Categories
Projecte escates

El meu nou projecte d’aquest any

El nou llibre de the Bastet Ladies va avançant a bon ritme, però no és una cosa que us vingui de nou, les últimes entrades les he dedicat a això i no crec que valgui la pena tornar a incidir en aquest tema. El que sí que faré és anar-vos posant al dia a mesura que falti menys per a publicar-ho, però he decidit que avui no toca parlar d’això.

Quan acabi les Ladies recuperaré la continuació de la història de la Less, que està començada i pinta força bé, però ja he dit anteriorment que tinc un tercer projecte. És un projecte molt diferent dels dos que coneixeu però tampoc vull aprofundir massa en aquesta entrada. Ara el que toca és presentar-lo per primer cop i permetre que el conegueu.

No és una cosa que hagi aparegut de sobte, de fet ja fa tres anys que hi estic treballant, tot i que ha estat més un procés d’aprenentatge que no pas desenvolupar-lo pròpiament dit. El cas és que el més complicat ha passat, que és aprendre la tècnica, els dissenys de personatges i l’estil visual del món. És cert que podem considerar que no he fet ni un 1% del projecte, també puc afirmar que ara anirà molt ràpid, ja que només es tracta de plasmar tot el que he fet fins ara. És temps i feina, però el pitjor ja ha passat.

En fi, us presento a la nova protagonista, no té nom encara ni tampoc sé si el seu disseny és definitiu del tot (potser li canviaré cosetes), en tot cas ja la tinc bastant assumida i en general la considero definitiva.

No té nom encara, però si teniu alguna bona proposta per fer-me serà considerada 😛

 

escates protagonista

Actualitzo la entrada amb una versió millorada de la protagonista, aquí té més volum i l’animació està més cuidada.

protagonista animada amb volum

Categories
Bastet Ladies Nerd(Cockatoo) World

The Ladies are Back!

Com ja he dit anteriorment (En la primera entrada del dia), un dels projectes que tinc preparat de cara aquest 2018 és reactivar la marca the Bastet Ladies, que porta parada quasi dos anys i sincerament, crec que no s’ho mereix.

Així que al llarg d’aquestes setmanes vinents publicaré (per fi) el segon llibre de les Ladies! No és exactament un llibre nou, el tenia fet des d’abans de treure el llibre anterior. Vaig considerar que la història no s’entenia bé i era necessari treure primer l’origen de les Ladies en lloc de començar a presentar nous personatges i trames estranyes, ja que per al lector seria feixuc explicar-li tot això a més de presentar les quatre nenes protagonistes, l’Angora i la Sejmet. Per tant el millor era dedicar un llibre a explicar i desenvolupar les relacions entre elles, preferències, afinitats, tipus d’amistat… per a posteriorment treure el llibre que ja tenia fet.

Tot i així, no us penseu que és exactament el mateix llibre i els pocs «privilegiats» que l’heu pogut llegir us tocarà fer-li una segona repassada un cop el publiqui.

No m’allargaré gaire explicant els canvis. Primer de tot he decidit esborrar alguns capítols i escriure’n de nous, explicant millor la situació, els nous personatges i he canviat les relacions que tenen aquests nous personatges entre ells. Ara estaran més ben desenvolupats.

Centrant-nos en les il·lustracions, aquests nous capítols les tindran totes noves, però per sort també els capítols antics han tingut un bon rentat de cara, diverses il·lustracions que no m’acabaven d’agradar han estat redibuixades i fetes aplicant el nou estil de les ladies (el que ja podíeu veure en el primer llibre), algunes altres il·lustracions malgrat que encara conserven el disseny antic m’agraden prou per a deixar-les. Així que hi haurà varietat d’estils.

Què passarà amb les Ladies després d’aquest segon llibre? Doncs n’hi haurà un tercer, evidentment (i espero que molts més), però canviarà l’enfocament del projecte per a bé, hi dedicaré una entrada sencera a aquest futur d’aquí a poc temps. Valdrà la pena, ja ho veureu!

Us deixo un fanart d’un gran amic, que adora a Sejmet 😉

PD: Gràcies Yuri-Ayame, em va fer molta il·lusió!

