Hola a tots, després d’unes merescudes vacances que m’he replantejat l’existència del blog, els meus projectes (i fins i tot la meva pròpia), he decidit reformular NerdCockatoo i evolucionar-la a la versió 6.0.
Sembla mentida que anem ja per la versió 6.0, sobretot quan dos o tres entrades enrere presentava la versió 5… però clar, d’això fa un any i la premissa era una altra. En aquell moment pretenia donar-li un canvi de cara per a fer-la més agradable, ara en canvi vull fer-la molt més funcional.
Com podeu observar a la pàgina principal hi ha poc text (o quasi gens) i això es repeteix en tots els apartats, menys el blog evidentment.
Com és això? Doncs es tracta de potenciar el meu book de projectes, projectes personals i també el blog. Donar visibilitat a tot no és fàcil, menys sense detriment de cap altre apartat, i per tant s’ha de simplificar al màxim possible.
Encara queden moltes coses per fer, a poc a poc les aniré afegint. Per exemple, les Landing pages vull que passin a formar part d’aquest portal enlloc que tinguin un Host propi, això entra també dins de la meva proposta de simplificació del meu entorn virtual.
També tinc la intenció d’expandir molt més les seccions i continguts, podeu observar que l’índex superior és curt. No patiu que creixerà aviat. Ben aviat començareu a veure moviment i com aviat aquest petit portal es converteix en un projecte potent per si mateix.
En fi, canviant de tema, no només he estat refent el portal, també he redefinit els projectes personals que tinc previstos. Així els dos primers seran la continuació de la història il·lustrada de les Ladies, aviat sortirà la segona part, però la revolució vindrà després. L’altre projecte imminent és la segona part de la Novel·la de La Less i la Salamandra també està avançant a bon ritme. Aquest projecte ja ha començat partint de la nova filosofia de treball i serà una història interessant.
El primer llibre era autoconclusiu, però a partir d’ara expandiré l’univers i desenvoluparé la història i personatges amb molta cura. El millor de tot és que la història global ja està tancada i està tot lligat i ben lligat. Crec que donarà per una saga de 3 o 4 llibres més. En fi, que estic molt il·lusionat! ^^
Ja mirant més endavant tenim l’explossió de les ladies, que també tindran ben aviat la seva sèrie de llibres. Però amb un enfoc totalment diferent i emocionant. Estigueu pendents del que passarà després del segon llibre!
Per acabar només diré un parell de cosetes més, la primera és que tinc un quart projecte pendent que porta ja un parell d’anys desenvolupant-se. Es tracta d’un format i suport completament diferent dels que he tocat fins ara i necessitava experimentar molt. Per sort crec que ja ho tinc tot apunt. Això si, no espereu res d’aquest projecte fins a finals d’any (tot just acabem de començar el 2018 i ja estic pensant que s’acabi).
L’altra coseta és que a partir d’ara potenciaré moltíssim el blog, per a fer-lo més dinàmic i amb més contingut. Amés d’entrades llargues i currades també en faré de curtes i light, per explicar i puntualitzar cosetes que estic fent en cada moment.
Els que coneixien el projecte des del principi (i ja fa quasi un any que el vaig començar) estaven convençuts de que es tractava d’un treball equiparable al de «the Bastet Ladies». Havien vist il·lustracions de la Less, les salamandres, paisatges fins i tot pàgines de còmic… I estaven convençuts que seria un llibre il·lustrat com els tres de les Ladies. Es quedaven parats en saber que no tindria ni un dibuix el llibre. Que seria només una novel·la amb una gran quantitat de text.
«Llavors, perquè t’has dedicat a dibuixar tant?» Em preguntaven, bé… Hi ha moltes raons, la principal i és important és que necessitava que el projecte tingués un component visual, a la llarga m’agradaria explotar-lo en altres àmbits i tots l’experimentació que he fet ara és feina que m’estalvio després. Amés, com més clara tenia la idea i com més referències tenia millor resultaven els capítols a mesura que els escrivia.
L’altre pregunta que em feien mentre anaven veient els personatges era l’estrany aspecte que la Less tenia. I no precisament per les seves proporcions facials, amb els ulls enormes i el nas i boca petits en comparació. Si no per la pinta de ˝guarrona˝ que tenia la protagonista.
La meva primera resposta era «Bé, a tothom li agraden les guarrones visualment no?» però no era una resposta ben acceptada i m’havia endut més d’un clatellot, de familiars, amistats (menys verdets que els semblava perfecte) i xurri. Així que em tocava reflexionar una resposta millor.
Dissenyant a la Less, una nova heroïna atípica.
El cas és que m’havia cansat de dibuixar nenes mones com les Ladies, que… No deixaven de ser nenes. SI que eren molt mones i si que tenien un disseny bonic, però necessitava fer dissenys més divertits. M’havia passat fent sexy a la tia de les Ladies i no semblava que acabés d’agradar això en un producte enfocat a un públic infantil. Així que la Less venia a salvar-me i a permetre’m fer dibuixos divertits.
