Porto molt de temps en silenci. Aquest cop no és per acabar cap projecte, ni tampoc per a dedicar el temps a projectes personals que m’hagin apartat de la pàgina web i de Nerd Cockatoo. Si que he estat fent feinetes, sobretot enfocades a pàgines web (molt aviat us ho explicaré per aquí també i us en posaré alguna mostra i enllaç). Però en tot cas no ha estat res que m’obligués a apartar-me de la pàgina web.
El cas és que ho he fet voluntàriament, me n’he volgut apartar perquè ho he cregut necessari. Hi ha hagut varis motius per a paralitzar el portal i també bona part dels projectes, així que començaré explicant els dolents i després els bons, que també n’hi ha, per sort! I no només és que n’hi hagi si no que són especialment il·lusionants. Així que comencem.
. Relatiu fracàs de the Bastet Ladies
Sé que molts em direu «ja t’ho deia», altres potser se n’alegraran (mai acceptaré que algú em digui que una cosa que faig està destinada al fracàs si no m’aporta alguna alternativa o argument vàlid, ni tampoc entendré mai de la felicitat d’alguns de veure com algú se la fot). En tot cas les ventes de the Batet Ladies van ser molt baixes…
Així que aprofitaré la entrada i seré clar i dur, així entendreu les conclusions que n’he pogut treure.
Molta gent em comentava que les havien comprat, però les ventes no pujaven. Em fa gràcia perquè jo tinc constància de els ventes! Com a administrador del producte tinc accés a les estadístiques a temps real. Així que va ser una espècie de «joc indignant» veure qui em mentia i qui no, cada vegada que em felicitaven i em comentaven que havien comprat el llibre.
També va ser força surrealista com es van disparar les ventes el cap de setmana que el vaig posar gratuït. Va ser llavors quan es van disparar els comentaris tan per whatsapp com per facebook dient-me que havien comprat el llibre. Ja sé que segurament és una qüestió de matisos, però no em sembla bé dir-ne «comprat» quan us l’he REGALAT jo, en tot cas doneu-me les gràcies i digueu «descarregat».
El cas, i el més sorprenent de tot és que les actituds que vaig poder captar per les xarxes socials van ser una mica preocupants, i segurament fruit de la societat en que vivim. Vaig tenir comparticions massives de l’anunci de que les «ladies» havien sortit a la venta. Al principi em va fer il·lusió que tothom s’impliqués d’aquesta manera per ajudar-me a vendre, va ser molt emocionant!
Però la trista realitat va ser una altra, i segurament la lliçó més important de totes. Quan la gent comparteix, no ho fa per a fer-te un favor. Ho fa per dos motius: Per a «sentir-se bé» i per passar la patata calenta a algú altre.
De fet, aquests dos motius són el mateix. I és el mal del facebook, ens hem acostumat a que res és important, des del pobre nen a un país tercermundista que ha nascut amb quinze deformitats i una malaltia que el matarà en mig de dolors horribles, passant per una petició de salvar els pingüins barbuts o un amic-conegut que vol tirar endavant un projecte. En tots els casos el recolzament és el següent «Comparteixo i que se n’encarregui un altre». Això s’ha convertit en un acte mecànic que no només no ajuda a ningú si no que a sobre ens fa sentir bones persones.
Com a societat, què diu de nosaltres quan preferim compartir i carregar el mort a algú altre que no pas tenir la iniciativa i procurar ajudar?
No és una bronca ni assenyalo a ningú, de fet, quasi que em podria posar dins del sac jo també. És trist però jo també molts cops he firmat per peticions i he compartit coses creient que el meu gest increïble salvarà vides o solucionarà alguna cosa per art de màgia. Evidentment si tots ho fem i ningú es mou de darrera l’ordinador fent la «nostra imprescindible labor humanitaria» compartint i ajudant donant «likes» el problema no es solucionarà.
Però no tot és dolent, realment la lliçó és clara, forta, potent i concisa: Els comentaris, els likes, els ànims, la gent que s’interessa no importen. Manen els números i prou! I fer cas i donar importància a l’opinió d’algú que no té pensat comprar-te el llibre o bé ni llegir-lo, és una gran absurditat digne de les persones més estúpides (Com jo!).