Sejmet by Yuri
Sejmet by Yuri
Categories
El cel de Vetema: La Less i la Salamandra

El meravellós món de la Less (2na part)

Dos Mons

Hi ha una gran varietat de llocs interessants a visitar pels que vulguin fer turisme al món de la Less. Avui parlarem de la ciutat on viuen les salamandres i els tritons; Dos Mons. Bona part de la trama de l’historia es desenvolupa aquí, i hi ha varis llocs d’interès. Avui ens centrarem en el Districte salamandra.

Ciutat de Dos Mons landscape
Ciutat de Dos Mons landscape

Dos Mons està dividit en tres parts principals, el districte tritó, la Gran Llacuna i el districte salamandra.

El districte Salamandra

El districte salamandra es distingeix per a tenir una distribució especial i una arquitectura pròpia molt curiosa. Podríem dir que aquest districte barreja el millor de Venècia i nius de termites. Però no té res a veure realment amb cap de els dues coses.

Les salamandres són éssers terrestres, però que viuen amb una dependència extrema de l’aigua. No deixen de ser amfibis. El districte es caracteritza per ser una successió radial de canals que van i venen de la Gran Llacuna, aquests canals són poc profunds i serveixen per a que totes les espècies de salamandres puguin desplaçar-se per la ciutat sense por d’assecar-se excessivament. Les espècies més terrestres, si ho prefereixen, tenen uns camins que ressegueixen els canals, però estan poc utilitzats i serveixen més aviat per a prendre el sol entre capbussada i capbussada.

dos-mons-districte-salamandra

Les salamandres tenen unes cases fetes de fang que s’enfilen cap el cel. A dins només hi ha una habitació i potser alguna rampa que puja cap amunt per a sortir a prendre el sol en un balcó que algunes cases tenen. Dins de la casa hi ha l’estany interior, que pot ser més o menys gran depenent de les necessitats de cada espècie. Algunes salamandres només necessiten un raconet d’aigua mentre que altres com els ambystomes al tenir una vida pràcticament aquàtica al 100% requereixen que aquest estany ocupi la totalitat de l’interior.

Aquest estany és sempre el unt d’entrada de la casa, s’uneix als canals de la ciutat per un canal d’entrada molt més petit i que passa per sota la porta de la casa. Algunes salamandres fan créixer falgueres a l’entrada per a tenir una mica és de privacitat, tot i que no és un tema que els importi molt.

Es pot apreciar en la diferent morfologia de les cases com hi ha una gran varietat d’anurs amb necessitats diferents convivint plegats. El districte salamandra és un lloc acollidor, agradable i ple d’urodels simpàtics amb les visites, solen ser molt curiosos amb les cares noves, sobretot si són espècies exòtiques qui els visiten…

edifici-salamandres

Categories
El cel de Vetema: La Less i la Salamandra

Less: una heroïna atípica.

Els que coneixien el projecte des del principi (i ja fa quasi un any que el vaig començar) estaven convençuts de que es tractava d’un treball equiparable al de «the Bastet Ladies». Havien vist il·lustracions de la Less, les salamandres, paisatges fins i tot pàgines de còmic… I estaven convençuts que seria un llibre il·lustrat com els tres de les Ladies. Es quedaven parats en saber que no tindria ni un dibuix el llibre. Que seria només una novel·la amb una gran quantitat de text.

«Llavors, perquè t’has dedicat a dibuixar tant?» Em preguntaven, bé… Hi ha moltes raons, la principal i és important és que necessitava que el projecte tingués un component visual, a la llarga m’agradaria explotar-lo en altres àmbits i tots l’experimentació que he fet ara és feina que m’estalvio després. Amés, com més clara tenia la idea i com més referències tenia millor resultaven els capítols a mesura que els escrivia.

L’altre pregunta que em feien mentre anaven veient els personatges era l’estrany aspecte que la Less tenia. I no precisament per les seves proporcions facials, amb els ulls enormes i el nas i boca petits en comparació. Si no per la pinta de ˝guarrona˝ que tenia la protagonista.

La meva primera resposta era «Bé, a tothom li agraden les guarrones visualment no?» però no era una resposta ben acceptada i m’havia endut més d’un clatellot, de familiars, amistats (menys verdets que els semblava perfecte) i xurri. Així que em tocava reflexionar una resposta millor.

