El nou llibre de the Bastet Ladies va avançant a bon ritme, però no és una cosa que us vingui de nou, les últimes entrades les he dedicat a això i no crec que valgui la pena tornar a incidir en aquest tema. El que sí que faré és anar-vos posant al dia a mesura que falti menys per a publicar-ho, però he decidit que avui no toca parlar d’això.
Quan acabi les Ladies recuperaré la continuació de la història de la Less, que està començada i pinta força bé, però ja he dit anteriorment que tinc un tercer projecte. És un projecte molt diferent dels dos que coneixeu però tampoc vull aprofundir massa en aquesta entrada. Ara el que toca és presentar-lo per primer cop i permetre que el conegueu.
No és una cosa que hagi aparegut de sobte, de fet ja fa tres anys que hi estic treballant, tot i que ha estat més un procés d’aprenentatge que no pas desenvolupar-lo pròpiament dit. El cas és que el més complicat ha passat, que és aprendre la tècnica, els dissenys de personatges i l’estil visual del món. És cert que podem considerar que no he fet ni un 1% del projecte, també puc afirmar que ara anirà molt ràpid, ja que només es tracta de plasmar tot el que he fet fins ara. És temps i feina, però el pitjor ja ha passat.
En fi, us presento a la nova protagonista, no té nom encara ni tampoc sé si el seu disseny és definitiu del tot (potser li canviaré cosetes), en tot cas ja la tinc bastant assumida i en general la considero definitiva.
No té nom encara, però si teniu alguna bona proposta per fer-me serà considerada 😛
Actualitzo la entrada amb una versió millorada de la protagonista, aquí té més volum i l’animació està més cuidada.
En qualsevol projecte que fem hi ha un problema que és important resoldre; i és donar una personalitat definida al projecte.
Hi ha varies formes per les quals es pot dotar de personalitat, una d’elles és l’estil visual dels personatges, i en properes entrades del blog aprofundiré en altres que segurament seran interessants. Avui però, com que ja heu vist dos capítols de «the Bastet Ladies» parlaré del que potser és el seu tret més curiós: Els diàlegs són escrits enlloc de fer servir veus reals.
Hi vaig pensar molt en això, realment el que volia era fer servir veus humanes reals! Però no tenia la possibilitat de gravar veus en qualitat. Feu una ullada al capítol pilot, per bones que fossin les interpretacions el minúscul micròfon (i el fet de viure en un lloc amb molt de trànsit) va suposar que alhora de treure el soroll de l’àudio aquest quedés massa espatllat.
Ei! però sóc dissenyador gràfic! Un veritable creatiu! He estudiat i m’he preparat per a resoldre problemes i no només això, si no convertir problemes en oportunitats! O això era el que pensava… vaig estar mesos i mesos buscant un bon software per editar àudio.
Desesperat vaig desistir. Fins que un dia dibuixant un còmic, ho vaig veure clar. Perquè no fer de la sèrie de «the Bastet Ladies» un còmic animat?
I aquesta idea em va emocionar, vaig començar a desenvolupar la sèrie com un còmic en moviment i aquest seria el «feeling» que tindria!
Però no és tan fàcil com això, s’ha de fer bé i dedicar-hi una profunda reflexió. Primer de tot és hora de planificar com funcionaran els globus.
Primer de tot és important entendre com funciona el «marc» on es visualitzarà per començar a treure’n algunes idees:
personalitat del projecte: marc
Com podem veure no té gaire secret, és una pantalla en format 16:9 és a dir un format estàndar.
Però ara pensem com hi aniran els diàlegs a dins… No els podem posar sense cap criteri, ni tampoc sense cap planificació prèvia. Així que mirant aquest rectangle que és la pantalla podem deduir que el més assenyat serà establir-ne una retícula on aniran els diàlegs:
personalitat del projecte: reticula
Molt bé, això ja és una altra cosa, com podem veure hem dividit la pantalla en 9 parts i amés hem deixat un marge al voltant per tal de que els globus quedin sempre encaixats de la mateixa manera dins de la pantalla.
I partint d’aquesta divisió podem fer varis globus diferents que farem servir segons ens faci falta.
personalitat del projecte: globus
El principal motiu de dividir l’espai així és poder encaixar al mateix temps el text i la figura o personatge sense que tinguin cap interferència entre ells.
A partir d’ara en la composició de les imatges que es mostraran no només tindré en compte les figures, els fons i elements que vulgui destacar, si no també els textos a incloure-hi. Això comporta unes preses amb uns enquadraments força especials, però tot i així equilibrats, ja que respecten la regla dels terços que tan es fa servir en la fotografia. Un altre motiu important pel qual he fet la divisió de la pantalla així.
Per acabar també us comentaré que al no ser una animació amb veus humanes i fer-ho amb text apareix un problema (poc important) que és reconèixer el personatge amb la veu. Per a resoldre-ho la solució és simplement, pintar els globus d’un color concret per a cada personatge. Així visualment ràpidament entenem qui és qui parla pel color. I també aconseguim que visualment sigui més atractiu.
Porto dies donant voltes sobre què escriure, a vegades n’hi dono tantes que perdo la noció de tot i no sé de què parlar en el blog. El millor que es pot fer en moments d’aquests és parar, relaxar-se, mirar de tocar de peus a terra i pensar en el que et comenten més, el que sorprèn més a la gent del que tu fas. I fins i tot, els dubtes que jo tinc de forma recurrent per a trobar temes per parlar.