La idea inicial era fer una cosa totalment oposada a the Bastet Ladies, volia distanciar-me el màxim possible i dotar de personalitat pròpia a la Less, que no podia ser relacionada de cap manera amb la meva altra marca. Era una història completament diferent i un personatge atípic.
El disseny modern de la Less parteix d’una petita història que vaig començar seguint el camí que havia començat amb les Ladies: havia de ser un projecte transmedia i pretenia tenir un llibre il·lustrat i una minisèrie de dibuixos animats, exactament igual com vaig fer amb les Ladies, us deixo aquí sota les dues animacions que en vaig fer:
La primera és una animàtica per planejar el primer capítol animat
La segona és una prova de disseny del persoatge on aquest es mou 360 graus i poder veure-la per davant i darrera.
Com podeu veure ja té bastanta similitud amb la Less que coneixem, els ulls rodons i els cabells mal pentinats cap a un costat. Em fa gràcia que al principi l’havia dissenyat pel-roja, i ara és rossa destenyida. Ja no recordava que havia de ser pel-roja! Però tampoc em desagrada….
Després de reflexionar-hi molt vaig creure que no era bo enfocar-me tant al públic infantil, fer una història més profunda i amb tocs de mala baba podia ser divertit per a molta més gent i, amés, jo m’ho passaria millor fent-la.
Finalment vaig començar a redissenyar a la protagonista. Volia que fos diferent, que intimidés però que al mateix temps resultés atractiva i agradable. Que caigués bé vaja… Però que en tot moment donés una sensació de ˝pajara boja˝ que donés mal rotllo.
La vaig començar a dissenyar morena i amb els ulls pintats de forma extravagant, però aquesta combinació li donava un aspecte gòtic que, si bé m’agradava, no encaixava amb el personatge que volia crear… Els ulls em van encantar, així que ho vaig mantenir i la vaig pintar de rossa. Em va molar que hagués estat morena primer de tot, així que li vaig deixar les puntes negres, com si li quedessin restes de tint de feia molt de temps. D’alguna manera va aconseguir un disseny atractiu i sofisticat, però amb un punt de deixada que resultava graciós i entranyable.
disseny-less
Finalment vaig haver de dissenyar-li el cos. Com he dit abans volia una cosa totalment oposada a les ladies, que eren nenes, però tampoc voliaf er una tia massissa com la tieta Angora de ˝the Bastet Ladies˝. La millor solució que se’m va ocórrer va ser fer-la molt estilitzada i bastant prima, sense gaire pit, però que sent tan prima li destaca força.
disseny-less-2
Finalment la vestimenta, això va ser el més complicat. És una noia que viu aïllada, no hi ha gent al seu voltant i vesteix com vol. No és que sigui una ˝pajarraca˝ que li agradi provocar, perquè no hi ha ningú a qui provocar. Ella té mal gust i vesteix el que vol i com vol, per tant és exactament igual com vesteixi i es dedica a fer barreges de peces i combinacions de colors extremes. Donant un aspecte de ˝xoni cutre˝ que resulta molt divertida.
Porto dies donant voltes sobre què escriure, a vegades n’hi dono tantes que perdo la noció de tot i no sé de què parlar en el blog. El millor que es pot fer en moments d’aquests és parar, relaxar-se, mirar de tocar de peus a terra i pensar en el que et comenten més, el que sorprèn més a la gent del que tu fas. I fins i tot, els dubtes que jo tinc de forma recurrent per a trobar temes per parlar.
Així que avui faré una espècie de qüestionari, o com es diu en el «mundillo» d’internet: de FAQs (Frequently Asked Questions)
Ja saps on t’estàs fotent?
Aquesta potser és la pregunta més important que m’han fet. Me la va fer un professional a l’Anima’t (una fira d’animació) de l’any passat i em va fer reflexionar.
Realment no ho sabia on em fotia… El cas és que després de quasi dos anys desenvolupant el producte per encàrrec per l’empresa on portava anys treballant em vaig trobar sense feina.
Així que… perquè no mirar d’aprofitar tot el que tenia fet per treure-li un rendiment?
Però això no respon la pregunta, ho sé. No sabia on em fotia. El món real és molt més exigent que la empresa on treballava, i els mínims de qualitat també. El problema no és animar o fer un llibre il·lustrat. És fer-ho bé, fer-lo atractiu, amb una inversió assequible, i en un plaç de temps raonable.
Reflexionar sobre el flux de treball, i resoldre els problemes tècnics amb enginy i ràpid! Calcular-ho tot bé per tal que no s’escapi cap detall… És un mal de cap constant!
Així que no sabia on em fotia, i ho he anat intuint més o menys amb el temps. Tot i així segur que si aquí un any m’ho tornen a preguntar respondré el mateix: No sé on m’he fotut!
M’agraden molt els teus «dibuixets», però ara hauries de canviar d’estil
Aquesta és de les coses més intrigants que m’han preguntat, i és una pregunta del meu pare que insisteix una vegada i una altra que són molt macos, però que és millor variar i fer-los sempre diferents per no estancar-me.
