Categories
Bastet Ladies

Estat actual del segon llibre de les ladies

El projecte del nou llibre de the Bastet Ladies segueix avançant a bon ritme. Ja sé que fa bastant que ho dic això, però he estat fent més canvis dels que tenia previstos inicialment, per això estic escrivint aquesta entrada, vull explicar (i mig disculpar-me) per com està tardant aquest segon llibre, que malgrat tot fa 4 anys que està fet.

Del llibre original se n’han eliminat uns quants capítols i se n’ha afegit uns altres de nous. No canvia radicalment la història del que passa, però aprofundeix molt més en personatges que apareixien. Com més rellegia el llibre original més em semblava que no els estava utilitzant bé, eren bons personatges però molt mal aplicats. Ara en canvi tenen una mica més de consistència i un rerefons més potent. Fins i tot per a mostrar-los he hagut de preparar altres personatges i nous entorns, que era una de les coses que més em molestava de les ladies, que tot passava a la mansió i al seu voltant. Ara crec que quedarà un univers més ric i gratificant de llegir.

Tal com he dit una de les coses que menys m’agradava de la història és que tot passava en un sol escenari. Tot i que l’entorn de la mansió resultava idíl·lic i era un paisatge molt atractiu em generava claustrofòbia. Tot començava i acabava allà dins: L’estació de tren, el poble, el bosc, el llac i sobretot la mansió.

Em resultava frustrant veure com en altres històries i projecte que he anat fent era capaç de crear mons grans, complexos i variats (mireu el món de la Less a «El cel de Vetema» i altres coses que tinc guardades), mentre que les pobres ladies han estat 5 anys sense moure’s del mateix escenari. Penseu que tot i que he publicat un llibre podem considerar que n’he fet quatre, un còmic i la sèrie d’animació. Tot aquest material, publicat i no publicat, passava en el mateix entorn.

Em desesperava i m’entristia.

Aquesta nova història tot i seguir passant a la Mansió Angora i als seus voltants ja s’hi nota una mica més de varietat. Això també sorprendrà positivament a totes aquelles persones que varen veure o participar d’alguna manera en la primera versió d’aquest llibre que tindran sensació de sorpresa constant, com si es tractés d’una cosa totalment nova.

Aviat donaré més notícies, així com dates, preus i com comprar-lo. Espero que l’espera hagi valgut la pena pels fans de les ladies (que n’hi ha) i que les disculpes disfressades d’excuses i llargues explicacions us hagin satisfet, estic treballant molt durament per a treure’l ben aviat 😉

A reveure!

Categories
El cel de Vetema: La Less i la Salamandra

El meravellós món de la Less (2na part)

Dos Mons

Hi ha una gran varietat de llocs interessants a visitar pels que vulguin fer turisme al món de la Less. Avui parlarem de la ciutat on viuen les salamandres i els tritons; Dos Mons. Bona part de la trama de l’historia es desenvolupa aquí, i hi ha varis llocs d’interès. Avui ens centrarem en el Districte salamandra.

Ciutat de Dos Mons landscape
Ciutat de Dos Mons landscape

Dos Mons està dividit en tres parts principals, el districte tritó, la Gran Llacuna i el districte salamandra.

El districte Salamandra

El districte salamandra es distingeix per a tenir una distribució especial i una arquitectura pròpia molt curiosa. Podríem dir que aquest districte barreja el millor de Venècia i nius de termites. Però no té res a veure realment amb cap de els dues coses.

Les salamandres són éssers terrestres, però que viuen amb una dependència extrema de l’aigua. No deixen de ser amfibis. El districte es caracteritza per ser una successió radial de canals que van i venen de la Gran Llacuna, aquests canals són poc profunds i serveixen per a que totes les espècies de salamandres puguin desplaçar-se per la ciutat sense por d’assecar-se excessivament. Les espècies més terrestres, si ho prefereixen, tenen uns camins que ressegueixen els canals, però estan poc utilitzats i serveixen més aviat per a prendre el sol entre capbussada i capbussada.

dos-mons-districte-salamandra

Les salamandres tenen unes cases fetes de fang que s’enfilen cap el cel. A dins només hi ha una habitació i potser alguna rampa que puja cap amunt per a sortir a prendre el sol en un balcó que algunes cases tenen. Dins de la casa hi ha l’estany interior, que pot ser més o menys gran depenent de les necessitats de cada espècie. Algunes salamandres només necessiten un raconet d’aigua mentre que altres com els ambystomes al tenir una vida pràcticament aquàtica al 100% requereixen que aquest estany ocupi la totalitat de l’interior.

Aquest estany és sempre el unt d’entrada de la casa, s’uneix als canals de la ciutat per un canal d’entrada molt més petit i que passa per sota la porta de la casa. Algunes salamandres fan créixer falgueres a l’entrada per a tenir una mica és de privacitat, tot i que no és un tema que els importi molt.