Així que avui faré una espècie de qüestionari, o com es diu en el «mundillo» d’internet: de FAQs (Frequently Asked Questions)
Ja saps on t’estàs fotent?
Aquesta potser és la pregunta més important que m’han fet. Me la va fer un professional a l’Anima’t (una fira d’animació) de l’any passat i em va fer reflexionar.
Realment no ho sabia on em fotia… El cas és que després de quasi dos anys desenvolupant el producte per encàrrec per l’empresa on portava anys treballant em vaig trobar sense feina.
Així que… perquè no mirar d’aprofitar tot el que tenia fet per treure-li un rendiment?
Però això no respon la pregunta, ho sé. No sabia on em fotia. El món real és molt més exigent que la empresa on treballava, i els mínims de qualitat també. El problema no és animar o fer un llibre il·lustrat. És fer-ho bé, fer-lo atractiu, amb una inversió assequible, i en un plaç de temps raonable.
Reflexionar sobre el flux de treball, i resoldre els problemes tècnics amb enginy i ràpid! Calcular-ho tot bé per tal que no s’escapi cap detall… És un mal de cap constant!
Així que no sabia on em fotia, i ho he anat intuint més o menys amb el temps. Tot i així segur que si aquí un any m’ho tornen a preguntar respondré el mateix: No sé on m’he fotut!
M’agraden molt els teus «dibuixets», però ara hauries de canviar d’estil
Aquesta és de les coses més intrigants que m’han preguntat, i és una pregunta del meu pare que insisteix una vegada i una altra que són molt macos, però que és millor variar i fer-los sempre diferents per no estancar-me.
No els puc canviar! És un producte i ha de ser reconeixible! Per tant… toca seguir fent-los com fins ara. Però el que puc fer és fer un altre projecte i fer-lo diferent. De fet, ho estic planejant ja…
Quanta estona dediques als projectes?
Aquestes és de les que més em frustren, perquè quan responc tothom em mira amb cara de sorpresa i de desaprovació. I és que darrer de tot hi ha molta feina sempre! Per un capítol animat tardo un més (anant a tot gas), per fer el guió, l’storyboard, els dissenys i finalment tota la feina d’animació… per 2 minuts de video! Penseu que és una gran millora ja que el capítol pilot era de 4 minuts i vaig dedicar-hi quasi 500 hores…
Per les il·lustracions puc tardar un parell d’hores a quatre per a cada una, i per un llibre il·lustrat doncs al voltant de 3 o 4 mesos, tot depenent de la magnitud.
Perquè només hi ha noies a la teva història? Ets algun tipus de pervertit?
La història era un encàrrec, i la proposta deixava clar que havien de ser 6 noies (havia de ser un retallable), i cada una d’elles amb un estil molt marcat en moda (una gòtica, una pija, una princeseta, una rastes…) i tristament ser un quasi plagi de la marca Bratz. El client o jefe mana… Al final en van ser només quatre noies i un cop acabat ens van tombar el projecte. Així que se’n va anar a els escobraries.
Al cap d’unes setmanes revisant els esbossos em van seguir agradant i vaig fer la primera història. Poc a poc es va anar transformant, evitant barrejar tants estils de moda forçats i abandonar l’estètica Bratz per a buscar-ne una pròpia. Amb els mesos va anar transformant-se amb el que és ara.
I no, no sóc un pervertit…
Quin pla tens per a tirar endavant el projecte?
Hi ha un pla bastant estudiat. Tot i així cada pocs dies apareixen idees noves que fan que el retoqui. Quan vaig reformular el projecte estava clar que el que havia de fer era no basar-me en la sèrie animada si no amb els llibres si volia fer calerons. La sèrie ho promocionaria i aniria bé per poc a poc popularitzar la marca.
En quant als llibres el primer que havia estudiat era regalar els 2 que tinc fets i m’havien encarregat sense retocar-los. I jugar-m’ho tot a una carta amb el tercer llibre fet amb cara i ulls.
Però la feinada que suposava adaptar els llibres a un nou format era bastant gran. Amés l’estil tan «nyonyo» que m’havien demanat feia que no em sentís còmode. No era la meva manera de fer ni expresar-me.
Després de reflexionar-ho bé, he optat per refer de 0 els dos llibres que tinc fets, i evitar problemes estranys. La intenció és guanyar diners des del primer llibre i no a partir del tercer.
És més viable i crema menys
És viable?
Ja he dit que si… en principi ho hauria de ser, és una estratègia bastant realista i no tinc pretensions de fer-me milionari. Ara bé, tot depèn del mercat i la meva perícia promocionant-ho…
I quan acabis què faràs? Sobretot si no funciona?
Quan acabi passaré a una altra cosa! No cal patir. Si les ladies no funcionen a la primera tinc altres projectes entre mans… amés no espero que tinguin un èxit bestial de primeres! Primer acabaré la sèrie animada i el primer llibre, i després compaginaré el segon llibre amb altres projectes i feines que donin rendiment més ràpid.
I si no funcionen de cap manera… és igual! L’experiència és el que compta no? Segur que hauré après tant que el proper projecte és molt millor.
S’ha fet esperar una mica, però finalment ja està tot apunt (malgrat els estranys contratemps que hi ha hagut a l’hora de renderitzar el vídeo… glups!). Aquí teniu el vídeo d’Octubre de the Bastet Ladies!
