Categories
Uncategorized

Noves competències

No fa gaire vaig fer un curset de SEO, em va semblar interessant, però al mateix temps frustrant. Pràcticament només comentava que per a tenir un bon SEO l’únic que cal és instal·lar-te uns quants “plug-ins” per a tenir un document perfecte per a ser entès pels robots de Google.

Al principi del vídeo prometia que l’objectiu del curs era aconseguir 100 visites orgàniques (que la gent et trobés des del cercador) a final del curs. Un cop aplicat tot el que em va ensenyar i arreglar totes (si toootes) les pàgines de nerdcockatoo em vaig adonar que les meves visites seguien sent ben minses.

És a dir, una millora de 0 i ni de lluny em vaig acostar a les 100 visites orgàniques promeses.

Ser fàcil de trobar per google és molt important, però hi ha coses que determinen que se’t trobi i la més important és que et busquin (o que busquin algú amb les teves característiques).

No es busca amb la mateixa intensitat un tema d’actualitat o un escàndol d’algun famós que la pàgina web d’un dissenyador gràfic.

Escriure al blog de diversos temes ajuda a tenir més abast, però així es perd el sentit de què és el portal que estic fent i que té un tema concret (els meus projectes), per tant no em sembla bona idea (tot I que m’he promès a mi mateix escriure més al blog i buscar més temes de la meva temàtica).

Se’m va acudir una idea mentre visitava diferents pàgines per passar l’estona. Moltes tenen una pàgina de “negoci” i una segona “d’oci” és a dir, la pàgina d’oci acostuma a ser un fòrum sobre un tema, un conjunt de vídeos o algun altre material atractiu que serveix perquè tard o d’hora s’interessin per l’altra pàgina i així es dóna a conèixer al mateix temps que es genera una fidelització del públic.

És una gran idea!

Si el SEO no arriba per una pàgina avorrida (encara que de gran qualitat i preciosa :P), arribarà per una que sigui divertida i que ofereixi alguna cosa interessant.

Per tant he ressucitat el projecte “the Bastet Ladies” que s’ha convertit en un webcòmic setmanal. De moment serà un experiment a mitjà i llarg termini per a veure com varien les visites al portal nerdcockatoo i com és el flux d’usuaris i visitants entre una pàgina i l’altre i la seva repercussió.

És un experiment que em resulta interessant i tinc ganes de veure què tal funciona. També garanteixo que tant si va bé com si no, compartiré les experiències aquí.

Aprofito per enllaçar a la pàgina en qüestió: the bastet ladies webcòmic

the bastet ladies webcòmic
the bastet ladies webcòmic
Categories
Bastet Ladies El cel de Vetema: La Less i la Salamandra Uncategorized

Descomptes de sant Jordi!

 

Aprofitant que és la diada del llibre i veient que ja en tinc un parell de publicats, aprofitaré per a fer un bon descompte 😉

Durant aquesta setmana els llibres de ˝the Bastet Ladies˝ (en les seves diferents versions i idiomes) i també ˝el cel de Vetema: La Less i la Salamandra˝ tindran grans descomptes, prop del 90% segons un o altre.

És una bona oportunitat per a conèixer aquestes dues històries tan especials i alegrar-me el dia una mica 😛

 

Podeu fer una ullada als llibres aquí

Categories
Uncategorized

La paranoia

La paranoia… Quan t’enfrontes a un projecte és fàcil trobar-te amb aquest problema. És discreta, quasi ni et dones compte que hi és fins que és massa tard. La paranoia intenta aconsellar-te, la seva intenció és bona en principi. Et dirà «Ei! Arregla això que no està bé!», I tu li faràs cas. Si t’ho diu, per alguna cosa serà no?

Però al cap d’una estona la paranoia tornarà a insistir en que una altra cosa està malament «Ei! Mira això!» Et dirà… Però aquest cop no serà tan simpàtica com les anteriors «Quina merda més gran acabes de fer! T’hauria de donar vergonya». Si, la paranoia es va tornant borde. I cada cop la tens més en compte i li fas més cas.

Està bé voler fer projectes de qualitat, d’això es tracta. Però arribats a aquest punt es converteix en un problema. Ja que hi ha tantes ganes d’arreglar-ho tot que al final enlloc d’avançar et trobes repetint una vegada i una altra el mateix dibuix.

La paranoia s’ha de saber controlar, en poques dosis pot anar bé, però si es passa de la ratlla pot ser fàcil cremar-se i acabar abandonant el projecte. Si, a vegades és millor baixar el llistó i ser capaç d’acabar la feina. Ja hi haurà temps per ajustar el que calgui un cop acabat.

Per exemple, en cert moment de la història la protagonista passa un mal moment, el dibuix que li vaig fer (i acabar) és aquest.

bastet_ladies_agatha_01

Però hi havia coses que no m’agradaven! Primer de tot, la pobra noia sembla que s’hagi mort… Això no mola pas… En segon lloc, un cop pintada sembla molt prima, com si hagués perdut varis quilos, mireu quin cul més petit que li ha quedat? Està desproporcionada! Amés sembla que el cul no li toqui a terra… Toca arreglar-ho, però què puc fer?

Primer de tot vaig pensar en fer una posició molt semblant però amb els ulls oberts, però tampoc m’agradava, així que un cop va estar dibuixada, ho vaig deixar córrer.

àgatha_terra_04

El tercer dibuix em va agradar més, però no li acabava de veure. La protagonista es veia ben guapa, les proporcions eren correctes, i el dibuix era maco. Què anava malament? La posició sembla agressiva, em recordava a bola de drac, just quan un dels personatges es recupera i retorna tots els cops al seu rival. No era el cas… Així que la paranoia va tornar a guanyar.

àgatha_terra_03

Finalment Vaig optar per a mantenir una mica el dibuix anterior, però canviar la posició i l’expressió, ara si! L’Àgatha es veia una mica ferida, sense arribar a l’extrem de semblar un cadàver del primer. L’expressió de la cara era una barreja entre trista i derrotada, però sense cap mena d’intenció violenta.

àgatha_terra_02

Perfecte, em quedo aquest! I ja el puc pintar…

àgatha_terra_01

Estimat lector, abans que diguis «home, no és paranoia si només has repetit quatre cops un dibuix» et diré que hi ha 50 dibuixos en total sense comptar la portada… I aquest procés ha passat en quasi tots ells.

Estic malalt!?