Dissenyant a la Less, una nova heroïna atípica.

El cas és que m’havia cansat de dibuixar nenes mones com les Ladies, que… No deixaven de ser nenes. SI que eren molt mones i si que tenien un disseny bonic, però necessitava fer dissenys més divertits. M’havia passat fent sexy a la tia de les Ladies i no semblava que acabés d’agradar això en un producte enfocat a un públic infantil. Així que la Less venia a salvar-me i a permetre’m fer dibuixos divertits.

La idea inicial era fer una cosa totalment oposada a the Bastet Ladies, volia distanciar-me el màxim possible i dotar de personalitat pròpia a la Less, que no podia ser relacionada de cap manera amb la meva altra marca. Era una història completament diferent i un personatge atípic.

El disseny modern de la Less parteix d’una petita història que vaig començar seguint el camí que havia començat amb les Ladies: havia de ser un projecte transmedia i pretenia tenir un llibre il·lustrat i una minisèrie de dibuixos animats, exactament igual com vaig fer amb les Ladies, us deixo aquí sota les dues animacions que en vaig fer:

La primera és una animàtica per planejar el primer capítol animat

La segona és una prova de disseny del persoatge on aquest es mou 360 graus i poder veure-la per davant i darrera.

Com podeu veure ja té bastanta similitud amb la Less que coneixem, els ulls rodons i els cabells mal pentinats cap a un costat. Em fa gràcia que al principi l’havia dissenyat pel-roja, i ara és rossa destenyida. Ja no recordava que havia de ser pel-roja! Però tampoc em desagrada….

Després de reflexionar-hi molt vaig creure que no era bo enfocar-me tant al públic infantil, fer una història més profunda i amb tocs de mala baba podia ser divertit per a molta més gent i, amés, jo m’ho passaria millor fent-la.

Finalment vaig començar a redissenyar a la protagonista. Volia que fos diferent, que intimidés però que al mateix temps resultés atractiva i agradable. Que caigués bé vaja… Però que en tot moment donés una sensació de ˝pajara boja˝ que donés mal rotllo.

La vaig començar a dissenyar morena i amb els ulls pintats de forma extravagant, però aquesta combinació li donava un aspecte gòtic que, si bé m’agradava, no encaixava amb el personatge que volia crear… Els ulls em van encantar, així que ho vaig mantenir i la vaig pintar de rossa. Em va molar que hagués estat morena primer de tot, així que li vaig deixar les puntes negres, com si li quedessin restes de tint de feia molt de temps. D’alguna manera va aconseguir un disseny atractiu i sofisticat, però amb un punt de deixada que resultava graciós i entranyable.

disseny-less
disseny-less

Finalment vaig haver de dissenyar-li el cos. Com he dit abans volia una cosa totalment oposada a les ladies, que eren nenes, però tampoc voliaf er una tia massissa com la tieta Angora de ˝the Bastet Ladies˝. La millor solució que se’m va ocórrer va ser fer-la molt estilitzada i bastant prima, sense gaire pit, però que sent tan prima li destaca força.

disseny-less-2
disseny-less-2

Finalment la vestimenta, això va ser el més complicat. És una noia que viu aïllada, no hi ha gent al seu voltant i vesteix com vol. No és que sigui una ˝pajarraca˝ que li agradi provocar, perquè no hi ha ningú a qui provocar. Ella té mal gust i vesteix el que vol i com vol, per tant és exactament igual com vesteixi i es dedica a fer barreges de peces i combinacions de colors extremes. Donant un aspecte de ˝xoni cutre˝ que resulta molt divertida.

inktover 2016
inktover 2016
Categories
La neurona intermitent

Què he estat fent?

Procuro agafar el ritme a escriure per aquí un altre cop. Després d’haver deixat mort el blog, el book, la web i tot el meu món online m’he proposat fermament tornar a postejar i a omplir això de contingut. Com podeu veure totes les antigues entrades s’han recuperat després de l’apocalipsi de fa una setmana i dintre de tot sembla que tot ha acabat bé.

Però què he estat fent tot aquest temps? D’això tracta l’entrada d’avui.