Es pot apreciar en la diferent morfologia de les cases com hi ha una gran varietat d’anurs amb necessitats diferents convivint plegats. El districte salamandra és un lloc acollidor, agradable i ple d’urodels simpàtics amb les visites, solen ser molt curiosos amb les cares noves, sobretot si són espècies exòtiques qui els visiten…

edifici-salamandres

Categories
El cel de Vetema: La Less i la Salamandra

El meravellós món de la Less (1ra part)

il·lustració de la coberta
il·lustració de la coberta

Queda molt poc per a que el llibre de «El cel de Vetema: la Less i la Salamandra» Es publiqui en ebook a Amazon (com ja vaig fer amb «the Bastet Ladies». Fa poc més d’una setmana que per fi vaig trobar el final digne per a l’història.

El procés de tancament de la trama va ser curiós ja que, al igual que durant tota l’aventura, només tenia una idea bàsica i general de com hauria de ser, era mentre ho escrivia que procurava donar-li els matisos i profunditat. El cas del final va ser especial, ja que des del principi tenia dubtes, tenia clar el final, però no les formes. Els personatges havien passat per molt i un desenllaç feixuc em semblava molt mala idea per una història que, sense ser complicada, era bastant llarga. Necessitava trobar una forma de tancar el llibre que fos satisfactòria, agradable i que digués molt dels personatges i la relació que s’havia format entre ells. Però havia de ser un final elegant i això em costava.

esbos_less_salamandres
esbós ràpid on la Less surt amb les seves amigues, les salamandres

Després d’escriure (també dibuixant per tenir referències visuals) molts finals i descartar-los tots malgrat que tots explicaven el mateix vaig aconseguir trobar la fórmula.

I per fi la història estava tancada i ben tancada!

Així que és el moment de començar a parlar-ne per a promocionar-lo, potser ho hauria hagut de començar a fer abans, perquè conegueu una mica l’univers que us trobareu.

Avui parlaré una mica per sobre del món on es desenvolupa la història. Em preguntareu, perquè no parles dels personatges primer? Doncs ja ho he fet! He començat a construir la LandingPage del llibre, allà dins hi trobareu informació i il·lustracions currades dels personatges i descripcions. A mesura que vagi passant el temps l’aniré completant i ampliant. Però de moment ja teniu informació dels protagonistes, feu-hi una ullada aquí.

Continent de les Salamandres

És un continent sense nom, els seus habitants no saben ni que és un continent ni la seva grandària, així que no s’han preocupat per posar-hi nom. El que si té nom són els petits poblats i ciutats que hi ha i que són habitades per espècies variades.

El continent es llarg i abasta la totalitat de la llargada del planeta avançant des del pol nord al pol sud. Tot i així no és un continent gegant si no que es tracta d’una terra llarga i estreta. Com podeu imaginar el mar és part de la vida quotidiana de qualsevol de les civilitzacions i races que hi ha i malgrat tot no s’atreveixen gaire a explorar i allunyar-se de la costa, per tant el que hi ha més enllà és un gran misteri per a totes elles.

Hi ha climes de tot tipus, com podeu deduir les terres més properes al nord i al sud estan cobertes de neu i gel mentre que les més centrals són càlides. Hi ha una gran varietat de climes diferents sent el menys abundant el clima desèrtic, estar tant envoltat d’aigua de mar per a tot arreu afavoreix tenir moltes precipitacions. Tot i així a la part equatorial (que en el mapa està marcat amb un «!») no es pot considerar que hi hagi clima tropical si no que la temperatura és bastant temperada.

En aquest món hi ha 8 mesos d’hivern i 4 de bones temperatures: un més de primavera, dos d’estiu i un de tardor. Mai arriba a fer una temperatura excessivament elevada i els canvis d’estacions solen ser ràpids i bruscos en qüestió de dies. Les espècies i races superiors que hi viuen hi estan perfectament adaptades, tan en tecnologia (rudimentària en molts casos) com anatòmicament.

Això és tot per avui, aviat més detalls sobre aquest estrany univers que podreu descobrir ben aviat!

 

mapa
mapa
Categories
La neurona intermitent

Què he estat fent?

Procuro agafar el ritme a escriure per aquí un altre cop. Després d’haver deixat mort el blog, el book, la web i tot el meu món online m’he proposat fermament tornar a postejar i a omplir això de contingut. Com podeu veure totes les antigues entrades s’han recuperat després de l’apocalipsi de fa una setmana i dintre de tot sembla que tot ha acabat bé.

Però què he estat fent tot aquest temps? D’això tracta l’entrada d’avui.