En aquest segon capítol es presenta un personatge important de cara la història. No avançaré res, però mentre preparava la història tenia la necessitat d’un personatge que fos un bon antagonista. Necessitava que la història avancés i mogués als personatges fora de la seva zona de confort, així que finalment he optat per una bruixa una mica especial. No fa por, la bruixa típica sempre m’ha fotut una mica de ràbia, però en canvi tenim moltes icones, artistes i memes actuals que donen un personatge bastant funcional.
Em va costar una burrada de fer… buf! Havia de ser un personatge malvat, però al mateix temps creïble i entranyable. En els propers capítols s’aprofundirà molt sobre aquest personatge, que tot i ser el dolent es va convertint en el meu preferit (és molt divertida de dibuixar, proveu-ho!), i això garanteix que el tindrem per llarg.
També aprofito per informar que el llibre va avançant molt bé, i que estic procurant que sigui molt especial barrejant els meus coneixements de dibuix i de disseny gràfic a u nivell diferent del que he fet fins ara… a veure què surt!
Ja us havia avisat que aquest dia arribaria. I finalment està aquí.
Com que és un dia especial, tenim un parell de bones noticies per donar-vos. La primera és que el primer capítol de the Bastet Ladies ja està online! Aquí us poso la versió en català, però podeu escollir l’idioma que us interessi més a la pàgina oficial de the Bastet Ladies….
I és que si! Ja tenim pàgina oficial de les nostres ladies! Hi ha una quantitat decent de contingut a hores d’ara, així que podeu fer-ne una ullada. Això si, de moment només està en un idioma, ho sento! Més endavant ho corregirem això.
El títol ho deixa clar. S’acosten les ladies! Estic content, cansat i m’haig de desfogar! Ho sento si us pensàveu que trobaríeu spoilers, il·lustracions noves o qualsevol material del que estic fent. Ho sento! Però aviat aviat!
Avui, treballant m’he adonat de com n’està d’avançat el projecte. Fins ara dedicant-hi tantes hores al dia no me n’havia adonat, però de sobte he parat, m’he fixat en la feina que porto feta i… ja queda molt poc per fer! Poc per fer si tinc en compte tot el que porto fet fins al moment.
I ha estat una sensació molt agradable, ja que el cansament i la fatiga que m’està produint aquest projecte està sent molt superior al que pensava. Si que és cert que és una aventura emocionant, però hi ha hagut moments que he estat apunt de deixar-ho. Però veure la feina ben feta i com la gent propera m’ha recolzat m’ha donat moltes forces per seguir amb això.
És sorprenent i estrany el recorregut que ha tingut el projecte, un dia en parlaré a consciència perquè s’ho val, i quan el projecte estigui més encarrilat faré un post «bíblic» explicant detalls escabrosos del desenvolupament al llarg d’aquests 3 anys… Si sabéssiu per la quantitat de mans que ha passat! És emocionant pensar que malgrat tots els entrebancs ha seguit endavant!
No vull fer un post gaire llarg, no és la idea. Així que us explicaré una mica i de què constarà «the Bastet Ladies» i perquè estant tot tan avançat com estava ha tardat tant. I val, us posaré alguna imatge inèdita perquè feu boca.
La part important de la llicència són els llibres, n’hi ha dos sortint del forn:
the Bastet Ladies
És l’inici de la història. Ens explica l’origen de les noies de Bastet i ens presenta els personatges principals de les aventures que estan per arribar. No m’estendré més, quan surti el llibre li dedicaré una entrada de curiositats sobre el seu desenvolupament, canvi de gènere i l’entorn sota el que es va desenvolupar, i com finalment ha arribat a ser el que és ara mateix.
il·lustració en primicia!
the Bastet Ladies: EL déu de la camisa llampant
Segona part de la història. S’introdueixen varis personatges nous que comencen a complicar la trama. Em resulta interessant per la manera en que interactuen els personatges entre si, ja que es veu molt més el tipus de relacions que tenen.
Portada del llibre de “the bastet Ladies 2”
The Bastet Ladies 03
No té títol encara, però ja té un guió avançat i unes idees clares. Aquest llibre tancarà la trilogia, però no per això s’han d’acabar les aventures. No hi ha plans de que surti fins ben entrat l’any que ve. Serà un llibre diferent dels anteriors, ja que és el primer que no està pensat per un públic essencialment infantil.
És una imatge de prova i prou … no us emocioneu!
Com que és el primer que faig sense que sigui cap encàrrec de ningú i l’he planificat i fet segons el meu criteri, i això em permet més llibertat.
Serà el més màgic i emocionant dels 3 i serà el final que es mereix la trilogia.
Paciència!!
the Bastet Ladies: La sèrie animada.
Es començarà a emetre just al mateix moment que surti el primer llibre. L’argument es situa just entre el segon i el tercer llibre, i serà el detonant perquè el tercer llibre arrenqui. A diferència del capítol pilot tindrà un estil més gamberro i desenfadat, amb una estètica i fresca.
No sé ben bé com començar a explicar aquest tema. Són coses que tenim molt assimilades en el nostre interior, i que per això solem passar-les per alt.