No els puc canviar! És un producte i ha de ser reconeixible! Per tant… toca seguir fent-los com fins ara. Però el que puc fer és fer un altre projecte i fer-lo diferent. De fet, ho estic planejant ja…
Quanta estona dediques als projectes?
Aquestes és de les que més em frustren, perquè quan responc tothom em mira amb cara de sorpresa i de desaprovació. I és que darrer de tot hi ha molta feina sempre! Per un capítol animat tardo un més (anant a tot gas), per fer el guió, l’storyboard, els dissenys i finalment tota la feina d’animació… per 2 minuts de video! Penseu que és una gran millora ja que el capítol pilot era de 4 minuts i vaig dedicar-hi quasi 500 hores…
Per les il·lustracions puc tardar un parell d’hores a quatre per a cada una, i per un llibre il·lustrat doncs al voltant de 3 o 4 mesos, tot depenent de la magnitud.
Perquè només hi ha noies a la teva història? Ets algun tipus de pervertit?
La història era un encàrrec, i la proposta deixava clar que havien de ser 6 noies (havia de ser un retallable), i cada una d’elles amb un estil molt marcat en moda (una gòtica, una pija, una princeseta, una rastes…) i tristament ser un quasi plagi de la marca Bratz. El client o jefe mana… Al final en van ser només quatre noies i un cop acabat ens van tombar el projecte. Així que se’n va anar a els escobraries.
Al cap d’unes setmanes revisant els esbossos em van seguir agradant i vaig fer la primera història. Poc a poc es va anar transformant, evitant barrejar tants estils de moda forçats i abandonar l’estètica Bratz per a buscar-ne una pròpia. Amb els mesos va anar transformant-se amb el que és ara.
I no, no sóc un pervertit…
Quin pla tens per a tirar endavant el projecte?
Hi ha un pla bastant estudiat. Tot i així cada pocs dies apareixen idees noves que fan que el retoqui. Quan vaig reformular el projecte estava clar que el que havia de fer era no basar-me en la sèrie animada si no amb els llibres si volia fer calerons. La sèrie ho promocionaria i aniria bé per poc a poc popularitzar la marca.
En quant als llibres el primer que havia estudiat era regalar els 2 que tinc fets i m’havien encarregat sense retocar-los. I jugar-m’ho tot a una carta amb el tercer llibre fet amb cara i ulls.
Però la feinada que suposava adaptar els llibres a un nou format era bastant gran. Amés l’estil tan «nyonyo» que m’havien demanat feia que no em sentís còmode. No era la meva manera de fer ni expresar-me.
Després de reflexionar-ho bé, he optat per refer de 0 els dos llibres que tinc fets, i evitar problemes estranys. La intenció és guanyar diners des del primer llibre i no a partir del tercer.
És més viable i crema menys
És viable?
Ja he dit que si… en principi ho hauria de ser, és una estratègia bastant realista i no tinc pretensions de fer-me milionari. Ara bé, tot depèn del mercat i la meva perícia promocionant-ho…
I quan acabis què faràs? Sobretot si no funciona?
Quan acabi passaré a una altra cosa! No cal patir. Si les ladies no funcionen a la primera tinc altres projectes entre mans… amés no espero que tinguin un èxit bestial de primeres! Primer acabaré la sèrie animada i el primer llibre, i després compaginaré el segon llibre amb altres projectes i feines que donin rendiment més ràpid.
I si no funcionen de cap manera… és igual! L’experiència és el que compta no? Segur que hauré après tant que el proper projecte és molt millor.
No estic seguint les normes autoimposades sobre quan penjar articles, la vida és així! A vegades és impossible escriure i escriure, hi ha molta feina a fer. Clar que ben mirat això és tot el que faig últimament, escriure… i dibuixar.
Com podeu veure els dibuixos animats van tirant endavant: Béééé! Però no només de dibuixos animats viuen les Bastet Ladies, el plat fort és el llibre i va avançant a molt bon ritme i amb una qualitat força bona. Molt més que el que havia pensat en principi, però està valent la pena.
Ja us vaig explicar en anteriors entrades que he decidit desfer-me de tot el que tenia fet del primer llibre, això m’ha permès replantejar la història i enriquir-la. És bàsicament un «remake» del primer llibre però amb moltes novetats, tantes que ja ronda les 50 pàgines! I el que queda.
Això està bastant bé per un llibre il·lustrat, però no ens emocionem que el projecte consta de 3 parts: el text, els dibuixos i la maquetació. Vull fer alguna cosa molt especial per tal que la maquetació sigui espectacular. No diré res més. Us deixo amb uns dibuixos i esbossos per a fer més amena la espera del llibre.
Jill i Aurora
Aquest és un dels primers dibuixos que podrem veure a aquest primer llibre, m’ha costat força per culpa dels detalls i ombres, però ha quedat força bé.
Claire
En aquest cas no aconseguia fer un dibuix atractiu de la Claire, però jugant amb la perspectiva va acabar sent un dibuix espectacular! És dels meus preferits!
I per acabar i no fer-me pesat amb tant de dibuixet… Us ensenyaré uns quants esbossos que finalment es converteixen en dibuixos acabats.
