No sé ben bé com començar a explicar aquest tema. Són coses que tenim molt assimilades en el nostre interior, i que per això solem passar-les per alt.

Es tracta de l’estructura narrativa. Us sona? Segur que si. Al igual que jo, a l’educació primària i secundària (i segurament que en estudis superiors també) ho heu estudiat. Es tracta del famós, típic i tòpic:

• Introducció
• Nus
• Desenllaç

Però, és això sempre aplicable al que fem? Si, És el més bàsic que tenim, però és molt simple, és relativament poc profund per explicar una història amb molts personatges i moltes situacions que s’entrellacen. Per tant què podem fer?

És simple! Aplicar molts cops la fórmula «introducció-nus-desenllaç». Pensareu que us estic prenent el pèl, però no, realment ens serveix bé aquesta estructura, però no l’hem d’interpretar de forma literal, si no de forma modular.

M’explico: Això és un esquema bàsic de l’estructura que tenim (aquest cop ho he posat en anglès perquè s’entengui en les diferents versions dels idiomes. «Introduction, development i conclusion», que és el de sempre: «introducció, nus i desenllaç»)

Aquí (en aquest críptic gràfic) hi tenim el que seria el desenvolupament normal de la història en general, des que comença fins que s’acaba. Dins d’aquesta línia hi passarien totes les coses que afecten al desenvolupament general de la història, presentacions, històries secundàries, girs argumentals…

En un llibre (per posar un exemple) tenim tan la introducció, com el nus i el desenllaç dividit en capítols, cada capítol explica alguna cosa nova, i aprofundeix en algunes altres que ajuden a desenvolupar la història. Però nosaltres no estem fent un llibre. En el nostre cas és una sèrie animada i els capítols són una mica diferents. AL ser un format que no està pensat per a ser vist de forma contínua, si no de forma interrompuda en intervals, hem de preparar els capítols en funció a això.

Tindrem dos tipus de capítols, els conclusius i els no conclusius. Començarem explicant els…

Capítols conclusius la seva finalitat.

Però abans mirem el següent esquema a veure si enteneu el que us vull dir:

Però si és el mateix esquema que abans, només canviant el títol «d’història» a «episodi»! Si! D’això es tracta, d’aprofitar l’estructura clàssica d’introducció, nus i desenllaç, però de forma modular. Així tindrem que tota la història tindrà aquesta estructura, però els capítols que la conformen també!

Com podeu veure la introducció de la història està formada per 3 capítols auto-conclusius.
El motiu pel qual hem fet els capítols auto-conclusius és perquè no sempre queda bé deixar un capítol a mitges. Si en el primer capítol estem presentant els personatges principals ens interessa que quedi ben clara la personalitat i la relació de cada un d’ells. I la millor forma de fer-ho és presentant una petita situació, curta i que s’acabi per a deixar clar com són aquests personatges, l’entorn i el món.
No quedaria bé que presentem un grup de 4 o 5 personatges i que uns no facin ni diguin res durant tot el capítol. Semblaria que s’hagués acabat de forma sobtada i ens deixaria amb una sensació desconcertant. Per aquest motiu, quan s’ha de presentar un personatge (o varis que van en grup) és millor dedicar un capítol exclusiu a fer-ho.

Com podem veure també, en aquest exemple hi ha 3 capítols per a la introducció. Cada capítol té la seva història propia que s’obra i es tanca, però els 3 en global formen part de la introducció, per tant tenen un arc argumenta comú que es desenvolupa durant tots ells malgrat tenir una conclusió.

No m’estendré gaire més, però a vegades aquestes «conclusions» ens poden donar lloc a conseqüències que serviran per a donar pas a la introducció del següent capítol i a formar la trama de l’historia global. Hem de planificar bé els guions i els storyboards per tal que això es doni de forma natural.

Per acabar parlarem dels…

Capítols no conclusius.

Són els típics capítols d’una sèrie. Són els que acaben amb un «continuarà» i et deixen amb ganes de saber-ne més de l’historia.

Mirem el gràfic següent

Com podem observar és el mateix que els altres cops però s’ha ampliat, ara hi ha dos capítols en el desenvolupament. Si ens hi fixem bé, veurem que aquests dos capítols no estan complerts. El primer d’ells només té introducció i desenvolupament, mentre que el segon només té desenvolupament i desenllaç.

Aquesta manera de trencar la història ens serveix per dues coses:

• Aprofundir: Podem desenvolupar molt més una temàtica o una situació per tal de fer-la més emocionant o plena de detalls.
• Enganxar a l’espectador: Si juguem bé les possibilitats que disposem podem acabar el capítol d’una forma dramàtica i impactant per tal de deixar a l’espectador amb el dubte de què passarà per assegurar-nos que no es perdi el proper episodi! Però això s’ha de saber fer bé, perquè si no ho fem bé aconseguirem fer enfadar als seguidors si ho fem de forma molt abrupta o si la continuació no està a l’alçada!

En aquest exemple he fet servir només dos episodis però poden ser molts més. Només hem de vigilar que tot estigui ben planificat i ben portat per tal de no cansar i ni fer enfadar a l’espectador. Si ho aconseguim fer bé, serà una forma molt efectiva de fidelitzar l’audiència!

I ja per acabar del tot, només em falta parlar del desenllaç. És la forma de tancar la història. De la mateixa manera que hem vist amb la introducció i el desenvolupament, aquesta ha pot contenir varis episodis que poden ser conclusius o no conclusius. Això dependrà de la importància de la trama que s’ha de tancar, dels personatges implicats i de la necessitat que tinguem d’explicar millor certs aspectes.

Ha estat una entrada molt teòrica, però em sembla que tenir en compte aquests conceptes ens pot servir de molt alhora de planificar el projecte, ja que hem d’aprendre a jugar amb l’espectador per tal que s’enganxi amb el nostre producte, però no abusar de capítols auto-conclusius per tal de no avorrir-lo, però tampoc abusar dels que queden inacabats per a seguir en un altre episodi, ja que poden generar frustració.

Això és tot per avui!