Pàgines web

Dues pàgines web m’han demanat molt de temps durant aquests dies, ha estat una feina constant, interessant i sobretot de molta canya. Hi havia dies que acabava totalment esgotat! Fer fotos, retocar-les en el photoshop, preparar aquestes imatges per encaixar bé a la web… I això només és la punta de l’iceberg! Amés de les fotos hi ha hagut molta feina d’organitzar i preparar el contingut, fer els textos, planificar com creixerà la pàgina (això és el més important, que si no es descontrola tot i en fases avançades del projecte és un caos!).

Tot i així la feina ha estat grata, he estat molt ocupat i per sobre de tot he après moltíssim (que és una part important de qualsevol projecte). Us prometo que faré entrades concretes per a cada una d’aquestes pàgines quan les hagi posat al Book.

«Fricades»

He estat fent dues cosetes amb el punt de mira a llarg termini. La primera és la novel·la de «la Less i la salamandra» que ha crescut i ha madurat molt. Sembla ser que tot el que vaig aprendre amb les Bastet Ladies ha donat el seu fruit i està resultant un projecte molt interessant. Això si, us avanço que tindrà un altre títol! Faré una entrada molt aviat sobre aquest projecte on m’estendré molt més.

La segona «fricada» està relacionada amb la novel·la, i és un projecte que no té data de sortida, potser durarà anys. Es tracta d’un videojoc inspirat en l’univers de «la Less i la salamandra» que tindrà una altra protagonista amb una curiosa semblança amb la Less.

En la propera entrada parlaré d’aquests dos projectes a fons, espero tenir-la apunt ben aviat.

Nerd Cockatoo

Tot i que l’he pogut arreglar bé, la pàgina web encara es veu bàsica a primera vista (sobretot la pàgina inicial), així que estic dedicant bastant de temps en millorar la «home» i també preparant nous continguts per a pujar-hi, amés de millorar el disseny ara que la pàgina ja té una estructura funcional.

Poc a poc anirà millorant 😉

Categories
La neurona intermitent

Propostes pel 2016, què tinc pensat?

Hem entrat al 2016!

Primer de tot voldria disculpar-me, no vaig posar cap felicitació a la pàgina. Ho sento! He fet felicitacions per altres, però no per a mi. Quin desastre. En fi… Aprofitaré per felicitar-vos el 2016 ara, i també espero que les festes hagin estat agradables. Us vull parlar de les propostes que em faig pel 2016.

Aquest serà un post llarg, però m’agradaria explicar una mica aquest any com ha estat i com crec que serà el proper, fer veure quins motius tinc per a les decisions que prendré durant aquest any que comença. Perquè si ho mirem fredament, un any sembla molt llarg i que doni per a moltes coses, però realment passa ràpid i al final sempre es fa curt.

Així que comencem! (i prometo ser sincer i fer una bona autocrítica)

Ser més dissenyador

Sóc un dissenyador i vull ser més dissenyador? Com s’entén això? Doncs és complicat de d’explicar, però crec que me’n sortiré. És important!

Projectes presents

Com tots sabeu m’he estat dedicant a la marca «the Bastet Ladies» que ja té 3 capítols animats acabats (El primer i el segon ja estan disponibles i un sortirà aviat) i un llibre que aquest més es posarà a la venta (espero ^_^) . Ha suposat un gran esforç i moltes hores invertides. Per sort el resultat final està sent satisfactori i espero que funcioni bé.

En principi tot sembla genial, però que n’he après de tot això? Doncs moltes coses! Primer de tot, que un projecte sigui ambiciós no vol dir que la vida sencera giri al seu voltant. Dedicar 13, 14 o 15 hores al dia sense parar i sense cap garantia desgasta. No puc permetre que en propers projectes passi això!

Però no només tinc de projecte a «the Bastet Ladies». Nerd Cockatoo és el meu projecte principal i aquest engloba a les ladies. Així que per tal de desenvolupar la marca Nerd Cockatoo és important començar a crear varietat de projectes i de formats diferents. Només així sortirà endavant.

Primer de tot començaré a potenciar la pàgina web de nou, properament tindré més temps per a dedicar-hi i vull convertir-ho en l’eix central. Una pàgina web és un aparador, i aquest ha de transmetre moltes coses!