Es tracta de l’estructura narrativa. Us sona? Segur que si. Al igual que jo, a l’educació primària i secundària (i segurament que en estudis superiors també) ho heu estudiat. Es tracta del famós, típic i tòpic:
Introducció
Nus
Desenllaç
Però, és això sempre aplicable al que fem? Si, És el més bàsic que tenim, però és molt simple, és relativament poc profund per explicar una història amb molts personatges i moltes situacions que s’entrellacen. Per tant què podem fer?
És simple! Aplicar molts cops la fórmula «introducció-nus-desenllaç». Pensareu que us estic prenent el pèl, però no, realment ens serveix bé aquesta estructura, però no l’hem d’interpretar de forma literal, si no de forma modular.
M’explico: Això és un esquema bàsic de l’estructura que tenim (aquest cop ho he posat en anglès perquè s’entengui en les diferents versions dels idiomes. «Introduction, development i conclusion», que és el de sempre: «introducció, nus i desenllaç»)
estructura de la història
Aquí (en aquest críptic gràfic) hi tenim el que seria el desenvolupament normal de la història en general, des que comença fins que s’acaba. Dins d’aquesta línia hi passarien totes les coses que afecten al desenvolupament general de la història, presentacions, històries secundàries, girs argumentals…
En un llibre (per posar un exemple) tenim tan la introducció, com el nus i el desenllaç dividit en capítols, cada capítol explica alguna cosa nova, i aprofundeix en algunes altres que ajuden a desenvolupar la història. Però nosaltres no estem fent un llibre. En el nostre cas és una sèrie animada i els capítols són una mica diferents. AL ser un format que no està pensat per a ser vist de forma contínua, si no de forma interrompuda en intervals, hem de preparar els capítols en funció a això.
Tindrem dos tipus de capítols, els conclusius i els no conclusius. Començarem explicant els…
Capítols conclusius la seva finalitat.
Però abans mirem el següent esquema a veure si enteneu el que us vull dir:
estructura del capítol
Però si és el mateix esquema que abans, només canviant el títol «d’història» a «episodi»! Si! D’això es tracta, d’aprofitar l’estructura clàssica d’introducció, nus i desenllaç, però de forma modular. Així tindrem que tota la història tindrà aquesta estructura, però els capítols que la conformen també!
Així funcionen els capítols dins de la història
Com podeu veure la introducció de la història està formada per 3 capítols auto-conclusius. El motiu pel qual hem fet els capítols auto-conclusius és perquè no sempre queda bé deixar un capítol a mitges. Si en el primer capítol estem presentant els personatges principals ens interessa que quedi ben clara la personalitat i la relació de cada un d’ells. I la millor forma de fer-ho és presentant una petita situació, curta i que s’acabi per a deixar clar com són aquests personatges, l’entorn i el món. No quedaria bé que presentem un grup de 4 o 5 personatges i que uns no facin ni diguin res durant tot el capítol. Semblaria que s’hagués acabat de forma sobtada i ens deixaria amb una sensació desconcertant. Per aquest motiu, quan s’ha de presentar un personatge (o varis que van en grup) és millor dedicar un capítol exclusiu a fer-ho.
Com podem veure també, en aquest exemple hi ha 3 capítols per a la introducció. Cada capítol té la seva història propia que s’obra i es tanca, però els 3 en global formen part de la introducció, per tant tenen un arc argumenta comú que es desenvolupa durant tots ells malgrat tenir una conclusió.
No m’estendré gaire més, però a vegades aquestes «conclusions» ens poden donar lloc a conseqüències que serviran per a donar pas a la introducció del següent capítol i a formar la trama de l’historia global. Hem de planificar bé els guions i els storyboards per tal que això es doni de forma natural.
Per acabar parlarem dels…
Capítols no conclusius.
Són els típics capítols d’una sèrie. Són els que acaben amb un «continuarà» i et deixen amb ganes de saber-ne més de l’historia.
Mirem el gràfic següent
funcionament dels capítols consecutius dins de la història
Com podem observar és el mateix que els altres cops però s’ha ampliat, ara hi ha dos capítols en el desenvolupament. Si ens hi fixem bé, veurem que aquests dos capítols no estan complerts. El primer d’ells només té introducció i desenvolupament, mentre que el segon només té desenvolupament i desenllaç.
Aquesta manera de trencar la història ens serveix per dues coses:
Aprofundir: Podem desenvolupar molt més una temàtica o una situació per tal de fer-la més emocionant o plena de detalls.
Enganxar a l’espectador: Si juguem bé les possibilitats que disposem podem acabar el capítol d’una forma dramàtica i impactant per tal de deixar a l’espectador amb el dubte de què passarà per assegurar-nos que no es perdi el proper episodi! Però això s’ha de saber fer bé, perquè si no ho fem bé aconseguirem fer enfadar als seguidors si ho fem de forma molt abrupta o si la continuació no està a l’alçada!
En aquest exemple he fet servir només dos episodis però poden ser molts més. Només hem de vigilar que tot estigui ben planificat i ben portat per tal de no cansar i ni fer enfadar a l’espectador. Si ho aconseguim fer bé, serà una forma molt efectiva de fidelitzar l’audiència!
I ja per acabar del tot, només em falta parlar del desenllaç. És la forma de tancar la història. De la mateixa manera que hem vist amb la introducció i el desenvolupament, aquesta ha pot contenir varis episodis que poden ser conclusius o no conclusius. Això dependrà de la importància de la trama que s’ha de tancar, dels personatges implicats i de la necessitat que tinguem d’explicar millor certs aspectes.