La Claire i l’Aurora… m’agrada l’expressió de l’Aurora al veure les galetes
Aquesta és la Claire, què passarà a partir d’ara? ja ho veureu…
La Jill està molt seriosa… què li passa pel cap?
L’Àgatha i la Claire sempre es discuteixen, sembla que està agafant mal de cap!
S’ha fet esperar una mica, però finalment ja està tot apunt (malgrat els estranys contratemps que hi ha hagut a l’hora de renderitzar el vídeo… glups!). Aquí teniu el vídeo d’Octubre de the Bastet Ladies!
En aquest segon capítol es presenta un personatge important de cara la història. No avançaré res, però mentre preparava la història tenia la necessitat d’un personatge que fos un bon antagonista. Necessitava que la història avancés i mogués als personatges fora de la seva zona de confort, així que finalment he optat per una bruixa una mica especial. No fa por, la bruixa típica sempre m’ha fotut una mica de ràbia, però en canvi tenim moltes icones, artistes i memes actuals que donen un personatge bastant funcional.
Em va costar una burrada de fer… buf! Havia de ser un personatge malvat, però al mateix temps creïble i entranyable. En els propers capítols s’aprofundirà molt sobre aquest personatge, que tot i ser el dolent es va convertint en el meu preferit (és molt divertida de dibuixar, proveu-ho!), i això garanteix que el tindrem per llarg.
També aprofito per informar que el llibre va avançant molt bé, i que estic procurant que sigui molt especial barrejant els meus coneixements de dibuix i de disseny gràfic a u nivell diferent del que he fet fins ara… a veure què surt!
Avui és dimecres! I toca l’article de consells sobre com fer animacions… o no! Ja us vaig comentar en l’última entrada de la secció neurona intermitent que se m’estaven acabant els temes per a seguir escrivint sobre animació. O potser és que com que porto ja bastants dies sense animar, no trobo cap tema per comentar. En tot cas avui faré un canvi i començaré a parlar de com fer un llibre il·lustrat. El procés té similituds amb el de l’animació, sobretot a nivell visual, però és un llenguatge molt diferent que fa servir unes altres normes.
Com heu pogut veure aquestes últimes setmanes hi ha hagut molt de moviment, sobretot amb tot el que té a veure amb the Bastet Ladies, la pàgina web, l’inici de publicació de la sèrie animada, el llançament de la seva pàgina web… Tinc la sensació que no he fet res de productiu, però en canvi no he descansat ni un moment! Fins i tot he dormit menys hores de les que estic acostumat… si! Menys encara!
De què parlarem avui?
Us prometo que serà una entrada suau. Faré la segona part de…
Disseny de personatges!
Però us prometo que properament tractaré temes més profunds que poden ser més pràctics. Però m’ha semblat adient seguir el tema que ja vaig tractar a «Animació: Disseny de personatges».
I us preguntareu quin sentit té tornar a tractar això. És senzill, l’anterior entrada tractava sobre disseny de personatges, però enfocat a l’animació. No és el mateix que fer personatges per a un llibre il·lustrat.
Tanmateix, la gràcia d’aquesta entrada és que tenim un projecte i una guia d’estils definida per a «the Bastet Ladies», però fins ara centrat en l’animació.
L’Animació i el llibre il·lustrat poden tenir moltes coses en comú, però el format canvia i les regles del joc també, tot i així estem lligats a una guia d’estils definida que marca l’aparença, els colors i les proporcions dels personatges. EN definitiva: del seu disseny. Però no funcionaran igual de bé en el projecte d’il·lustració el que ja havíem fet per l’animació.
Veiem la següent imatge:
Si, són molt mones, tenen gràcia i per un capítol animat serveixen bé, però funcionarien igual en un llibre il·lustrat? No.
En aquest altre format fa falta més qualitat d’imatge. En una animació el que importa és el moviment, mentre que en un llibre el que compta és que la imatge sigui visualment atractiva. Els colors, les proporcions, la perspectiva, els detalls passen a tenir molta importància, ja que és una imatge que potser serà vista durant varis minuts i varies vegades.
Seria més adient fer dibuixos d’aquest altre estil:
Aquestes il·lustracions són del primer llibre que vaig fer, si! És l’origen de tot plegat! Però ara tenim un problema, i és que després d’haver fet la guia d’estils d’un producte, no podem ignorar-ho. Per tant toca arreglar i adaptar les il·lustracions segons el nou disseny establert per encaixar-hi.
Què podem fer? No podem pas fer servir dibuixos diferents i no fer cas a la guia d’estils, però tampoc ens serveix de res fer els mateixos dibuixos que en la sèrie animada.
Toca re-interpretar la guia! Hem de seguir la guia d’estils, té les seves normes que s’han de respectar per a donar coherència al producte i relacionar-lo amb la sèrie animada. Però podem fer coses que en l’animació no podem. Si que tenim permès (per exemple) canviar de roba als personatges més sovint i fer-la més detallada, ja que no l’hem d’animar pas. També podem jugar amb punts de vista i perspectives diferents per donar-hi més espectacularitat.