Per a fer-ho començaré seriosament a fer feina social, per totes les xarxes possibles. Però ha de ser feina que doni rendiment, si no és absurd… Hauré de dissenyar una bona campanya.

Projectes futurs

Les ladies:

són el present, però per tal que funcionin no puc esperar a que elles soletes facin res. Tocarà seguir alimentant la marca i seguir creant històries, només així arribaran a algun lloc! Ja he començat, aviat publicaré el primer llibre, ha costat 3 anys, però tot just ha començat. De moment tinc material preparat per a 2 llibres més, així que aviat tindreu notícies!

El book:

Com podeu veure ha desaparegut de la pàgina web! La veritat és que vaig dedicar molt d’esforç a fer-lo, però vaig rebre peticions per tal que esborrés projectes. Això em va fer reflexionar, no hi estava obligat realment, no hi ha cap qüestió legal que m’hi forcés. Però vaig estar mirant-lo i vaig arribar a la conclusió que necessitava un book – portfolio que representés a Nerd Cockatoo amb la personalitat que li vull donar, i no la personalitat d’una altra marca.

Feina de dissenyador:

Aquest any ha començat amb una bona notícia i és un client molt especial que m’ha encarregat un projecte. Em fa especial il·lusió i estic molt motivat. Serà un projecte fet amb aquesta filosofia que estic donant a la marca Nerd Cockatoo i crec que no podria haver-hi res millor per a inaugurar el proper book.

Altres projectes:

He estat treballant molt amb la marca «the Bastet ladies», però no hi haurà només aquesta marca a partir d’ara. Hi ha esperant per a lluir almenys 2 marques noves molt diferents en contingut. No està encara clar el format i l’estil que tindran, però serà molt diferent de les «ladies». Un cop hagin sortit al mercat les «the Bastet Ladies» serà un moment idoni per a començar a perfilar aquests nous projectes.

Blog:

Poc de cas li he fet al blog aquests últims mesos. No he volgut deixar passar ni un minut per acabar el llibre i he decidit dedicar-li el 100% del meu temps. Ara que ja està procuraré escriure-hi molt sovint, varies vegades a la setmana. Tinc varies idees al cap sobre els continguts… He estat aprenent moltes coses interessants aquest temps i crec que podria fer tutorials bastant didàctics.

Fonts

L’endogàmia sempre ha estat un problema per totes les espècies del món (inclosa la nostra). A nivell personal també és un problema molt greu, i és que sense mirar, entendre, inspirar-se gràcies a treballs i projectes d’altres artistes i dissenyadors, sense experimentar ni fer el boig acabem tenint només un ventall de solucions (mentals?) molt limitat.

No ho puc permetre!

Emocionar-se

No sempre podem fer el que ens apassiona de la forma que volem. Hem de ser capaços de trobar el detall que farà que ens motivi el projecte. Ja sigui dur-lo al terreny personal, aprofitar per aprendre alguna cosa nova o impressionar al client. Potser el que m’ha fallat molts cops és acabar fent la feina com un robot, i no sóc així. La feina ha de ser especial perquè el resultat també ho sigui.

I per acabar…

No sé quanta gent llegirà aquesta entrada, tampoc sé quanta gent l’entendrà. Espero que serveixi a algú per a reflexionar. És possible que els meus dubtes siguin els d’algú més també.

Abans d’acomiadar-me he pensat deixar-vos un esbós. Com que no us he comentat encara cap dels altres projectes o marques que miraré de desenvolupar aquest 2016 us posaré un dibuix de la Claire de «the Bastet Ladies». Com veureu el disseny és diferent. No es tracta de cap proper llibre ni cap història! És un projecte que va per llarg que pretén expandir els formats de les ladies… Ho aconseguiré?

claire
proposta claire

Ara si, espero que tingueu un feliç 2016, i si heu fet alguna auto crítica o alguna promesa per complir aquest 2016 ho podeu explicar als comentaris.

Categories
Llibre il·lustrat: consells i tutorials

maquetació del text

Fins ara he parlat de molts temes que tenen a veure amb l’animació i il·lustracions, però mai he parlat sobre com estic maquetant el llibre.

És un dels punts clau (penso jo) del projecte. Potser un dels que més problemes m’ha donat i més m’ha capficat. Maquetar és potser tan complicat com pot ser redactar bé o dibuixar, hi ha tants detalls a tenir en compte que es converteix en un món apart! Amb les seves normes visuals pròpies que li donen una gran profunditat.