Ha estat una entrada molt teòrica, però em sembla que tenir en compte aquests conceptes ens pot servir de molt alhora de planificar el projecte, ja que hem d’aprendre a jugar amb l’espectador per tal que s’enganxi amb el nostre producte, però no abusar de capítols auto-conclusius per tal de no avorrir-lo, però tampoc abusar dels que queden inacabats per a seguir en un altre episodi, ja que poden generar frustració.
Hola de nou! Quan vaig començar a escriure sobre aquest tema (fer animacions) no pensava que hi hagués tant per explicar, i que aviat hauria acabat d’escriure tot el que creia que havia fet. Però estava molt equivocat! Cada cop que em poso a escriure aquest blog descobreixo que tinc el cap ple de temes que crec que són importants… I avui em veig sorprès de mi mateix per no haver parlat d’això abans: La guia d’estils!
Si no us voleu tornar bojos, és molt important que dediqueu un parell de dies a ordenar tota la informació que teniu sobre el disseny de personatges, escenaris, tipografies…
Pensareu que potser no teniu prou material, o que segurament fent-ho de memòria o a «ull» n’hi haurà prou, però feu-me cas. No val la pena fer-ho així! La guia d’estils és una eina de treball i com més aviat la tingueu feta més aviat començareu a estalviar-vos temps alhora de dibuixar i animar.
Aquest cop posaré d’exemple la guia d’estils del capítol pilot de les «bastet ladies», poques s’han mantingut d’aquesta guia d’estils però estava feta amb molt de detall i em servirà per explicar com funciona la guia. (Amés, la guia nova encara s’ha de redactar per a ser presentable… aix!)
Què hi ha a una guia d’estils?
Normalment a la guia d’estils hi ha detallat tot allò que té a veure amb el projecte:
-Logotip
-gama cromàtica
-Personatges
-Fons
-Exemples
I si ho desenvolupem més, podem arribar a ampliar-ho per deixar clar coses com:
-Estructura dels capítols
-Aplicacions a productes
-excepcions
No us penseu que és poca cosa, realment s’hi ha de dedicar tanta minuciositat que pot constar de centenars de pàgines. En aquesta entrada parlaré dels personatges i prou (i ja quedarà prou llarga). Però en el cas dels fons i logotips es tractarà de la mateixa forma: proporcions, forma i els codis de color, la tipografia emprada…
Així que comencem pel primer que ens interessa
Gama cromàtica:
Cada personatge tindrà un nombre limitat de colors, i quedarà molt definit per aquesta gama cromàtica que escollirem, és a dir, tindrem una colla de colors que es repetiran capítol rere capítol això donarà un caràcter visual a tot el projecte!
tenir-ho clar ens servirà per moltes coses, per exemple, entendre quins colors són més representatius de la sèrie. Si més endavant fem algun projecte relacionat com pot ser un packaging, un llibre, o qualsevol producte amb la imatge gràfica de la nostra sèrie tindrem amb això una guia extraordinària per a escollir els colors amb els quals la gent ho identificarà!
Guia de colors dels personatges:
Bé, ara anem al que ens interessa realment, ja sabem què és la gama cromàtica, però ara entendrem com afecta això als personatges.
Cada personatge té uns colors identificatius. En el capítol pilot, cada personatge té un color de cabell, de pell, ulls, per cada peça de roba (una o dues segons com vesteixin), i sabates.
Com veiem (si sabem comptar) es tracta de 4 o 5 colors depenent del personatge i la quantitat de peces de roba. Al mateix temps per tal de diferenciar el personatge del fons (i que no hi hagi problemes), vaig dotar d’una variació de cada color per als contorns, i per tant aquests 4 o 5 colors es converteixen en 8 o 10.
No només això, si no que per les ombres hi vaig aplicar un 10% de negre a les zones corresponents que ho enfosqueix.
guia de colors del personatge
Com veieu hi ha moltíssims colors! Per això és important tenir la guia d’estil per tal que es mantengui la coherència de colors escena rere escena, cosa impossible si ho fem de memòria.
Proporcions entre personatges:
Un altre element que defineix als personatges és la seva forma i mida. Poden ser més alts, més baixos, més prims o més grassos, poden tenir el cap molt gran, o molt petit! I el mateix amb els peus…
És, per tant, essencial alhora de dotar de diferències als personatges, de tenir-les clares i ben documentades. Així tindrem una coherència en quant a forma i mida que ajudarà a l’espectador (i a nosaltres mateixos) a distingir bé els personatges. I en última instància de que cada personatge tingui la seva personalitat visual, de fer-los diferents entre ells i atractius.
Tot això ha d’estar ben escrit i mostrat a la guia d’estils
proporcions del personatge
Com he dit, aquestes diferències han d’estar documentades. I per estar ben documentades què pot ser millor que un esquema comparatiu entre els personatges? Aquest exemple és d’alçades, però si creeu personatges amb altres tipus de diferències (mides d’ulls, de boques, fins i tot pit…) també us anirà bé de fer-ho, així tindreu una referència visual per cada cop que els heu de dibuixar i no només de memòria, que pot jugar males passades, sobretot en qüestió de mides.
comparació d’alçada
I per acabar us posaré uns fotogrames del capítol pilot, aquí podeu veure com s’ha aplicat la guia d’estils. Hi ha varies preses del capítol, però els personatges sempre són iguals, no els ha canviat cap tret físic, ni els han crescut els cabells ni ha canviat cap altre tret visual. Els colors es mantenen sempre iguals d’imatge a imatge.
fotogrames de “the Bastet ladies”
Així s’aconsegueix tenir una continuïtat visual, anem identificant cada personatge constantment, i podem entendre i seguir la història correctament. Si hi hagués algun canvi de forma o color, ens costaria entendre-ho, fins al punt que si és un canvi molt dramàtic podem creure que es tracta d’un altre personatge. S’ha d’anar amb compte, i de mantenir sempre la coherència visual.
