflexionar-ho bé, he optat per refer de 0 els dos llibres que tinc fets, i evitar problemes estranys. La intenció és guanyar diners des del primer llibre i no a partir del tercer.
És més viable i crema menys
És viable?
Ja he dit que si… en principi ho hauria de ser, és una estratègia bastant realista i no tinc pretensions de fer-me milionari. Ara bé, tot depèn del mercat i la meva perícia promocionant-ho…
I quan acabis què faràs? Sobretot si no funciona?
Quan acabi passaré a una altra cosa! No cal patir. Si les ladies no funcionen a la primera tinc altres projectes entre mans… amés no espero que tinguin un èxit bestial de primeres! Primer acabaré la sèrie animada i el primer llibre, i després compaginaré el segon llibre amb altres projectes i feines que donin rendiment més ràpid.
I si no funcionen de cap manera… és igual! L’experiència és el que compta no? Segur que hauré après tant que el proper projecte és molt millor.