En aquesta entrada o aprofundiré molt en el tema, només en parlaré i deixaré clar la seva importància… Però aviat, en properes entrades parlaré de temes més tècnics, això serà una introducció, un petit avanç del tema. Com que és el que estic fent ara mateix, aniré explicant a mesura que vagi experimentant, a mesura que vagi recordant les bones pràctiques, i a mesura que vagi obtenint resultats.

Espero que us sigui interessant!

Però… quin sentit té la maquetació? Bé. Com he dit abans és tan complicat com redactar i dibuixar… Però o he dit que també és igual d’important! En un llibre tan visual com el que estem fent no podem deixar de cuidar la maquetació. Podem tenir el millor text del món i els dibuixos més bonics que s’hagin fet mai, que si la maquetació no està a l’alçada obtindrem un producte mediocre.

La maquetació té la finalitat d’entrar al lector. És important que estigui tot ben cuidat, ja que dona una cohesió visual al producte. Ens permet presentar els textos de forma atractiva, però també integrar-ho amb les imatges.

No només té una funció estètica, si no que també és important per a l’usuari, ja la maquetació serveix de guia per a dur al lector a través del text, per tant fer-ho malament suposarà complicar la lectura. I això seria un greu error, ja que tot el llibre es convertiria en un despropòsit molt gran.

No es tracta de fer-ho tot bonic (cosa molt important) si no també de fer-ho ordenat, seguint un ordre i una jerarquia que permeti que el text sigui fàcil de digerir visualment. No hi ha res més horrible que una pàgina enorme plena de paraules per a tot arreu, una darrera de l’altre com un exèrcit d’orugues processionàries en filera. Les orugues produeixen urticària i els textos així despreniment de retina.

Per tant s’ha de jugar amb les possibilitats d’un paper en blanc (moltes!) per a presentar el text: aprofitar la tipografia, les mides, els espais en blanc, per tal que tot sigui una cosa visualment harmoniosa.

I no m’enrotllo més per avui! Properament aniré ampliant aquesta informació, amb exemples que vagi fent i esperant que resulti interessant. I també que em quedi quelcom «xulo» clar…

Categories
Bastet Ladies

Bastet Ladies: El projecte avança

Fa dies que ho tinc tot abandonat… o això sembla! És cert que les xarxes socials i el blog estan una mica morts, però tinc un bon motiu. M’estic aplicant a fons amb el primer llibre de the Bastet Ladies. Vull que quedi rodó del tot. I crec que ho estic aconseguint.

Poc queda de les Bastet Ladies originals, durant aquests últims mesos han sofert un canvi important, un canvi a millor. La història està sent molt cuidada i comença a tenir una magnitud i profunditat palpables. I de cara a futurs llibres ja està planejada una trama amb varies històries que es creuaran.

Però això serà més endavant, ara m’estic dedicant a aquest primer llibre i no em canso de repetir il·lustracions per assegurar-me que quedin tal com jo les imagino i el conjunt del projecte ja té un aspecte del que estar-ne orgullós.

El segon punt que estic dedicant molt de temps és a revisar i rectificar el text, cada cop trobo coses noves que m’agradaria redactar de nou per fer-ho més entenedor… Crec que deu ser el procés normal de correcció, però es va notant una progressió molt positiva.

I finalment el tercer aspecte que em toca dedicar-hi molt de temps és la maquetació. No és la part més complicada (redactar i dibuixar crec que ho són més), però si que necessita dedicar-hi moltíssimes hores per tal que tot quedi ben quadrat i sobretot atractiu. Cada pocs dies prenc alguna decisió per millorar que implica tornar a organitzar-ho tot.

Tot i així és divertit!

M’agradaria en properes entrades tractar el tema de la maquetació, i fer-ho consciència, espero tenir temps aviat i posar d’exemple el llibre ja molt avançat. Si no, ja pensaré una altra forma de parlar-ne!.

En fi, i per acabar, us deixaré un parell de dibuixos, alguns acabats i altres a llapis encara, així podeu veure com avança el projecte!

A reveure!!