I això és tot per avui! Ens veiem a la propera entrada!
Ja hem dissenyat els personatges, ara ens falta la història. Però com planifiquem una bona història? O almenys una que tingui sentit de cara els personatges? És complicat, però hi ha certs aspectes i lleis no escrites fàcils que podem descobrir si fem una mica de treball de camp.
Primer de tot ens farà falta un personatge principal. Però a aquest personatge li falta alguna cosa no? Si! De fet n’hi falten moltes. Si expliquem la història d’un personatge sol en una habitació a les fosques dormint segurament ens sortirà una història una mica avorrida no? Si, segur que si.
És un exemple una mica dràstic per entendre el que vull explicar. De fet al personatge li falten varies coses principals:
– Definir la personalitat
– Altres personatges principals.
– Personatges secundaris.
– Context
– Entorn.
La personalitat del personatge principal
És potser el pilar central de la narració. El protagonista és qui durà el pes de la història, per tant ens haurem de plantejar seriosament com serà aquest personatge: Entendre’l i definir-lo bé. Segur que al principi tindrem un dibuix o un esbós que ens semblarà molt guapo, i que ens motivarà i inspirarà mil coses. Això és bo! Però ara toca aclarir què és el que ens inspira, i per a fer-ho podem escriure quatre coses en el mateix full que hem fet servir per dissenyar-lo.
Coses com: «té mal caràcter» o «és molt ingenu» ja ens deixaran clar moltes coses de com es relaciona el protagonista, i també podrem començar a imaginar els problemes que això li pot comportar. No es relacionarà amb els altres personatges un protagonista amb mal caràcter que un d’afable i simpàtic. Tampoc ens donarà el mateix joc narratiu, potser un personatge malcarat però de bon cor ens permet donar a lloc més situacions que el descriguin.
El mateix pot passar amb un personatge molt sobreprotector, garrepa, alegre… com més adjectius siguem capaços de donar-li més definida tindrem la seva personalitat. Però no caiguem a la trampa! No és bona idea donar-li trets molt contradictoris com «és una noia molt simpàtica i agradable, però es discuteix i pega a tothom perquè té una mala llet que no se l’acaba…». Com podeu veure no es pot agafar per enlloc, una persona que pega i odia a tothom, no serà simpàtic amb ningú.
Si que pot haver-hi algun esdeveniment argumental que faci tornar el protagonista agradable i simpàtic en algú desagradable, però és una cosa puntual que ha passat per un motiu ben justificat, i que tot i que canvia l’actitud del personatge, aquest mai deixarà de ser simpàtic i amable i tard o d’ora tendirà a tornar-ho a ser.
Per variar us deixo l’exemple de la sèrie que estem desenvolupant «the bastet ladies» on podeu veure la descripció de la protagonista:
tot i que és del diseny antic s’entén bé com és la descripció del personatge
Altres personatges principals:
Si definir un personatge pot ser complicat, definir-ne uns quants pot ser molt dur. Però és una feina essencial. Bàsicament es tracta de repetir el mateix que amb el personatge protagonista. Són personatges principals i amb quasi tanta com el protagonista, això que decidirem ara ens condicionarà i ens ajudarà molt a desenvolupar la història. Pràcticament seran els personatges amb qui més diàlegs tindrà el protagonista, i amés, entre ells també tindran una forta càrrega argumental. Per tant, definir-los bé en aquest punt ens facilitarà moltíssim alhora de plantejar l’argument, ja que entendrem com es comporta cada personatge en cada situació.
altres ladies
El viatge
No és un punt que hagi esmentat al principi de la entrada, però va tan estretament relacionada amb els protagonistes i personatges principals que es mereix que ho comenti.
El nom de «El viatge» és una metàfora. No parlarem ni us diré que els viatges siguin necessaris (a menys que en l’argument sigui necessari), si no que em refereixo que els personatges per tal que la història i ells siguin creïbles necessiten una evolució.
De la mateixa manera que en un viatge surts d’un punt A per a arribar a un punt B, els personatges van madurant i van canviant la seva forma de ser, de relacionar-se entre ells i de veure les coses a mesura que la història avança. Això és important, ja que si no aconseguim donar-ho a entendre ens trobarem que els personatges semblaran uns robots. Faran el que hem programat que facin, ho faran molt bé, però només faran això! La història, per tant, es tornarà avorrida.
Aquest «viatge» es donarà gràcies als següents punts:
Personatges secundaris
Els personatges secundaris tenen una personalitat no tan definida com els protagonistes, i no tenen tant marge d’evolució per a madurar i evolucionar. Serveixen sobretot per a recolzament de la historia i guien una mica les decisions i actes dels personatges protagonistes. Són personatges que poden ser molt importants o poc importants, durar molt en la història o durar poc. En tot cas han de durar pel que necessiti el seu propòsit, ja sigui donar un missatge o una important lliçó vital que canviarà el rumb de la història o l’evolució d’un dels protagonistes.