No només això, si no que podem forçar una mica la guia d’estils i aplicar ombres (que no estan detallades perquè simplement no n’hi ha!). I també, podem donar un nou sentit als fons, i que enlloc de ser acompanyants de l’acció, passin a ser protagonistes i explicar-nos més aquest univers que hem creat.
I per acabar i explicar tot el que hem dit comparem aquest fons de la sèrie:
Estació des de dins
Amb aquesta nova imatge del llibre il·lustrat:
il·lustració en primicia!
Com podem veure hi ha una gran diferència de detalls. Segueixen les mateixes normes com la utilització de la gama cromàtica, o no fer servir contorns, però en canvi el resultat és totalment diferent!
EL mateix podem dir del personatge central, és el mateix personatge, les mateixes normes de construcció i de colors, però en canvi té molt més detall gràcies a les ombres, al vestit nou i també al punt de vista i posició que agafa.
Potser no he explicat el més important en quant a dur a terme un llibre il·lustrat, però per donar coherència a la sèrie de posts i al projecte que estem fent he cregut necessari començar per aquí. Espero que us hagi agradat i us hagi resultat interessant.
El títol ho deixa clar. S’acosten les ladies! Estic content, cansat i m’haig de desfogar! Ho sento si us pensàveu que trobaríeu spoilers, il·lustracions noves o qualsevol material del que estic fent. Ho sento! Però aviat aviat!
Avui, treballant m’he adonat de com n’està d’avançat el projecte. Fins ara dedicant-hi tantes hores al dia no me n’havia adonat, però de sobte he parat, m’he fixat en la feina que porto feta i… ja queda molt poc per fer! Poc per fer si tinc en compte tot el que porto fet fins al moment.
I ha estat una sensació molt agradable, ja que el cansament i la fatiga que m’està produint aquest projecte està sent molt superior al que pensava. Si que és cert que és una aventura emocionant, però hi ha hagut moments que he estat apunt de deixar-ho. Però veure la feina ben feta i com la gent propera m’ha recolzat m’ha donat moltes forces per seguir amb això.
És sorprenent i estrany el recorregut que ha tingut el projecte, un dia en parlaré a consciència perquè s’ho val, i quan el projecte estigui més encarrilat faré un post «bíblic» explicant detalls escabrosos del desenvolupament al llarg d’aquests 3 anys… Si sabéssiu per la quantitat de mans que ha passat! És emocionant pensar que malgrat tots els entrebancs ha seguit endavant!
No vull fer un post gaire llarg, no és la idea. Així que us explicaré una mica i de què constarà «the Bastet Ladies» i perquè estant tot tan avançat com estava ha tardat tant. I val, us posaré alguna imatge inèdita perquè feu boca.
La part important de la llicència són els llibres, n’hi ha dos sortint del forn:
the Bastet Ladies
És l’inici de la història. Ens explica l’origen de les noies de Bastet i ens presenta els personatges principals de les aventures que estan per arribar. No m’estendré més, quan surti el llibre li dedicaré una entrada de curiositats sobre el seu desenvolupament, canvi de gènere i l’entorn sota el que es va desenvolupar, i com finalment ha arribat a ser el que és ara mateix.
il·lustració en primicia!
the Bastet Ladies: EL déu de la camisa llampant
Segona part de la història. S’introdueixen varis personatges nous que comencen a complicar la trama. Em resulta interessant per la manera en que interactuen els personatges entre si, ja que es veu molt més el tipus de relacions que tenen.
Portada del llibre de “the bastet Ladies 2”
The Bastet Ladies 03
No té títol encara, però ja té un guió avançat i unes idees clares. Aquest llibre tancarà la trilogia, però no per això s’han d’acabar les aventures. No hi ha plans de que surti fins ben entrat l’any que ve. Serà un llibre diferent dels anteriors, ja que és el primer que no està pensat per un públic essencialment infantil.
És una imatge de prova i prou … no us emocioneu!
Com que és el primer que faig sense que sigui cap encàrrec de ningú i l’he planificat i fet segons el meu criteri, i això em permet més llibertat.
Serà el més màgic i emocionant dels 3 i serà el final que es mereix la trilogia.
Paciència!!
the Bastet Ladies: La sèrie animada.
Es començarà a emetre just al mateix moment que surti el primer llibre. L’argument es situa just entre el segon i el tercer llibre, i serà el detonant perquè el tercer llibre arrenqui. A diferència del capítol pilot tindrà un estil més gamberro i desenfadat, amb una estètica i fresca.
Hola de nou! Quan vaig començar a escriure sobre aquest tema (fer animacions) no pensava que hi hagués tant per explicar, i que aviat hauria acabat d’escriure tot el que creia que havia fet. Però estava molt equivocat! Cada cop que em poso a escriure aquest blog descobreixo que tinc el cap ple de temes que crec que són importants… I avui em veig sorprès de mi mateix per no haver parlat d’això abans: La guia d’estils!