Bastet Ladies_imatge àgatha 2 Bastet Ladies - imatge àgatha Bastet Ladies-imatge aurora

Categories
La neurona intermitent Nerd(Cockatoo) World

Projectes i… Preguntes i respostes!

Porto dies donant voltes sobre què escriure, a vegades n’hi dono tantes que perdo la noció de tot i no sé de què parlar en el blog. El millor que es pot fer en moments d’aquests és parar, relaxar-se, mirar de tocar de peus a terra i pensar en el que et comenten més, el que sorprèn més a la gent del que tu fas. I fins i tot, els dubtes que jo tinc de forma recurrent per a trobar temes per parlar.

Així que avui faré una espècie de qüestionari, o com es diu en el «mundillo» d’internet: de FAQs (Frequently Asked Questions)

plan2

Ja saps on t’estàs fotent?

Aquesta potser és la pregunta més important que m’han fet. Me la va fer un professional a l’Anima’t (una fira d’animació) de l’any passat i em va fer reflexionar.

Realment no ho sabia on em fotia… El cas és que després de quasi dos anys desenvolupant el producte per encàrrec per l’empresa on portava anys treballant em vaig trobar sense feina.

Així que… perquè no mirar d’aprofitar tot el que tenia fet per treure-li un rendiment?

Però això no respon la pregunta, ho sé. No sabia on em fotia. El món real és molt més exigent que la empresa on treballava, i els mínims de qualitat també. El problema no és animar o fer un llibre il·lustrat. És fer-ho bé, fer-lo atractiu, amb una inversió assequible, i en un plaç de temps raonable.

Reflexionar sobre el flux de treball, i resoldre els problemes tècnics amb enginy i ràpid! Calcular-ho tot bé per tal que no s’escapi cap detall… És un mal de cap constant!

Així que no sabia on em fotia, i ho he anat intuint més o menys amb el temps. Tot i així segur que si aquí un any m’ho tornen a preguntar respondré el mateix: No sé on m’he fotut!

M’agraden molt els teus «dibuixets», però ara hauries de canviar d’estil

Aquesta és de les coses més intrigants que m’han preguntat, i és una pregunta del meu pare que insisteix una vegada i una altra que són molt macos, però que és millor variar i fer-los sempre diferents per no estancar-me.

No els puc canviar! És un producte i ha de ser reconeixible! Per tant… toca seguir fent-los com fins ara. Però el que puc fer és fer un altre projecte i fer-lo diferent. De fet, ho estic planejant ja…

platjeta_01

Quanta estona dediques als projectes?

Aquestes és de les que més em frustren, perquè quan responc tothom em mira amb cara de sorpresa i de desaprovació. I és que darrer de tot hi ha molta feina sempre! Per un capítol animat tardo un més (anant a tot gas), per fer el guió, l’storyboard, els dissenys i finalment tota la feina d’animació… per 2 minuts de video! Penseu que és una gran millora ja que el capítol pilot era de 4 minuts i vaig dedicar-hi quasi 500 hores…

Per les il·lustracions puc tardar un parell d’hores a quatre per a cada una, i per un llibre il·lustrat doncs al voltant de 3 o 4 mesos, tot depenent de la magnitud.

Perquè només hi ha noies a la teva història? Ets algun tipus de pervertit?

La història era un encàrrec, i la proposta deixava clar que havien de ser 6 noies (havia de ser un retallable), i cada una d’elles amb un estil molt marcat en moda (una gòtica, una pija, una princeseta, una rastes…) i tristament ser un quasi plagi de la marca Bratz. El client o jefe mana… Al final en van ser només quatre noies i un cop acabat ens van tombar el projecte. Així que se’n va anar a els escobraries.

Al cap d’unes setmanes revisant els esbossos em van seguir agradant i vaig fer la primera història. Poc a poc es va anar transformant, evitant barrejar tants estils de moda forçats i abandonar l’estètica Bratz per a buscar-ne una pròpia. Amb els mesos va anar transformant-se amb el que és ara.

disseny 1

I no, no sóc un pervertit…

Quin pla tens per a tirar endavant el projecte?