Tot i així, a vegades també poden evolucionar i acabar convertint-se en personatges principals.
Context
El context és el que farà que la història avanci. És el que passa fora del control dels protagonistes que els impulsa a tirar endavant i a moure l’argument. Pot ser des d’un desastre natural, passant per un esdeveniment imprevist, fins a un moviment intencionat per part de l’antagonista de l’historia.
Això farà que els personatges hagin de prendre decisions i a actuar tal com els hem descrit i decidit. És la manera que tindran de fer-nos creure que són personatges de carn i ossos i que cada un d’ells té la seva personalitat i maneres de veure les coses. I el que, per tant, farà que ens interessem per la seva vida i aventures. Han de resultar creïbles: Actuar de forma coherent segons la forma que són i la situació en que estan immersos.
ocells
Entorn:
L’entorn comprèn varies variables: la primera és el «paisatge» en que es desenvolupa l’acció. Aquest entorn no és només un decorat que no aporti res. Els personatges no actuaran ni resoldran la situació igual si es troben en un desert, en una ciutat o un poblet d’alta muntanya. Cada entorn està ple de possibilitats i limitacions que ens poden anar molt bé per a fer madurar els personatges i a avançar la seva història.
Per exemple –I seguint amb l’exemple del desert, la ciutat i el poble– si ens trobem que un dels personatges principals es posa malalt els altres no tindran les mateixes solucions en aquests escenaris. EN un desert pràcticament no tindran res a fer per ajudar-lo, i es trobaran amb la dificultat en cooperar, de mirar d’orientar-se i localitzar algun tipus de senyal o pista que els indiqui com arribar a algun lloc on puguin ajudar el membre malalt.
En una ciutat seria molt diferent, però també implicaria el conflicte de que per força s’hauran de relacionar amb personatges secundaris per a esbrinar on hi ha un metge. I entraria en gran importància la personalitat i habilitats socials de cada un dels protagonistes per tal d’assolir l’objectiu, que de ben segur que en la velocitat i ritme de vida de la gran ciutat pot ser molt complicat.
En un poblet d’alta muntanya en canvi segur que troben algun habitant que s’ofereix a ajudar-los, i per tant la història es podria centrar més en desenvolupar les relacions entre els protagonistes.
estació
Com veiem un mateix context pot canviar i tenir solucions molt diferents en entorns diferents. Això implica sobretot els personatges secundaris que es podran anar trobant en cada un d’ells: Alguns molt atents, altres que els ignoren i s’aparten…
Hem d’anar seleccionant amb cura aquestes variables per a fer la història entenedora i creïble, fer-la evolucionar i també explicar com interactuen els personatges entre ells.
Per acabar (i no enrotllar-me més, que avui ha estat llarg). La història dels personatges com hem dit és un trajecte des del punt A inicial fins al punt B final. Nosaltres hem de tenir molt clar com és el personatge en cada un d’aquests dos punts, i també tenir en ment què els passarà d’important durant aquest viatge per tal d’arribar al punt B. El cas és que el resultat sempre serà el que haguem decidit d’entrada, però el trajecte no serà igual d’interessant si apliquem unes variables o unes altres (personatges secundaris, entorn i context…) i això és el que és important, el viatge i no el destí, l’hemd e fer emocionant i memorable.
He estat pensant en profunditat què podia explicar en la següent entrada didàctica, i al final m’he decidit en explicar una de les parts que -almenys a mi- m’ha suposat més esforç i planificació: El disseny de personatges.
I és que com he dit abans, dissenyar personatges suposa un esforç i planificació gran, MOLT GRAN! És segurament la part més complicada del procés de creació d’una animació, ja que implicarà el caràcter, la personalitat i dotarà d’atractiu del projecte.
El primer que hem de tenir en compte és quin estil gràfic ens anirà bé pel nostre projecte. No és el mateix un llibre il·lustrat on hi podem dedicar hores i hores en un sol dibuix que no pas un còmic on hem d’anar fent vinyetes i vinyetes. I tampoc és el mateix un còmic en vinyetes que una animació!
Com segur que heu pogut deduir en els exemples que he posat cada un comporta més feina que l’anterior: llibre il·lustrat > còmic > animació. I encara hi ha molts més àmbits, estils i tècniques que hi encaixarien entre mig d’aquests tres exemples.
Què vull dir amb tot això? Doncs ben clar: imagineu que teniu un personatge, en aquest cas l’Àgatha de la sèrie «the Bastet Ladies» que estem desenvolupant:
Aquests dibuixos no estaven pensats per a cap ús en concret, només es tracta dels primers esbossos, el pas necessari per a tenir clar el disseny i l’aspecte que tindrà el personatge. És un pas important, ja que a partir d’ara tota la feina que es faci es recolzarà aquí! Tampoc amagaré que abans de la Àgatha final hi va haver desenes «d’àgathes» que es van quedar a la llibreta perquè no agradaven.