Si no us voleu tornar bojos, és molt important que dediqueu un parell de dies a ordenar tota la informació que teniu sobre el disseny de personatges, escenaris, tipografies…
Pensareu que potser no teniu prou material, o que segurament fent-ho de memòria o a «ull» n’hi haurà prou, però feu-me cas. No val la pena fer-ho així! La guia d’estils és una eina de treball i com més aviat la tingueu feta més aviat començareu a estalviar-vos temps alhora de dibuixar i animar.
Aquest cop posaré d’exemple la guia d’estils del capítol pilot de les «bastet ladies», poques s’han mantingut d’aquesta guia d’estils però estava feta amb molt de detall i em servirà per explicar com funciona la guia. (Amés, la guia nova encara s’ha de redactar per a ser presentable… aix!)
Què hi ha a una guia d’estils?
Normalment a la guia d’estils hi ha detallat tot allò que té a veure amb el projecte:
-Logotip
-gama cromàtica
-Personatges
-Fons
-Exemples
I si ho desenvolupem més, podem arribar a ampliar-ho per deixar clar coses com:
-Estructura dels capítols
-Aplicacions a productes
-excepcions
No us penseu que és poca cosa, realment s’hi ha de dedicar tanta minuciositat que pot constar de centenars de pàgines. En aquesta entrada parlaré dels personatges i prou (i ja quedarà prou llarga). Però en el cas dels fons i logotips es tractarà de la mateixa forma: proporcions, forma i els codis de color, la tipografia emprada…
Així que comencem pel primer que ens interessa
Gama cromàtica:
Cada personatge tindrà un nombre limitat de colors, i quedarà molt definit per aquesta gama cromàtica que escollirem, és a dir, tindrem una colla de colors que es repetiran capítol rere capítol això donarà un caràcter visual a tot el projecte!
tenir-ho clar ens servirà per moltes coses, per exemple, entendre quins colors són més representatius de la sèrie. Si més endavant fem algun projecte relacionat com pot ser un packaging, un llibre, o qualsevol producte amb la imatge gràfica de la nostra sèrie tindrem amb això una guia extraordinària per a escollir els colors amb els quals la gent ho identificarà!
Guia de colors dels personatges:
Bé, ara anem al que ens interessa realment, ja sabem què és la gama cromàtica, però ara entendrem com afecta això als personatges.
Cada personatge té uns colors identificatius. En el capítol pilot, cada personatge té un color de cabell, de pell, ulls, per cada peça de roba (una o dues segons com vesteixin), i sabates.
Com veiem (si sabem comptar) es tracta de 4 o 5 colors depenent del personatge i la quantitat de peces de roba. Al mateix temps per tal de diferenciar el personatge del fons (i que no hi hagi problemes), vaig dotar d’una variació de cada color per als contorns, i per tant aquests 4 o 5 colors es converteixen en 8 o 10.
No només això, si no que per les ombres hi vaig aplicar un 10% de negre a les zones corresponents que ho enfosqueix.
guia de colors del personatge
Com veieu hi ha moltíssims colors! Per això és important tenir la guia d’estil per tal que es mantengui la coherència de colors escena rere escena, cosa impossible si ho fem de memòria.
Proporcions entre personatges:
Un altre element que defineix als personatges és la seva forma i mida. Poden ser més alts, més baixos, més prims o més grassos, poden tenir el cap molt gran, o molt petit! I el mateix amb els peus…
És, per tant, essencial alhora de dotar de diferències als personatges, de tenir-les clares i ben documentades. Així tindrem una coherència en quant a forma i mida que ajudarà a l’espectador (i a nosaltres mateixos) a distingir bé els personatges. I en última instància de que cada personatge tingui la seva personalitat visual, de fer-los diferents entre ells i atractius.
Tot això ha d’estar ben escrit i mostrat a la guia d’estils
proporcions del personatge
Com he dit, aquestes diferències han d’estar documentades. I per estar ben documentades què pot ser millor que un esquema comparatiu entre els personatges? Aquest exemple és d’alçades, però si creeu personatges amb altres tipus de diferències (mides d’ulls, de boques, fins i tot pit…) també us anirà bé de fer-ho, així tindreu una referència visual per cada cop que els heu de dibuixar i no només de memòria, que pot jugar males passades, sobretot en qüestió de mides.
comparació d’alçada
I per acabar us posaré uns fotogrames del capítol pilot, aquí podeu veure com s’ha aplicat la guia d’estils. Hi ha varies preses del capítol, però els personatges sempre són iguals, no els ha canviat cap tret físic, ni els han crescut els cabells ni ha canviat cap altre tret visual. Els colors es mantenen sempre iguals d’imatge a imatge.
fotogrames de “the Bastet ladies”
Així s’aconsegueix tenir una continuïtat visual, anem identificant cada personatge constantment, i podem entendre i seguir la història correctament. Si hi hagués algun canvi de forma o color, ens costaria entendre-ho, fins al punt que si és un canvi molt dramàtic podem creure que es tracta d’un altre personatge. S’ha d’anar amb compte, i de mantenir sempre la coherència visual.
I això és tot per avui! Ens veiem a la propera entrada!