No sé si és gràcies a internet, a les xarxes socials o als tertulians que surten per la tele fent el mongo, el cas és que l’actitud de la gent s’ha convertit en un aparentar ser un entès de tot, un listillo vaja, que sap de tot i opina de tot sense tenir-ne ni idea. I el que és més fort, de creure’s que els altres no saben que ell no sap res. EL que importa és auto-inflar-se, tenir diarrea verbal i opinar, si cal deixar malament o mentir millor que millor.
És això en el que ens hem tornat i és això el que farà que a partir d’ara no m’importi el que es digui de mi o dels meus projectes per les xarxes socials, agradin o no, me la sua.
He rebut bastants comentaris de «Ei! Molt bo el llibre», «Oh! M’ha encantat», i en tots ells, m’ha donat la sensació de que no se l’havien llegit. De debò us ha agradat? De debò està bé? Jo faig autocrítica i trobo mil coses a millorar a cada pàgina. Tot ho trobeu perfecte? Si és tan genial perquè no podeu deixar un comentari a la pàgina d’amazon donant una valoració positiva? O negativa ni que sigui… O potser s’ha d’haver comprat el producte per opinar? Només una valoració de «the Bastet Ladies» hi ha hagut a amazon. Gràcies de tot cor a la persona que ho ha fet (sé qui ets i em vas alegrar el dia com no t’ho pots imaginar ;)). Només una persona s’ha près la molèstia de fer-me pujar la puntuació de la biblioteca de la tenda.
Els altres segurament han considerat que descarregar-se el llibre gratis ja era una feinada suficient com per amés, haver de clicar a uns dibuixets d’estrelletes…
En fi, abans he dit que n’extrauré conclusions i us les diré: EL que importa és no fer res per a ningú, fer-ho per sentir-se bé un mateix. Només així agradaràs a algú que ho valorarà i ho comprarà. Si ho fas per agradar als altres només inflaràs el seu ego que no es mereixen i tampoc mouran un dit per ajudar-te.
Fins ara pensava en un public proper, amics, coneguts, contactes… És el millor per a començar creia, ja he vist quin tipus de benefici dona això: 0.
A partir d’ara apunto a un públic més universal, tinc una tenda que ven mundialment, perquè no passo del meu entorn directe i apunto a aquest public massiu? Per poc que vengui ja em donarà beneficis! Això faré.
Aprofitaré per a deixar clar a partir d’ara que no posaré mai més cap publicació gratuïta a amazon, els números canten.
2. La mort de les Ladies
Bé, és una mica dràstic dir-ne mort, perquè no moriran (segur que en veure que no moren, hi ha hagut uns quants disgustos, com us agradaria que desapareguessin eh?). Les deixaré reposar. Les Ladies són una bona marca i un bon producte. Així que enlloc de mirar d’espavilar-les deixaré que reposin, que recuperin la forma. S’ho mereixen! Han estat unes bones companyes durant més de 3 anys i les he vist créixer fins a ser una cosa tangible. El cas és que no les he sabut portar bé; ni el format ni la forma de vendre-les ha estat adient, no m’ha beneficiat a mi ni a elles. He comès molts errors que he localitzat i no cometré més. Si de cas en cometré de nous, d’això es tracta! Així que en principi no hi haurà noticies de les Ladies aquest 2016 (en principi). Tan els 2 llibres que quedaven per a tancar la trilogia com la resta de capítols animats queden cancel·lats i desapareixeran, no veuran la llum.
No estic sent dràstic, si no coherent. Repetir els mateixos erros destrossaran la marca, una bona marca que pot funcionar bé. Així que les meves Ladies es quedaran a cures intensives i quan tornin ho faran amb un nou format, molt més ben planejat i sobretot a la seva alçada. M’asseguraré que quan tornin hi facin per la porta gran i repassaré les diferents propostes d’arguments que havia escrit, també els dissenys dels nous personatges i entorns…
Quan les Ladies tornin ho faran per a triomfar, no ho dubteu!