Com podeu veure la creació d’un personatge és una feina laboriosa i llarga, aquí només he posat els dissenys finals (ja no sé on paren els esbossos descartats) però la feina que hi ha darrera és llarga. Tot i així, aquest disseny final només és el principi. Amés, no estem parlant de la creació d’un personatge aquí, si no del disseny! Encara queda molt per comentar al respecte! Mireu:
disseny de l’àgatha en el llibre “ecos de bastet”
De sobte els personatges que havia fet van tenir una oportunitat, però per l’estil que se’m va demanar no encaixava el que havia fet fins al moment. Es tractava de fer un llibre il·lustrat, i els dibuixos anteriors no eren prou desenvolupats ni detallats. Tocava redefinir els personatges per encaixar-los a la història! Així de maca va quedar l’Àgatha en el llibre «Ecos de Bastet».
Van ser uns mesos molt intensos treballant en el llibre, però la feina va valdre la pena, i tot i que al final no va ser editat el projecte va quedar impressionant amb més de 50 pàgines dibuixades a tot detall i amb una maquetació deliciosa.
Però no es podia acabar aquí el projecte, una idea em voltava pel cap mentre acabava el llibre i veia els dibuixos originals: «això podria servir per a fer una sèrie animada».
I aquí és on comença la part important del que volia tractar en aquesta entrada (però m’he despistat una mica), i és que el disseny dels personatges evoluciona per a funcionar en diferents formats. Fins ara hem vist els dissenys originals i els dissenys del llibre. Els dos funcionen molt bé per la seva funció, però funcionaran igual de bé en el cas que decidim animar-los?
La resposta és NO.
En el cas dels dissenys del llibre està clar, són dibuixos molt detallats, però poden resultar avorrits al ser en blanc i negre. Però els originals encaixen molt millor per a una sèrie animada! Genial, però… tenen molt detall, els vestits tenen arrugues, estampats, brodats… Amés, passa el mateix amb les botes i complements. Les cares també són molt detallades, tenen llavis molt marcats, moltíssimes pestanyes i els cabells són molt abundants.
Tenim un problema. Si que es pot animar un dibuix així, però el temps necessari és molt, i no disposem de temps infinit per a desenvolupar un capítol pilot.
Arribats a aquest punt ja us puc dir el que és més important de tot, i la raó de ser d’aquesta entrada. El més essencial és conèixer bé les nostres habilitats i capacitats, així com també el temps que disposem, de l’ajuda i del pressupost. En funció de tot això el dibuix que farem servir serà més o menys detallat. Però generalment els dibuixos animats solen ser de traç i formes senzilles.
Per tant el pas que toca fer és agafar el disseny original i simplificar-lo al màxim, quedant així:
Aparènça de l’Àgatha en el capítol pilot de “the Bastet Ladies”
Queda clar que la simplificació respecte el disseny original. Els cabells s’han reduït en nombre de detalls, ara són poques desenes d’elements, els ulls ara estan formats per figures simples i la roba ha estat reduïda a una samarreta i uns shorts. Tot i així encara és la mateixa Àgatha que hem pogut veure als dissenys originals: ha estat simplificada però ha mantingut l’essència.
Però no tot és tan maco com sembla, els 5 minuts que dura el capítol pilot van suposar més de 300 hores de feina, moltes més de les necessàries. Què havia fallat? Varies coses, algunes les tractarem més endavant, però en aquesta entrada tractaré només del disseny de personatges (que per això es titula així).
Tot i que havia simplificat el personatge seguia resultant molt complicat. Per exemple: els cabells tenien més de 30 peces en molts casos (el cerrell ja n’eren moltes, i se li sumen els del clatell que eren molts triangles…). Al final tot resultava molt complicat d’animar, havent de dedicar-hi moltes hores (masses) en cada presa.
La solució? Replantejar el disseny dels personatges. Quedava clar que eren molt complicats, però es poden simplificar més? Segurament no. No es pot simplificar una cosa que ja ha estat simplificada al màxim, només quedava una solució: Degenerar els personatges.
Al principi pot sonar una idea molt radical, però així aconseguim dues coses, la primera és estalviar-nos feina, i la segona és crear un estil visual que doni més personalitat al projecte.
I quan dic degenerar no vull dir convertir-los en monstres, si no començar a eliminar tot allò que sobra, ja siguin ombres, contorns, elements repetits (no cal fer 10 cabells si amb 2 n’hi ha prou), i el mateix amb els elements estructurals del personatge: si amb una sola línia puc fer tota la cara encara que quedi grotesc… perquè no fer-ho? El mateix amb la disposició dels elements, no cal posar els ulls, el nas o la boca a llocs coherents i realistes, fent-ho de forma que el dibuix quedi expressiu n’hi ha prou!
disseny final dels personatges de “the Bastet Ladies”
I així és com ha quedat finalment l’estil visual de la sèrie, com podeu veure hi ha hagut un procés llarg que ha durat anys, passant per projectes molt diferents i per reflexions després de cada un d’ells. També diré, que no hi ha tots els projectes que s’han fet, el segon llibre ha estat ignorat, ja que feia servir l’estil visual del capítol pilot d’animació. Per tant hauria estat fer la explicació molt recurrent. Tot i així en parlaré més endavant ja que en vaig treure unes conclusions importants que m’han ajudat per a poder fer la sèrie tal com és ara a nivell visual.
Aquesta entrada només ha tractat del procés de disseny d’un personatge, però no he parlat ni de guies d’estils ni d’altres temes importants. Això és perquè per a poder tractar aquests temes és important primer haver desenvolupat un estil que mereixi ser ben documentat per a explotar-lo de forma constant.
Espero que la entrada hagi estat interessant, si teniu algun dubte o consulta no deixeu de fer servir la secció dels comentaris!