Hola a tots! Què és això «de la neurona intermitent» us preguntareu. Bé, no és res més que un intent de donar més vida al blog.
Ara per ara tinc proposat fer un cop a la setmana una entrada sobre les meves experiències fent animacions. He vist que dintre de tot ha tingut bastant èxit, molt més del que creia en un principi, tenint forces visites. Però clar, aquestes visites queden en poca cosa si només faig una entrada a la setmana.
Però no és possible –Almenys per ara– de fer més d’una entrada d’aquest estil a la setmana, ja que amés de la feina que ja faig al dia a dia, aquestes entrades requereixen bastanta preparació: pensar el tema, pensar com explicar-ho, redactar-ho, repassar-ho que s’entengui (no sempre s’entén un text a la primera), preparar les imatges que l’acompanyen o fer-ne de noves si cal, i finalment fer les traduccions.
Requereix feina!
I aquí entra la secció de «La neurona intermitent», és un pla mestre i estratègic (no pas, estic sent dramàtic) per tal de dotar de més contingut el blog, i de rebot que les altres entrades més interessants es vegin beneficiades de rebot.
No insinuo pas que aquesta secció sigui absurda i mancada d’interès. NO! Si no que seran unes entrades més lleugeres i més distretes de llegir, en que parlaré d’altres coses que afecten als projectes que estem fent, així com idees que em ronden pel cap i plans de futur.
Prometo que no serà pesat!
Així que per acabar, us deixaré el primer tema d’aquesta secció, i és un nou propòsit: portar un ordre! Si, publicaré les noves entrades en uns dies concrets, és millor així. A partir d’ara procuraré que hi hagi una entrada de la neurona intermitent cada diumenge al vespre. Perquè cada diumenge? Perquè durant els dies de descans és quan es tenen les idees més boges al pensar en altres coses…
També decidiré un dia de la setmana per penjar la secció d’animació, ja veurem quan serà.
M’acomiado aquí, però abans de marxar us presentaré la neurona intermitent! No és gaire brillant aquesta en concret… però té cada cosa…
Ja hem dissenyat els personatges, ara ens falta la història. Però com planifiquem una bona història? O almenys una que tingui sentit de cara els personatges? És complicat, però hi ha certs aspectes i lleis no escrites fàcils que podem descobrir si fem una mica de treball de camp.
Primer de tot ens farà falta un personatge principal. Però a aquest personatge li falta alguna cosa no? Si! De fet n’hi falten moltes. Si expliquem la història d’un personatge sol en una habitació a les fosques dormint segurament ens sortirà una història una mica avorrida no? Si, segur que si.
És un exemple una mica dràstic per entendre el que vull explicar. De fet al personatge li falten varies coses principals:
– Definir la personalitat
– Altres personatges principals.
– Personatges secundaris.
– Context
– Entorn.
La personalitat del personatge principal
És potser el pilar central de la narració. El protagonista és qui durà el pes de la història, per tant ens haurem de plantejar seriosament com serà aquest personatge: Entendre’l i definir-lo bé. Segur que al principi tindrem un dibuix o un esbós que ens semblarà molt guapo, i que ens motivarà i inspirarà mil coses. Això és bo! Però ara toca aclarir què és el que ens inspira, i per a fer-ho podem escriure quatre coses en el mateix full que hem fet servir per dissenyar-lo.
Coses com: «té mal caràcter» o «és molt ingenu» ja ens deixaran clar moltes coses de com es relaciona el protagonista, i també podrem començar a imaginar els problemes que això li pot comportar. No es relacionarà amb els altres personatges un protagonista amb mal caràcter que un d’afable i simpàtic. Tampoc ens donarà el mateix joc narratiu, potser un personatge malcarat però de bon cor ens permet donar a lloc més situacions que el descriguin.
El mateix pot passar amb un personatge molt sobreprotector, garrepa, alegre… com més adjectius siguem capaços de donar-li més definida tindrem la seva personalitat. Però no caiguem a la trampa! No és bona idea donar-li trets molt contradictoris com «és una noia molt simpàtica i agradable, però es discuteix i pega a tothom perquè té una mala llet que no se l’acaba…». Com podeu veure no es pot agafar per enlloc, una persona que pega i odia a tothom, no serà simpàtic amb ningú.
Si que pot haver-hi algun esdeveniment argumental que faci tornar el protagonista agradable i simpàtic en algú desagradable, però és una cosa puntual que ha passat per un motiu ben justificat, i que tot i que canvia l’actitud del personatge, aquest mai deixarà de ser simpàtic i amable i tard o d’ora tendirà a tornar-ho a ser.