Pàgines web

Dues pàgines web m’han demanat molt de temps durant aquests dies, ha estat una feina constant, interessant i sobretot de molta canya. Hi havia dies que acabava totalment esgotat! Fer fotos, retocar-les en el photoshop, preparar aquestes imatges per encaixar bé a la web… I això només és la punta de l’iceberg! Amés de les fotos hi ha hagut molta feina d’organitzar i preparar el contingut, fer els textos, planificar com creixerà la pàgina (això és el més important, que si no es descontrola tot i en fases avançades del projecte és un caos!).

Tot i així la feina ha estat grata, he estat molt ocupat i per sobre de tot he après moltíssim (que és una part important de qualsevol projecte). Us prometo que faré entrades concretes per a cada una d’aquestes pàgines quan les hagi posat al Book.

«Fricades»

He estat fent dues cosetes amb el punt de mira a llarg termini. La primera és la novel·la de «la Less i la salamandra» que ha crescut i ha madurat molt. Sembla ser que tot el que vaig aprendre amb les Bastet Ladies ha donat el seu fruit i està resultant un projecte molt interessant. Això si, us avanço que tindrà un altre títol! Faré una entrada molt aviat sobre aquest projecte on m’estendré molt més.

La segona «fricada» està relacionada amb la novel·la, i és un projecte que no té data de sortida, potser durarà anys. Es tracta d’un videojoc inspirat en l’univers de «la Less i la salamandra» que tindrà una altra protagonista amb una curiosa semblança amb la Less.

En la propera entrada parlaré d’aquests dos projectes a fons, espero tenir-la apunt ben aviat.

Nerd Cockatoo

Tot i que l’he pogut arreglar bé, la pàgina web encara es veu bàsica a primera vista (sobretot la pàgina inicial), així que estic dedicant bastant de temps en millorar la «home» i també preparant nous continguts per a pujar-hi, amés de millorar el disseny ara que la pàgina ja té una estructura funcional.

Poc a poc anirà millorant 😉

Categories
Site

Nerd Cockatoo ha tornat (v.5.0)

Primer de tot voldria presentar la versió 5.0 de la pàgina web. Ha canviat oi? Sembla mentida que ja anem per la versió 5… Com passa el temps! També resulta molt intrigant el fet que que en la última entrada presentava la versió 4, quasi sembla que a cada nou post del blog toqui un re-disseny.

Per sort no serà així i aquest aspecte es quedarà per bastant de temps. «Què ha passat?» us preguntareu… Doncs moltes coses. La versió 2, 3 i 4 no deixaven de ser revisions sobre el mateix concepte, hi havia molts canvis d’una a l’altra però s’anaven acumulant errors i problemes, amés, la pàgina web va convertir-se en el banc de proves per a experimentar i no tenir ensurts alhora de fer pàgines web per a clients i al final això li va passar factura: Lentitud, problemes d’usabilitat, diferents estils en diferents parts del portal; un desastre absolut!

Finalment va passar l’inevitable, quan vaig voler arreglar-ho tot una mica la pàgina va fer aigües i va deixar de funcionar donant-me un disgust enorme i un «xungasso» dels que fan història, en aquesta web hi tenia articles, tutorials en que hi havia dedicat moltes hores, imatges i el meu book personal!

Per sort WordPress és bastant més impressionant del que pensava i vaig poder recuperar una còpia de seguretat de quasi tot, així que em vaig animar a fer la pàgina des de 0. Tots els articles s’han salvat i tret d’algunes imatges que s’han vist substituïdes per unes altres (que ho estic arreglant) tot el que tenia fet s’ha mantingut intacte. Aprofitant els coneixements adquirits d’aquests últims mesos fent pàgines web he descobert que he agafat una gran agilitat i he refet tot el book de nou en molt poques hores! Amés ha quedat molt més xulo!

En les properes entrades parlaré dels projectes que he estat fent, amb els seus corresponents enllaços i també aprofitaré que en parlaré per el book.

La web a partir d’ara ja la considero acabada, hi falten algunes opcions (com el selector d’idioma) i ajutar algunes imatges que s’han desquadrat, en tot cas ja és plenament visitable i força agradable de navegar. També poc a poc aniré ampliant les seccions amb algunes que falten i que abans hi eren com el webcòmic i els enllaços a altres webs com la de the Bastet Ladies.

En fi, això és tot el que fa referència a la web, aquí una estona pujaré un altre article parlant dels plans de futur (que si tot va bé es compliran) en quant a projectes personals.

També vull mirar de prometre (tot i que no sempre serà possible) que tornaré a publicar regularment.

Categories
Bastet Ladies La neurona intermitent Llibre il·lustrat: consells i tutorials Nerd(Cockatoo) World

Emocionat pel començament de les ladies

Avui no escriuré cap paranoia, tampoc cap tutorial wanabe, ni tampoc m’il·luminaré amb grans reflexions profundes… Avui toca agraïr a tothom que m’ha recolzat aquests dies en que «the Bastet Ladies» ha estat al mercat. Moltes gràcies a tots! Ta els que l’heu comprat pagant amb els vostres calerons al principi com els que us heu animat a aconseguir-lo durant el cap de setmana d’oferta que hi ha hagut.