3. Tests i resultats<
Durant aquest més en veure les estadístiques vaig decidir fer una prova. La marca Ladies no estava per a fer-hi gaires experiments, així que vaig decidir aprofitar un storyboard per una animació que vaig començar fa 2 anys per a fer-ho servir de base per a fer una prova de rendiment i veure quins resultats n’obtenia a Amazon. No en vaig fer publicitat promocional de cap tipus, només el dia que el vaig posar a la «venta de forma gratuïta» a Amazon. EL més sorprenent és que pràcticament cap conegut s’ho va descarregar (i si ho van fer no m’ho van dir pas).
Els resultats van ser sorprenents! Vaig tenir menys descàrregues que les ladies (evidentment, no hi va haver publicitat), però en canvi vaig veure com funcionava en comparació…
Vaig aprendre dues coses interessants:
a) Sense promocionar no es ven prou ni es descarrega.
b) El gruix de les ventes no és a Espanya, de fet quasi que diria que és a tot al món menys a Espanya!
Si… toca apuntar a un public global! Ja no dic mirar de posar en un compromís a amics i parents, si no tampoc esperar que cap ibèric et compri res a menys que sigui de molta qualitat i gratuït. Només així s’hi interessarà!
4. L’any de la Less i la Salamandra
El rei (o més aviat les reines) ha mort, llarga vida al rei!
El que havia començat com una prova tonta va resultar tenir ganxo. Els que ho han llegit els ha agradat força. Less i la Salamandra té el que li faltava a les Ladies: una planificació molt minuciosa i una estructura que li dona forma i caràcter. Hi ha menys personatges i segurament no són tant potents com les ladies, però en canvi el resultat és molt rodó, molt simpàtic, gamberro, fosc i àcid.
Enlloc de pensar el que agradarà als altres he fet el que m’agrada a mi, i només així he aconseguit planificar un projecte que pot (i ho dic amb condicional) funcionar molt bé.
Ja no és un experiment per comparar les dades de rendiment d’un projecte i altre, si no que és una realitat que ara mateix es beneficia de totes les lliçons apreses i de totes les garrotades que s’han endut les Ladies.
Paral·lelament també estic desenvolupant una nova estratègia de promoció i aconseguir així que es popularitzi prou com perquè tingui una bona rebuda quan el producte final surti a la venta.
No dubteu que un cop aquest projecte s’hagi acabat hauré extret encara més conclusions i hauré après coses noves, així que el retorn de les Ladies s’espera força grandiós i sobretot, molt més al meu estil.
5. A curt termini…
Això va estretament lligat a Less i la Salamandra. La pàgina web de Nerd Cockatoo tindrà una forta remodelació interna (no tant a nivell visual) i es prepararà per a rebre l’any de la Less i es convertirà en una plataforma de llançament pel projecte que sent d’origens humils acabarà sent una marca que acompanyarà a les Ladies d’aquí endavant.
Amés, també m’he proposat aconseguir un flux constant d’actualitzacions pel blog, amb més tutorials i també fer-los més variats! Al mateix temps m’esforçaré per a aconseguir crear una quantitat de continguts simpàtica i agradable de consultar.
Molt aviat començareu a veure material promocional de la nova història, espero que us agradi tan com m’està agradant a mi tirar-ho endavant. I també aprofito per dir-vos que tota crítica si està ben argumentada és ben rebuda i serà tinguda en constància.
També redefiniré el sistema actual de comunicació de les xarxes socials fent-ho més assequible per a mi i facilitar-me interactuar amb gent, cosa que hauria d’ajudar a popularitzar el projecte.
I això és tot! Potser és un dels posts més llargs que he escrit mai, però com que feia setmanes que no escrivia crec que s’ho mereixia! Potser el to ha estat més seriós i amarg del que és normal, però crec que també cald e tan en tant tocar de peus a terra, fer autocrítica i reflexionar. Només així serem capaços de tirar endavant i fer una bona feina.