Per variar us deixo l’exemple de la sèrie que estem desenvolupant «the bastet ladies» on podeu veure la descripció de la protagonista:
tot i que és del diseny antic s’entén bé com és la descripció del personatge
Altres personatges principals:
Si definir un personatge pot ser complicat, definir-ne uns quants pot ser molt dur. Però és una feina essencial. Bàsicament es tracta de repetir el mateix que amb el personatge protagonista. Són personatges principals i amb quasi tanta com el protagonista, això que decidirem ara ens condicionarà i ens ajudarà molt a desenvolupar la història. Pràcticament seran els personatges amb qui més diàlegs tindrà el protagonista, i amés, entre ells també tindran una forta càrrega argumental. Per tant, definir-los bé en aquest punt ens facilitarà moltíssim alhora de plantejar l’argument, ja que entendrem com es comporta cada personatge en cada situació.
altres ladies
El viatge
No és un punt que hagi esmentat al principi de la entrada, però va tan estretament relacionada amb els protagonistes i personatges principals que es mereix que ho comenti.
El nom de «El viatge» és una metàfora. No parlarem ni us diré que els viatges siguin necessaris (a menys que en l’argument sigui necessari), si no que em refereixo que els personatges per tal que la història i ells siguin creïbles necessiten una evolució.
De la mateixa manera que en un viatge surts d’un punt A per a arribar a un punt B, els personatges van madurant i van canviant la seva forma de ser, de relacionar-se entre ells i de veure les coses a mesura que la història avança. Això és important, ja que si no aconseguim donar-ho a entendre ens trobarem que els personatges semblaran uns robots. Faran el que hem programat que facin, ho faran molt bé, però només faran això! La història, per tant, es tornarà avorrida.
Aquest «viatge» es donarà gràcies als següents punts:
Personatges secundaris
Els personatges secundaris tenen una personalitat no tan definida com els protagonistes, i no tenen tant marge d’evolució per a madurar i evolucionar. Serveixen sobretot per a recolzament de la historia i guien una mica les decisions i actes dels personatges protagonistes. Són personatges que poden ser molt importants o poc importants, durar molt en la història o durar poc. En tot cas han de durar pel que necessiti el seu propòsit, ja sigui donar un missatge o una important lliçó vital que canviarà el rumb de la història o l’evolució d’un dels protagonistes.
Tot i així, a vegades també poden evolucionar i acabar convertint-se en personatges principals.
Context
El context és el que farà que la història avanci. És el que passa fora del control dels protagonistes que els impulsa a tirar endavant i a moure l’argument. Pot ser des d’un desastre natural, passant per un esdeveniment imprevist, fins a un moviment intencionat per part de l’antagonista de l’historia.
Això farà que els personatges hagin de prendre decisions i a actuar tal com els hem descrit i decidit. És la manera que tindran de fer-nos creure que són personatges de carn i ossos i que cada un d’ells té la seva personalitat i maneres de veure les coses. I el que, per tant, farà que ens interessem per la seva vida i aventures. Han de resultar creïbles: Actuar de forma coherent segons la forma que són i la situació en que estan immersos.
ocells
Entorn:
L’entorn comprèn varies variables: la primera és el «paisatge» en que es desenvolupa l’acció. Aquest entorn no és només un decorat que no aporti res. Els personatges no actuaran ni resoldran la situació igual si es troben en un desert, en una ciutat o un poblet d’alta muntanya. Cada entorn està ple de possibilitats i limitacions que ens poden anar molt bé per a fer madurar els personatges i a avançar la seva història.
Per exemple –I seguint amb l’exemple del desert, la ciutat i el poble– si ens trobem que un dels personatges principals es posa malalt els altres no tindran les mateixes solucions en aquests escenaris. EN un desert pràcticament no tindran res a fer per ajudar-lo, i es trobaran amb la dificultat en cooperar, de mirar d’orientar-se i localitzar algun tipus de senyal o pista que els indiqui com arribar a algun lloc on puguin ajudar el membre malalt.
En una ciutat seria molt diferent, però també implicaria el conflicte de que per força s’hauran de relacionar amb personatges secundaris per a esbrinar on hi ha un metge. I entraria en gran importància la personalitat i habilitats socials de cada un dels protagonistes per tal d’assolir l’objectiu, que de ben segur que en la velocitat i ritme de vida de la gran ciutat pot ser molt complicat.
En un poblet d’alta muntanya en canvi segur que troben algun habitant que s’ofereix a ajudar-los, i per tant la història es podria centrar més en desenvolupar les relacions entre els protagonistes.
estació
Com veiem un mateix context pot canviar i tenir solucions molt diferents en entorns diferents. Això implica sobretot els personatges secundaris que es podran anar trobant en cada un d’ells: Alguns molt atents, altres que els ignoren i s’aparten…
Hem d’anar seleccionant amb cura aquestes variables per a fer la història entenedora i creïble, fer-la evolucionar i també explicar com interactuen els personatges entre ells.
Per acabar (i no enrotllar-me més, que avui ha estat llarg). La història dels personatges com hem dit és un trajecte des del punt A inicial fins al punt B final. Nosaltres hem de tenir molt clar com és el personatge en cada un d’aquests dos punts, i també tenir en ment què els passarà d’important durant aquest viatge per tal d’arribar al punt B. El cas és que el resultat sempre serà el que haguem decidit d’entrada, però el trajecte no serà igual d’interessant si apliquem unes variables o unes altres (personatges secundaris, entorn i context…) i això és el que és important, el viatge i no el destí, l’hemd e fer emocionant i memorable.