Hi ha un pla bastant estudiat. Tot i així cada pocs dies apareixen idees noves que fan que el retoqui. Quan vaig reformular el projecte estava clar que el que havia de fer era no basar-me en la sèrie animada si no amb els llibres si volia fer calerons. La sèrie ho promocionaria i aniria bé per poc a poc popularitzar la marca.

En quant als llibres el primer que havia estudiat era regalar els 2 que tinc fets i m’havien encarregat sense retocar-los. I jugar-m’ho tot a una carta amb el tercer llibre fet amb cara i ulls.

Però la feinada que suposava adaptar els llibres a un nou format era bastant gran. Amés l’estil tan «nyonyo» que m’havien demanat feia que no em sentís còmode. No era la meva manera de fer ni expresar-me.

Després de reflexionar-ho bé, he optat per refer de 0 els dos llibres que tinc fets, i evitar problemes estranys. La intenció és guanyar diners des del primer llibre i no a partir del tercer.

És més viable i crema menys

És viable?

Ja he dit que si… en principi ho hauria de ser, és una estratègia bastant realista i no tinc pretensions de fer-me milionari. Ara bé, tot depèn del mercat i la meva perícia promocionant-ho…

I quan acabis què faràs? Sobretot si no funciona?

Quan acabi passaré a una altra cosa! No cal patir. Si les ladies no funcionen a la primera tinc altres projectes entre mans… amés no espero que tinguin un èxit bestial de primeres! Primer acabaré la sèrie animada i el primer llibre, i després compaginaré el segon llibre amb altres projectes i feines que donin rendiment més ràpid.

I si no funcionen de cap manera… és igual! L’experiència és el que compta no? Segur que hauré après tant que el proper projecte és molt millor.

Categories
La neurona intermitent

Records de diumenge, abelles i el futur del blog

Un cop més torno a publicar en dilluns enlloc de diumenge, quin desastre! Quina excusa tinc? Bé, ahir van ser les eleccions aquí a Catalunya, un dia carregat d’emocions i sensacions des del principi fins al final (i encara dura!). Amés al migdia vàrem tenir una de les millors carreres d’en Dani Pedrosa dels últims anys que va fer que per poc em carregués el sofà dels salts que feia!

I mentre veia acabar la carrera vaig recordar un projecte molt emocionant que vaig fer fa cosa d’un parell d’anys: Bee-winner.

Quan treballava a l’antiga feina (a Mixos) ens va sorgir una estranya oportunitat. El tiet d’en Dani Pedrosa, un gran home amb qui hi he tingut moltes converses apassionants sobre els insectes més fascinants que existeixen: les abelles.

Deixant de banda les abelles (un dia ja us en parlaré, com a biòleg frustrat podria estar-ne hores) el projecte a nivell de disseny gràfic va resultar-me molt estimulant. Crear un logotip, tota una papereria, les capses, dur les xarxes socials (on també vaig passar-ho genial). I amés fer-ho de manera diferent, no es tractava només de fer un producte molt especial, si no donar-li un feeling totalment diferent del que tenen altres productes similars del mercat.

bee-winner
conjunt de productes bee-winner

La qualitat era superior (després d’un tast de pròpoli de vàries marques ho vaig comprovar), si no que amés havíem de diferenciar-ho bé d’altres marques.

Ja de per si el projecte era especialment emocionant per a dur a terme una identitat corporativa a tants àmbits diferents, això implica un projecte molt complert i ben estructurat. Però el més emocionant estava per arribar: en Dani Pedrosa en persona es va oferir per a dur el logotip que havia creat com si fos un sponsor més! I en un lloc ben visible!

L’emoció de veure’l pujar al podi i que es veiés una cosa que he fet jo era molt gran. I em sento afortunat!

Quins records…

En fi, és el passat, però em serveix de motivació i reflexió. Però què hi ha al present? Doncs em vull seguir centrant en el projecte ladies i promocionar-me a mi i a la meva marca en aquest blog. Sembla poca cosa però són dues feines titàniques!

De moment tinc l’objectiu de penjar dos articles a la setmana, un de personal i un de didàctic. Fins ara penjava articles sobre el que havia après sobre animació, però se m’estan acabant els temes! Així que per a seguir penjant l’article canviaré una mica de registre. Segur que també us resulta interessant. I quan torni a animar segur que recordo coses interessants per explicar-ho!

Espero que us sigui igualment interessant.