El llibre ha gaudit de força èxit en aquests primers dies, m’ha fet molta il·lusió! Tanta que quasi oblido el cansament i em poso a fer-ne un altre (però m’he obligat a no fer-ho, toca recarregar les piles i fer feines que tinc!). Tot i així comentaré unes quantes cosetes per sobre per tal que l’entrada no quedi avorrida!

En total s’han venut 45 unitats en poc més d’una setmana! El més sorprenent de tot és que tot i que la majoria de ventes s’han fet a la tenda «amazon.es» n’hi ha hagut algunes a «amazon.com» (la tenda americana), a «amazon.de» (la tenda alemanya) i també al portal japonès!

Intueixo qui l’ha comprat aquí (molts m’ho heu anat dient), també intueixo qui ho ha fet a les tendes alemanyes i americanes (gràcies!), però no tinc ni idea de qui ho ha fet al Japó! També us dono les gràcies! Estic sorprès!

L’altra bona notícia és que el llibre va escalar molt en les llistes dels més «venuts» en el top 100 dels llibres gratuïts. Concretament va arribar al nº28 de la secció infantil i juvenil!

the bastet ladies posició amazon

En l’àmbit català es va posicionar millor, suposo que gràcies a la menys competència, però no per això em deixa de fer il·lusió! Vaig anar a dormir emocionadíssim!

the bastet ladies amazon

the bastet ladies amazon

En fi, ha estat una entrada curteta, només per a dona-vos les gràcies, sé que tot just està començant el seu recorregut i encara em queda molta feina a fer (moltíssima) però fer-la motivat és molt més agradable!

També us agrairia que puntuéssiu el llibre i si us veieu amb ganes també podeu escriure-hi un petit comentari, això ajuda molt de cara les vendes ja que dona bona imatge…

A reveure i fins aviat!

Categories
Llibre il·lustrat: consells i tutorials

maquetació del text

Fins ara he parlat de molts temes que tenen a veure amb l’animació i il·lustracions, però mai he parlat sobre com estic maquetant el llibre.

És un dels punts clau (penso jo) del projecte. Potser un dels que més problemes m’ha donat i més m’ha capficat. Maquetar és potser tan complicat com pot ser redactar bé o dibuixar, hi ha tants detalls a tenir en compte que es converteix en un món apart! Amb les seves normes visuals pròpies que li donen una gran profunditat.

En aquesta entrada o aprofundiré molt en el tema, només en parlaré i deixaré clar la seva importància… Però aviat, en properes entrades parlaré de temes més tècnics, això serà una introducció, un petit avanç del tema. Com que és el que estic fent ara mateix, aniré explicant a mesura que vagi experimentant, a mesura que vagi recordant les bones pràctiques, i a mesura que vagi obtenint resultats.

Espero que us sigui interessant!

Però… quin sentit té la maquetació? Bé. Com he dit abans és tan complicat com redactar i dibuixar… Però o he dit que també és igual d’important! En un llibre tan visual com el que estem fent no podem deixar de cuidar la maquetació. Podem tenir el millor text del món i els dibuixos més bonics que s’hagin fet mai, que si la maquetació no està a l’alçada obtindrem un producte mediocre.

La maquetació té la finalitat d’entrar al lector. És important que estigui tot ben cuidat, ja que dona una cohesió visual al producte. Ens permet presentar els textos de forma atractiva, però també integrar-ho amb les imatges.

No només té una funció estètica, si no que també és important per a l’usuari, ja la maquetació serveix de guia per a dur al lector a través del text, per tant fer-ho malament suposarà complicar la lectura. I això seria un greu error, ja que tot el llibre es convertiria en un despropòsit molt gran.

No es tracta de fer-ho tot bonic (cosa molt important) si no també de fer-ho ordenat, seguint un ordre i una jerarquia que permeti que el text sigui fàcil de digerir visualment. No hi ha res més horrible que una pàgina enorme plena de paraules per a tot arreu, una darrera de l’altre com un exèrcit d’orugues processionàries en filera. Les orugues produeixen urticària i els textos així despreniment de retina.

Per tant s’ha de jugar amb les possibilitats d’un paper en blanc (moltes!) per a presentar el text: aprofitar la tipografia, les mides, els espais en blanc, per tal que tot sigui una cosa visualment harmoniosa.

I no m’enrotllo més per avui! Properament aniré ampliant aquesta informació, amb exemples que vagi fent i esperant que resulti interessant. I també que em quedi quelcom «xulo» clar…