Ara que he fet el millor acudit del dia, toca passar a la reflexió: el Cobit-20 (fent un trist joc de paraules entre Covid-19 i Bit d’informació, juntament amb aquest any 2020= Cobit-20) pot semblar una gran bajanada (treta d’un dels pitjors humoristes de la història) però s’ha convertit en una realitat. Almenys en el meu cas.
Molt s’ha parlat de la pandèmia del Covid-19 i jo no estic aquí per a seguir fent-ho, però sí que com molta gent ha fet, m’agradaria compartir les meves experiències i reflexions que han sorgit durant aquest temps.
La dura transició
Sempre he viscut molt digitalitzat (massa!!), des que tinc ús de raó mai he passat un sol dia sense estar enganxat a una màquina amb pantalla. I és per això que estic sorprès de com malament he portat aquesta transició.
He passat aquest últim any treballant en una empresa molt analògica, moltes hores al dia. La meva feina consistia a fer cosetes de disseny gràfic i per això tenia l’ordinador que em varen habilitar. A poc a poc a mesura que se’m presentaven oportunitats aprofitava per actualitzar diferents temes: la web, la tendeta… però tot això implicava fer feina de camp, enfilar-me per buscar productes, fent composicions per fotografies. Realment passava poques hores assegut a la cadira –o almenys no tantes com jo voldria 😛 –.
Ja pel gener s’intuïa que alguna cosa no anava bé i com que era l’últim d’entrar vaig saltar (tot i que no tinc queixa, ja que es van portar bé i van mirar d’aguantar-me al màxim). De sobte al Març m’havia quedat sense feina.
Els que em coneixeu ja sabeu el meu tarannà hiperactiu i la situació provisional del virus em va donar l’oportunitat d’assolir per fi moltes de les fites que tenia pendents des de feia temps. Era el moment perfecte per a formar-se i començar a tirar endavant projectes (però projectes wapíssims) aprofitant aquest període estrany i vaig fer-me una llista:
–Fotre canya a la Uni (evidentment)
–Aprendre (d’una vegada per totes) 3D
–Planificar i començar a tirar endavant el videojoc pendent
–Fer tots els cursets que tenia pendents (i comprats…arg): Final Cut, Affinity designer, Affinity photo, Clip studio, Blender (modelar i animar), i diversos d’il·lustració digital.
Crec que no em deixo res…
A la setmana ja ho havia fet quasi tot i em vaig adonar que…
La salut és el primer
Mai havia tingut tanta pressa per fer tantes coses i mai havia dedicat tantes hores davant de l’ordinador: duplicava (o fins i tot més) la jornada laboral que feia abans i no em donava la gana de perdre ni un segon. Em vaig cremar –i molt! Em vaig rostir–.
El meu ritme va caure en picat, em costava avançar, em costava motivar-me per a fer res i a mesura que anava veient i entenent la situació m’anava ensopint.
L’única solució que vaig trobar va ser, deixar de mirar la tele. Em va resultar crucial deixar de sentir males notícies (tot i que no he deixat de veure l’Iker Jiménez pel Youtube 😛 Era la meva única dosi d’informació).
Al final la millor manera de tornar a posar-me en forma va ser fent exercici (amb un videojoc evidentment) i seguir fent el que m’havia plantejat, però amb calma… Així, a poc a poc el cos i la ment s’anava acostumant al nou ritme de vida per a…
Passar definitivament al món digital
Ja es deia i ho han dit a mi tertúlies de la tele, el món (sembla que) ha canviat, les empreses tanquen i les que no redueixen, anar a treballar a l’estranger ara és complicat: la mobilitat ja no és tan accentuada com era abans i no crec que cap empresa vulgui contractar algú d’un país que té casos de Covid. Si mirem per LinkedIn veurem com tot s’ha paralitzat força. Fa cosa de quatre mesos era fàcil veure ofertes per treballar a qualsevol part del món, ara fa la impressió que s’han reduït i a sobre oferten per becari (clar reflex de la situació social i econòmica actual).
És possible que la pandèmia desaparegui com moltes altres en la història, però aquesta la veig especialment tossuda. De fet, fa poc es comentava que durant l’estiu desapareixeria i hi hauria rebrot de cara la tardor i hibern, ara en canvi fa la impressió que no acabarà de marxar (ja estem tenint varis ressorgiments) i les previsions a curt i mitjà termini són pitjors en aquest sentit.
No seré negatiu, que d’això ja en tenim massa i miraré la part positiva (que també n’hi ha!). Tornant a mirar per LinkedIn podem adonar-nos que estan apareixent moltes ofertes que són a distància. A més, moltes de les empreses que segueixen en actiu també han demostrat que el teletreball és possible i a més augmenta el rendiment. Podem veure que s’estan donant moltes circumstàncies que no fa gaire eren impensables i això donarà lloc a una nova manera de viure. Podrem treballar on volem, organitzar-nos les hores, tenir més temps per nosaltres (ja que la bona estona de trajecte en anar i tornar desapareix).
I ens acostem al Cobit-20
El Covid-19 ha estat i està sent una catàstrofe, però també està espavilant moltes maneres de pensar i veure el món, ens digitalitzarem al 100 i tindrem un altre virus: el Cobit-20 que ben aprofitat ens permetrà fer grans coses.
Espero que tots estigueu bé, com us ha resultat aquest canvi? Us heu ofuscat tan com jo o ho heu portat millor? Us agrada el concepte de Cobit-20?
Per cert, una de les altres coses que he fet ha estat renovar la web, us agrada? a partir d’ara procuraré tornar a actualitzar-lo regularment 😉
